José Carrere és el pseudònim de José Domínguez Delgado,
andalús, nat a Zalamea (Huelva) i actualment veí de la Roca del Vallès (La
Torreta). Des d’els divuit anys viu a Catalunya, immigrant d’inquietuds culturals,
bàsicament literàries, que amb esforç, sacrifici i treball ha aconseguit una
vida digna per dedicar la máxima atenció al seu nèt. La seva afició per la
literatura l’ha portat a escriure un llibre de contes, ¿VOLARÉ?, aquesta
novel·la que tinc l’honor de recomenar i un tercer llibre MIS QUERIDOS
AUSENTES. Tras la tempestad, la calma, construeix un argument amb el joc
curiós de l’amor i l’economia en el que el negoci, l’esport, i les relacions
humanes juguen un partit desconcertant pels fores de joc i els tirs que no
marquen gols. L’amor que, segons el meu entendre, és la centralitat de la
novel·la, es mou en una munió de contradiccions que coverteixen el joc en una
mena de joc dels disbarats, disbarats, però, que raonen, encara que sembli un
contrasentit. La desviació de l’amor primer i la descapitalització familiar del
negoci d’un dels dos protagonistes principals texeixen amb una mena de
narrativa del desconcert una narrativa de com s’assoleix una vida digna i
feliç. Òbviament que en la progressió narrativa el meu pensament es movia entre
contradiccions intuitives d’un desenllaç que semblava inversemblant i
impossible. La novel·la fonamentalment juga el partit de la vida amb jugadors
desconcertants en els amors i desamors i amb alguns companys de partit que
encara fan més inversemblant el desenvolupament del mateix. No dirè com, ni
perquè, amic lector o lectora, però el final et sorprendrà perquè em sorprenguè
pensant que seria un altre. Las novel·la és llegeix bé, amb la fluidesa de la
senzillesa i de la sinceritat perquè penso que l’autor hi ha deixat detalls
autobiogràfics significatius. Aporta la seva visió del món sense pretensions de
ser un best seller. Però sí, crec poder afirmar que la vocació literària és la
seva vida esdevenint ell un pedagog autodidacta.