ESPERANÇA JOVE PER UN FUTUR MILLOR

“Corre del seu fosc passat,
Corre per un nou color, pel seu futur”.
Dos versos que tanquen el poema COLORS DEL FUTUR, d’una alumna d’una escola de Parets del Vallès. Un missatge d’esperança perquè d’un passat que ja és fosc és pot aspirar a un demà més lluminós. Llegir narracions i poemes de nois i noies de les escoles del nostre Vallès és un regal que desvetlla la il•lusió d’un demà millor. La meva esperança sempre ha mirat cap el jovent i els meus anys de professor han  estat per a mi els meus millors anys d’aprenentatge per què els alumnes han estat els meus millors mestres. Mestres que m’han aplaudit, Mestres que m’han criticat i Mestres que m’han renyat. Gràcies a tots perqué m’han obligat a pensar. I sortosament són alumnes els que encara m’hi obliguen. He estat jurat de dos premis literaris escolars, el de  MANS UNIDES, narracions d’un  tema per a un món millor i el de poesia del NIU D’ART DE PARETS. Uns dos cents treballs entre narracions i poemes m’han adoctrinat, i ho dic amb tota la intenció, sobre el valor de saber pensar, perquè m’han ensenyat com pensen i com ho manifesten. Els dos concursos d’enguany, quins premis es lliuraren a Granollers i a Parets, el dissabte 4 de maig de 2019, davant el futur angoixant de la cultura per culpa de la política, els joves i les joves concursants feren més brillant la llum de l’espança que garanteix un futur millor. Elles i ells, disparen amb seguretat les seves idees sobre els problemes socials de la pobresa, les guerres i la marginació de les dones. Reprodueixo un poema que que exemplaritza la  temàtica. Es titula REVIURE i diu: “Les persones som com espelmes./ A vegades ens consumim / pel foc d’una altra./ I, sense adonar-nos,/ la nostra cera es desfà;/ el nostre fil es crema / i el notre foc s’estingeix. /  Però si se’ns posa a un motlle, / se’ns dóna forma/ i se’ns col•loca un altre fil,/ podem tornar a patir,/ o intentar descobrir / una nova manera / de ser feliç”. Aquest poema i els versos del títol són d’alumnes de quart d’ESO. He triat aquestes cites perquè les he valorat molt expressives sobre l’ahir i el demà i el procès que cal seguir. Clarament defensen la conveniència i necessitat de pensar per poder compartir. Els participants del dos premis palesen una esperançadora claretat d’idees amb una aposta de futur basada en la paraula, el coneixement, el diàleg intergeneracional i la superació dels problemes. És el ressó del poema “juventut divino tesoro”, del poeta de Rubén Dario. Verdaderament el futur espera l’arribada dels joves d’avui al poder del demà.

TRES DÍAS EN LA CÁRCEL, de Jordi Cuixart i Gemma Nierga

El sotstìtol és una inmensa simbologia de la realitat del segle XXI. UN DIÀLOGO SIN MUROS. Un contrasentit amb un  missatge essencial per a la convivència. La mateixa fotografia de la portada ho confirma. En el món, les dificultats no són un impossible, són la raó de les urgències. I el llibre que he tingut a les meves mans i he llegit, n’és exemple. La comunicació, quan de veritat es vol, no és impossible. Les converses entre Jordi i Gemma na van gaudir la possibilitat d’una abraçada i un petó, un vidre els separava físicament però no anímicament. I el llibre és un missatge amb un humanisme global, goso dir, d’urgència. El llibre està configurat en tres parts: Primera: qui és Jordi. Segona: A la presó. Tercera: Política. Jordi Cuixart és una persona que aprecio molt com a President d’Òmnium Cultural i ell em lliurà el Diploma de soci dels inicis dels 70 del segle passat, però la lectura del llibre m’ha donat la dimensió humana. No comparteixo idees sobre la religió, però penso que el seu humanisme li dóna un espai important. Les idees es defensen amb els fets i tots els fets ben valorats i raonats ens porten a conclusions indispensables de convivència. I Jordi Cuixart m’ha ajudat a entendre millor què és la dignitat humana en el marc de les diferències. Una personalitat exemplar i una visió de la humanitat amb una filosofía molt evangèlica, diferències a part. I la presó ha dimensionat la seva personalitat. Enemic de les identitats, independentista gran defensor d’un ordre social més humà. Saber escoltar a les persones és argument de l’humanisme propi. I és precisament aquest saber escoltar, imprescindible per poder ser. I en aquest sentit, la presò és una escola. És veritat que aquesta escola no hauria d’existir en una humanitat democràtica però ho és en una convivència on es criminalitza la veritat de la persona, culpabilitzant les idees. Penso honestament que la presó és escola on es jutja la justícia. I malgrat que afirma que no és ni vol ser polític, les seves idees tenen credibilitat política, perquè en el fons tot és política, fins en el cas del que afirma que la política és una farsa. La persona que pensa és en el fons un polític perquè aporta idees per millorar, fins i tot quan dóna la impressió que en són enemigues. Però en un model democràtic les idees contràries són necessàries perquè sense elles no hi ha progrès. I el problema de la política de l’estat espanyol rau en la criminalització, oblidant el diàleg. Tan espanyols que diuen que són i obliden el seu refraner que afirma que “no hay mal que por bien no venga” La lectura de TRES DIAS EN LA CÀRCEL m’ha confirmat la meva filosofia que hem demana un estudi del que és de veritat la independència en un món globalitzat. Disortadament el nostra món no enten o no vol, que és  i què significa independència quan de veritat  és tan simple com saber conviure amb els diferents. La lectura del llibre ha confirmat el meu pensament i sobre tot la gran sort que té Catalunya amb Jordi Cuixart, President d’Òmnium Cultural,fent cultura i país.