MERCADRIES FICTÍCIES . Recuperant Polanyi per al segle XXI

Quadern CJ, 216

Karl Polanyi, austríac (1886-1964), de família jueva, l'any 1933 es trasllada a Londres i el 1940 als EEUU d'Amèrica. La seva obra més important és el llibre LA GRAN TRANSFORMACIÓ, en la que centra el tema econòmic en relació a com afecta a la dignitat humana. El quadern 216 de CiJ es dedica a una anàlisi de l'economia en el segle XXI actualitzant-hi el pensament de Polanyi perquè l'econmia sigui de veritat un servei a la humanitat. En el segle XIX el sistema es recolzava en tres pilars fonamentals. a) economia de mercat, b) lliure comerç internacional i c) manteniment del patró or. Es potencià l'industrialisme i la formació de grans fortunes. El mercat esdevinguè amo i senyor, fins i tot, situant-se per damunt de la politica. El quadern para la seva atenció en tres objectius del mercat.1) l mercat de l'habitatge, 2) el mercat laboral i 3) els mercats financers. L'actuació dels tres objectius, tal com es desenvolopen al segle XXI, esdevé una destructuració greu de la humanitat en la que la persona és un número sense valor que es pot eliminar tranquil·lament de tal manera que la mort pot ser una condició necessària per protegir l'acumulació de la riquesa. Tal com funciona avui dia el mercat amb la política, que no compleix el seu objectiu situant el diner com factor regulador, s'està creant un ambient irrespirable que només una rebelió dels pobles pot reorientar una convivència en pau, d'acord amb el pensament de Polanyi. En el capítol de conclusions el quadern ens diu: “sense cap mena de dubte, les tres excursions que hem fet al món de l'habitatge, el treball i les finances mostren els límits del sistema de mercat i ens recorden que hi ha realitats que el diner no hauria de tocar si no les volem perdre. Més que el diner el que aquestes realitats no haurien de tocar és, en praules de Polanyi, “el mercat autoregulat”. Penso sincerament que “l'ètica” ha de ser reguladora de l'economia, perquè és un servei a tota la humanitat.

TRENTA ANNIVERSARI

FESTA DE LES LLETRES CATALLANES DEL VALLÈS ORIENTAL

Els premis d''Òmnium Cultural del Vallès Oriental han celebrat trenta anys. Eren les darreries dels anys vuitanta del segle passat quan, Jaume Camps, president i Ramón Casanovas em van demanar formar part de la Junta amb la intenció de celebrar el milenari de Catalunya pel protagonisme que hi va tenir el Vallès Oriental. A principis dels anys setanta em vaig donar d'alta d'Òmnium amb qui encara estic més compromès per la tasca de l'entitat en la defensa de Catalunya i que Ramón portava intensament gravada en el seu cor, com em demostrà en diferents movents. No podia negar-me a la seva petició i en la primera reunió de la Junta és parlà del tema i es prenguè la primera decissió. He recordat la implicació del Vallès en l'orígen de Catalunya. Sant Pere de Vilamajor era un poble molt implicat per seu seu dels Condes de Barcelona. I es decidí organitzar un premi sobre els mil anys d'història del Vallès Oriental, premi que es lliurà l'any 1989. El guanyaren els historiadors del Museu de Granollers, essent publicat en dos volums per una editorial de La Garriga, dirigida per Santi Cucurella, El Contrapunt.. S'havia donat el primer pas i tant Ramon Casanovas, com Jaume Camps desitjaven una activitat que deixès petjada i any rere any se celebrès l'efemèride. I s'arribà a la conclusió de que es tractès d'un tema eminentment cultural i per l'any 1890 s'organitzaren dos guardons un de narrativa i l'altre de poesia. I els premis es lliurarien en un sopà a l'Hotel Europa. Curiosament, el primer any els respectius jurats decidiren deixar-los deserts amb la corresponent sorpresa dels assitents al sopà. I una decissió que a primer cop d'ull semblava que seria negativa pels premis esdevinguè tot el contrari, creixeren en credibilitat. I en els premis dels trenta anys la credibiltat entre els narradors i els poetes continúa. En aquests trenta anys, els dos premis fundacionals continúen vigents acompanyats d'altres guardons que han canviat d'acord amb les ccircumstàncies. No s'havien celebrat tres convocatòries quan s'hi afegiren els premis juvenils de narrativa i poesia amb el descobriment de futurs escriptors/es dels Paísos Catalans, deixant d'organitzar-se integrar-se en els nacionals d'Òmnium Cultural que són capdavanters en el món de l'educació.El premi Eugeni Xammar ha tingut dues modalitats, la primera guardonava una personalitat vallesana del món de les lletres per canviar darrerament a la premsa. El premi de sociolínguïstica fou una decissió de les germanes de Jaume Camp, homenatge a la gran tasca en favor de la llengüa portada a terme per ell. El Premi Ramon Casanovas es déu a les filles recordant la passió que sentia el seu pare per Catalunya i la millor manera de recordar-lo era guardonar les entitats eminentment catalanes. D'aquella primera Junta promotora de la Festa de les Lletres Catalanes no podem oblidar i penso que es mereixen el corresponent reconeixement de la ciutat, Ramon Casanovas, Jaume Camp, Josep Garrell i Miquel Boix. Sense ells, la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental, segurament no existiria amb el mateix nom i amb els mateixos objectius. Moviments culturals en neixen i creixen perquè els ciutadans visquin, i gaudeixin la cultura defensant la llengua catalana. Ells ens ho recorden.