El BM Granollers és i ha estat un model en el conreu de
l’esportivitat que ha fet i fa lluir l’handbol guanyant i perdent. Les
victòries, els títols són signes externs, que cal saber llegir però que a
l’hora de definir la qualitat esportiva d’una entitat no són suficients. Un
club pot presentar una trajectòria sense títols, sense victòries és difícil,
però ser un model esportiu. I són un model perquè, sovint, són ells els
creadors de les grans figures que triomfen en els grans equips. El BM
Granollers és un model des de la humilitat fins a la grandesa de l’èxit. La
seva trajectòria és prou significativa i expressiva. Un club que és gran, guanyant
i perdent. Fa anys que no guanya una lliga, però ha estat un senyor guanyant-ne,
i alló que és meritori i el seu gran trofeu
rau en el fet que el BM Granollers no ha perdut mai la categoría en la pista i
sempre, des dels seus inicis, ha estat en l’elit de l’handbol. Enguany, la seva
trajectòria en la lliga és extraordinària, assoleixi el segon o el tercer lloc
en la taula classificatòria. També ha tornat a ser present en la Copa del Rei
amb possibilitats. Però en l’actual competició de copa s’hi produeix un fet
molt significatiu. A Pamaplona, el BM Granollers hi juga amb el primer equip,
el fruit de l’arbre històric, i l’equip cadet, la llavor que conrea per
continuar sent un fruit important en el món de l’handbol. Independentment de
guanyar la Copa, alló que és verdarerament transcendent és que hi són. És
l’exercici de la filosofía deportiva del BM Granollers.
dissabte, 3 de maig del 2014
dilluns, 28 d’abril del 2014
ARTEMISIA (art i tendències)
Taula rodona: “art contemporani: pistes per interpretar-lo”,
amb Pilar Perdices i Joan Escudè.
Artemisia és, tal vegada, la única galería d’art
del Vallès Oriental, en la actualitat, independentment de les sales d’expossicions.
Dirigida per Cristina Requena la seva
activitat va més enllà de presentar exposicions amb la finalitat d’endinsar-se
més en el món de l’art i el que significa i suposa envers el nivell cultural de
les persones.
El dia 26 d’abril d’enguany, a les 11’30h. del matí un grup,
que es desitjava més nombrós, bàsicament format per artistes plàstiques femenines,
un escriptor i una persona aficionada a la música clàssica, es va gaudir del
saber fer i explicar de dos artistes, la pintora Pilar Perdices i l’escultor
Joan Escudè. Óbviament que el diàleg s’orientà bàsicament cap a l’art actual,
distingint-ne tres apartats: 1.- l’artista, 2.- el procès i 3.- l’obra acabada.
La major part del diàleg versà sobre el procès i com aquest en l’art dels nostres
dies vol acaparar la qualitat d’obra d’art. I el to de la trovada s’anava fent
interessant fins el punt que diverses opinions trovaren en ARCO la resposta d’un
art que en certa manera s’aparta de la gent buscant l’elitisme, fonamentalment
económic, oblidant el valor de molts artistes. Una de les contrarietats
manifestes fou la massa defensada intel·lectualització de l’art, quan aquest és
bàssicament passió. Pilar Perdices i Joan Escudè van reconèixer i defensar els
valors existents de l’art dels nostres dies, però d’acord amb els assistents
van denunciar postures que pretenen massa cridar l’atenció. Les gairebé dues
hores de durada del col·loqui foren intenses, instructives i clarificadores sobre
tot per part de les dues persones que portaven el pes del debat. Les artistes
plàstiques presents i participatives foren, Àngels Icart, Adelaida Murillo i
Rosa Permanyer.