Una exposició de pintura sempre alena el desig de sentir les
paraules dels ccolors. És una il·lusió que encomana la natura, la gran mestre
de l’art. El cromatisme és el laboratori ideal per agermanar en els tubs d’assaig
els sentiments i els colors. No debades la natura posa fi als temporals amb l’arc de Sant
Martí. I alló curiós rau en el fet que tractant els colors en el tub d’assaig
de l’art es fruita el color blanc. La netedat de la veritat aglutina el
missatge de totes les emocions. La blancor és el gran passadís de la llum on s’hi
passeja la vida. Les pintures de Xavier Roig palesen la resplendor de la llum
amb la seva puresa, podriem dir, original que li dona al dibuix aquell encant
que enamora la mirada. Els seus paisatges naturals i urbans conviden a un
passeig descals perquè les soles dels calçats no impurifiquin l’aire que els
acarona i té cura de la seva bellesa. Una pintura de Xavier Roig convida a una
relació molt entrenyable amb l’estil naïf d’un somriure d’infant. La
contemplació de la natura esdevé en la pintura una meditació en profunditat per
intuir el llenguatge cromàtic de les muntanyes, boscos, rius, estanys i mars i
no traïr la fragància dels perfums de les plantes i les olors dels carrers i places
dels pobles. Una insinuació d’una innocència infantil que esdevè corona amb la
llum del sol, la lluna i les estrelles.
L’exposició de les pintures de Xavier Roig és motiu prou interessant
per visitar-la, però hi ha un valor afegit amb la presència a l’Espai Tranquil
Barbany d’obres d’artistes de la nissaga Roig, especialmente de Roig Ensenyat,
excel·lent aquarel·lista, i a la vegada una interessant documentació sobre l’art
de la familia Roig, molt arrelat a la pintura catalana. Art i història es donen
la mà i el seu coneixement és el despertar del desig d’estimar i conèixer l’art
dels altres i en particular l’artista que cada persona porta en el seu esperit.