La lectura d’aquest llibre ha estat una verdadera lliçó de psicologia
personal i col·lectiva. És una profunda reflexió de la veritat de la vida en
les persones i en els pobles i com aquesta varietat evoluciona d’acord amb la geografía
i la història. La geografía d’una nació i la seva història interfereixen en la
identitat i creen una problemática difícil de païr amb la convivència de sexes,
de pobres, de rics i de races. La personalitat, que no acaba de trobar-se en el
seu país per raons pròpies, familiars i d’altres persones, genera desitjos d’anar
a retrobar-se en altres indrets i en altres cultures. I en aquesta recerca hi
juga un paper molt important la relació sexual desitjada físicament i buscada
com una necesssitat. La urgència de ser, porta a un llarg viatge per diferents
indrets, Àsia, Europa i Àfrica i les solucions buscades no solucionen el
problema perquè el protagonista del llibre arriba al final del trajecte sense
saber vritablement quin és el seu jo. L’autor ens dóna una gran lliçó en la que
la història, la geografía, les races i l’instint personal configuren un relat
que en el fracàs final s’hi pot llegir la veritat. Quan aquest jo no es trroba,
l’evolució personal s’estanca i la seva vida peregrina de recerca només té un
qualificatiu: el fracàs. L’autor en el transcurs de l’obra fa albirar misatges
naturals, històrics i humans que avisen, si es saben llegir, de quina és la
veritat de la vida humana. Quan s’actúa sense la particiipació de la
intel·ligèrncia i de la raó i no entendre racionalment el perquè de les
passions, el desequilibri humà és la consequència i tot alló que s’ha viscut s’esfuma
i deixa desil·lusió, malgrat creure que ha aprofitat la realitat de la pròpia existència
que arriba al final amb un qualificatiu: fracassat. Un llibre que s’ha de
llegir atentament, sense presses, encara que quan l’obres és difícil tancar-lo.