La seva lectura ha
desvetllat en la meva ànima un seguit d’emocions que els meus ulls regaven amb
les seves llàgrimes. És una lectura obligada, penso, de les persones contràries
i enemigues de la independència de Catalunya per descobrir la veritat dels sentiments
de poble i de germanor, també, universal. Soc conscient que no totes les
persones que es diuen catalanes són independentistes i els hi aconsellaria la
lectura d’aquest llibre que els hi obreria els ulls del que significa la
paraula llibertat. I llibertat és corona d’independència. Però a qui
aconsellaria la seva lectura amb la meditació corresponent és als components
del Tribunal Suprem, que com autoritat que són tenen el deure segons la
constitució de PROMOURE, REMOURE I FACILITAR els drets de les persones i un
d’ells és pertànyer a un poble, i aquest és Catalunya. Segons la Constitució
que han de PROMOURE? L’anàlisi de les opinions que fan desitjable la
independència d’una manera pacífica que fou manipulada pel president del govern
envaint Catalunya de policia sense la qual no hi hauria hagut incidents, que
era el que desitjava el govern, sinó perquè tanta policia. I va dir NO
desobeint la Constitució. I el Tribunal no tingué en compte aquesta
desobediència. REMOURE, amb aquesta paraula la Constitució exigia a uns i
altres valorar les diferències, que no es feu i no per culpa dels
independentistes que acceptaven el resultat democràtic del vot, resultat que el
president no va acceptar havent organitzat ell les votacions. Aquesta és la
democràcia i la veritat del govern del PP en aquells dies. Tampoc van facilitar
cap moviment democràtic per arribar a un consens. Davant d’aquestes
consideracions, què significa el crit BONANIT?
La fe d’un poble que respecta i defensa els seus líders que sí el van
escoltar, cosa que el govern de l’estat no va fer i la Constitució en l’article
comentat li demanava. HISTÒRIA D’UN CRIT és un llibre que continua la filosofia
de llibertat dels llibres escrits pels polítics empresonats i que estic
convençut que davant del món són argument de la seva innocència. Només hi
faltava la resposta del ministre rus d’exteriors, Sergi Lavrov, al ministre
Borrell demostrant-li la seva hipocresia d’exigir-li en nom d’Europa la
llibertat de l’opositor rus, quan Europa no ha fet res per alliberar els presos
polítics catalans.
