.jpg)
El quadern de Cristianisme i Justícia en el
número 222 ens planteja un tema de màxima utilitat pel desconcert existent en
el plantejament de la seva filosofia. I aquest ve plantejat perquè no és respecta dignitat en l’ésser humà
fins al punt de tractar una gran part de la humanitat de deshumanitzada. El quadern
procura definir que s’entén per drets humans donat el cas que la justícia
mesura diferent els fets segons sigui el seu autor. Vivim en un mon amb persones
amb drets i persones sense. La seva filosofia palesa una llarga història en la
que la definició marca un llarg procés començant amb Aristòtil, seguint amb
Kant i continuant amb Amartya Sen, filòsof indi. En la lluita del seu procés hi
trobem noms com Gandhi i Luther King. Aquest procés ha desvetllat una verdadera
“passió” pels drets humans, passió en quan desig i en quan patiment. I en
aquesta lluita arriba el temps d’una autèntica mort dels drets humans causada
pel domini del mercat amb un capitalisme dominant i globalitzat esdevenint
factor principal de la política. “El contracte social és el pacte creador de l’ordre
i del progrés social”. S’ha plantejat una convivència humana que acaba clamant
per la dignitat humana, creada per Déu, que es disposa a lluitar per un
alliberament que la filosofia Ubuntu, de sud Àfrica, i el Sumaq Kawsay de Sud
Amèrica són exemple de diferents enfocaments de la filosofia de convivència que
defensen la dignitat de l’ésser humà incorporant-hi la dignitat del cos. No es
pot diferenciar l’esperit del cos perquè és nega la veritat de la persona. Al
final del treball el seu autor ens diu “no sabrem si desprès de la passió i la
mort dels drets humans n’arribarem a viure la resurrecció. Només creiem en
aquesta resurrecció, que com a tal, no és a una vida anterior, ja viscuda, sinó
a una existència nova renovada”.
.jpg)