Sr. Rajoy, dignitat i credibilitat es donen la mà?

Les imatges de la televisió són  molt significatives i la imatge defineix. En política com en la vida s’ha de ser previsor. Un polític que es presenta davant el món en una entrevista televisiva ha d’estar preparat i dissortadament, Sr. President, no vàreu donar la talla. És veritat que per governar no és indispensable saber parlar idiomes però les circcumstàncies sovint creen compromisos. Tan difícil era presentar-se davant els micros acompanyat d’un traductor? El seu gest, desprès d’acceptar la pregunta, li restà molta  credibilitat i davant el món el seu comportament televisiu el posà en evidència. Però Sr. Rajoy n’ha fets massa de gestos que perjudiquen la seva imatge. I Espanya neecessita un president amb bona imatge. I, perdoneu no la doneu i alló que és pitjor no la podeu donar. Amb quina credibilitat podeu demanar respecte a la llei als independentistes catalans quan vos vàreu capitanejar una campanya de signatures contra Catalunya? Quina credibilitat mereixeu quan dieu NO al procès perquè la llei no us permet seure a la taula de diàleg i, a la vegada, hi afegiu que tampoc voleu? Si no voleu és perquè no teniu arguments i l’article 155 no és cap obstacle i molt menys quan no heu complert el 152 retallant l’estatut de Catalunya. La campanya que feu contra els presumptes corruptes catalans també us resta  credibilitat per què l’heu polititzada atacant la política independentista. Els catalans no volem polítics corruptes en la nostra independència. Sigui honest i apliqui la llei en alló que cal. La vostra judicialització que heu fet de la corrupció us treu cridibilitat amb el tracte que el tribunal ha donat darrerement a corruptes confesos en llibertat i un d’ells a Suïssa. Com penseu que hem de creure la vostra política amb una democràcia tan poc democràtica. Sr. Rajoy, és molt trist, no sou un president a l’alçada del segle XXI. La campanya que esteu orquestrant contra Catalunya no és una campanya legal, ni constitucional i vos ho sabeu i en sou partícep. Per més inri heu tingut des d’el meu punt de vista, una gosadia hipòcrita al demanar als dos partits independentistes catalans el seu vot quan el PSOE us l’ha negat, i sense ell Europa aplicarà la corresponent multa milionària per incompliment. Sr. Rajoy, en la meva consciència, aquest comportament és indigne, no només hipócrita i encara hi afegiu l’argument que si Espanya no compleix, la multa l’hauran de pagar els ciutadans. Doble hipocresia. Les multes les han de pagar els culpables, no els innocents. I el vostre govern en aquest capítol ja hi té experiència. Recordeu el cas CASTOR, suposo. No són nomès els catalans que demanen la independència, Sr. Rajoy. N’hi ha més que ja fan bullir l’olla. I davant el món, l’anècdota d’un President de Govern d’una gran nació que no sap respondre a una pregunta d’un periodista anglès perquè no el sap parlar,no dóna la talla. I el seu govern, el gran defensor de l’anglès a l’escola. Els alumnes s’han de convèncer amb l’exemple i el seu Sr. President no ho és de convincent. Una mica més d’humilitat, més diàleg sense línies vermelles i un millor compliment de la llei. I ja sap alló que vull dir.

La companyia dels llibres

       

Fa uns anys, un alumne parlant de llibres em va dir que tots els llibres són bons. I em va fer pensar i més coneixedor de les seves tendènccies polítiques d’esquerres perquè era del PSUC. I han passat alguns anys, més de vint, i penso que el meu alumne tenia raó. No hi ha cap llibre del que no se’n pugui treure quelcom positiu. I encara més perquè ell es referia als llibres d’autors poc coneguts. Òbviament que era un enamorat dels llibres. Tenia bons mestres. Al cap dels anys no n ‘he trobat gaire de nois i noies amb la mateixa determinació. És veritat que a Catalunya s’organitzen moltes trobades de lectura i existeixen entitats de “poble lector” i que les escoles treballen molt bé el tema. Però els llibres a les biblioteques de les cases qué hi fan. El nombre de vendes de llibres per la diada de Sant Jordi quin sentit hi té en el camp de la lectura. Es comenta que es publiquen molts llibres i que no s’hi dóna l’abast per llegir-los. Per què? Suposo perquè els lectors encara no són majoria a la societat. Arribarà mai a ser-ho. És desitjable. Jo he vist prestatgeries de cases particlars amb suposats llibres que feien molt goig, però eren decoratius amb pàgines en blanc i un ben dissenyat llom. Però intueixo un futur lector lluminós. Descobrir un noi o una noia de catorze anys que llegeix llibres importants pel seu contingut i que a la vegada raonen la lectura i la comenten és tota una esperança d’alló que els llibres poden aconseguir en la configuració de la societat. Personalment la meva cultura és fonamentalment religiosa i no defujo lectures d’escriptors ateus, agnòstics, protestants, musulmans, jueus, hindús perquè alló que és verdaderament important rau en la veritat de la persona escriptora i en la credibilitat del seu missatge. He llegit algun llibre d’escriptor ateu que m’ha impactat i m’ha obert els ulls. La lectura no és un entreteniment és una recerca de tu mateix en els altres.

El més vinent el dia del llibre, per Sant Jordi, serà el gran protagonista. Però no ho ha de ser pel nombre de vendes, les vendes que s’agermanen amb la lectura efectiva i afectiva, quantes més millor, per què esdevé un signe de desig cultural d’una millor convivència. Un dels efectes més positius de la diada del llibre hauria de ser el respecte a la diferència per aprendre a viure-hi i esdevenir ciutadans d’un mon que estima la pau. Els llibres que ens acompanyen i conviuen amb nosaltres són l’argument de la nostra particular veritat i sociabilitat. És important, quants llibres llegeixo a l’any, però ho és més que han aportat amb la seva lectura a la meva personalitat. Benvingut el dia del llibre, perquè poques o moltes aficions lectores desperta cada any.