tag:blogger.com,1999:blog-2741318016902525612024-03-15T18:10:38.446-07:00Llibres-art-sportPer Joan Sala VilaJoan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.comBlogger618125tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-84645316045884451972023-07-18T02:15:00.000-07:002023-07-18T02:15:39.967-07:00L’HANDOL COSTA, de Pere Costa Pagès<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir0D0pCilEVBjZJ3Ms00eiRUhbWv7QZWVBH57RghG3HPMOtbp2fWCt8Utauimq3d7K7ChY3MV_lPc1ZDgymWA_y-U_8yu87QgsE--d3eBJQKc0p2ZbIBj2PpbW9P4XMxu8zDn5LNbBjih0xCEloEhPo9xvDWLwKD4VGGTiTHvvz2os5vnvpZEmOW5ZfgAN/s480/760376-360x480.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="360" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir0D0pCilEVBjZJ3Ms00eiRUhbWv7QZWVBH57RghG3HPMOtbp2fWCt8Utauimq3d7K7ChY3MV_lPc1ZDgymWA_y-U_8yu87QgsE--d3eBJQKc0p2ZbIBj2PpbW9P4XMxu8zDn5LNbBjih0xCEloEhPo9xvDWLwKD4VGGTiTHvvz2os5vnvpZEmOW5ZfgAN/w190-h253/760376-360x480.jpg" width="190" /></a></div>No és
un llibre d’història sinó un llibre que de fets i persones relacionats amb
l’esport de l’handbol se’n pot bastir una filosofia de vida. Un llibre basat en
relacions directes moltes d’elles i altres viscudes a través d’informacions
rebudes d’altres persones, de la premsa i algunes de la sort. La quantitat de
noms que figuren en l’obra de Pere Costa defineixen relacions de convivència
que en certa manera són definidores de la humanitat. Pere Costa, com es dedueix
del seu llibre, des del moment que va tenir informació de l’handbol esdevingué
un factor molt important en la seva vida, com a jugador, entrenador i directiu.
La seva lectura ha estat un revulsiu que ha millorat el meu coneixement
d’aquest esport perquè la meva relació fou més una relació de pedagogia que
d’història. I en aquest sentit m’ha obert els ulls a l’espai geogràfic més
ampli perquè el coneixement que en tenia de l’handbol a Girona no m’explicava
la seva realitat. Un altre factor que m’ha interessat molt és la dedicació a la
modernització i avenços de l’handbol com una activitat humana de progrés.
Millorar és objectiu de base. Òbviament, i el Pere Costa ho viu, no sempre el progrés
satisfà a tothom, com per exemple jugar sense porter en cas de quedar-se l’atac
amb un jugador menys per sanció de dos minuts. Personalment no l’acabo
d’entendre. L’Handbol Costa és un llibre en el que la persona (jugador,
entrenador, tècnic, directiu, aficionat) hi té un protagonisme que va més enllà
de l’activitat esportiva perquè és un servei a la persona a tots nivells físic,
psíquic, cultural i sobre tot humà. És un llibre que no és història en el
sentit estricte, no és tècnic, no és filosòfic, no és pedagògic però beu de
totes aquestes fonts. Una mirada a l’handbol diferent però, una vegada
observada, necessària. Recomanable a tots els aficionats a l’handbol i a
l’esport en general.<p></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-67320332228611472632023-07-17T00:55:00.000-07:002023-07-17T00:55:21.655-07:00M’EXPLICO (De la investidura a l’exili).<p> <span style="text-align: justify;">En ACTE DE
SOBIRANIA, comiat de Lluis M. Xirinacs hi va escriure: ”Una nació mai no serà
lliure/ si els seus fills no volen arriscar / llur vida en el seu alliberament
i defensa.” Carles Puigdemont ha arriscat i arrisca. Només cal llegir, per
saber com, el llibre, títol d’aquest comentari. I llegint-lo m’he convençut de
la il·legalitat del procés per no haver complert abans els articles 9 i 14 de
la Constitució espanyola. L’article 9 amb els verbs PROMOURE, REMOURE i
FACILITAR explica el procés que s’havia de seguir abans de fer cap denúncia i
començar un judici. I l’article 14 afirma que no hi pot haver “cap
discriminació per raó d’opinió, opinió que s’ha falsejat. Carles Puigdemont amb
la col·laboració de Xevi Virgo, periodista, explica el calvari que li va tocar
viure els anys 2016 i 2017, calvari que l’aconsellà exiliar-se. El comportament
de l’estat i de la justícia espanyoles obviaren el diàleg decidint-se per la
persecució, creant l’estat d’alarma que volien a Catalunya. És un llibre que
haurien de llegir els membres del jurat del procés i molt més, quan testimonis
com el President del Govern Sr. Rajoy les seves respostes eren un no sé, quan
és el primer que ha d’assabentar-se abans de donar les ordres d’envair
policialment Catalunya, culpable dels desordres que necessitava per donar fe de
la seva democràcia. Rajoy no ha estat mai amic de Catalunya com ho palesà ja
essent ministre demanant-ne signatures contra la política i productes catalans.
I aquesta norma de credibilitat el Tribunal la va donar per bona. Llegint el
llibre i recordant fets me n’adono de la vulnerabilitat del judici quan les
forces d’ordre enviades amb força temps d’antelació, foren incapaces de trobar
les urnes i incapaces de saber la taula on es va depositar el</span><span style="text-align: justify;"> </span><span style="text-align: justify;">vot. Dissortadament el president no va patir
problemes només per part de l’estat sinó també per culpa de catalans i partits
aliens al sentit democràtic que s`ha de defensar en un judici. El Tribunal no
va tenir en compte els drets constitucionals dels ciutadans menystenint les
lesions patides, algunes greus com a resultat de l’incompliment per part de les
forces de l’ordre de l’article 15 que diu: ”Tothom té dret a la vida i a la
integritat física i moral, SENSE QUE, EN CAP CAS, ningú no pugui ser sotmès a
tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants”. La pèrdua d’un ull no fou
tinguda en compte, més aviat, valorada positivament; els avis i àvies llençades
a terra, no tenen importància i entren a formar part de la normalitat
justiciera. I podem allargar els greuges que amb tota seguretat seran amb el
temps la vergonya internacional de l’estat i l’assoliment de la independència.
Llegint el llibre de Carles Puigdemont hom s’adona de la pobresa democràtica de
l’estat espanyol. I molt més quan tot els esforços de la justícia espanyola
reclamant els sigui lliurat, han estat un fracàs. Soc dels convençuts que
Catalunya serà independent perquè la democràcia imposarà la seva llei. Li
agradi o no a la política espanyola, la política de l’independentisme català no
li negarà mai la mà estesa d’exercir els seus democràtics. El NO puedo i NO
quiero del Sr. Rajoy serà la vergonya política d’un estat que volia ser
respectat sense respectar ell als altres, com ho palesen declaracions de polítics
espanyols. De la investidura a l’exili i de l’exili a la independència de
Catalunya i personalment m’agradaria que continués sent-ne el president, Carles
Puigdemont.</span></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-106112260035836492023-07-12T00:21:00.002-07:002023-07-12T00:22:54.048-07:00<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZCmBAhtx30NA1SXxtG2Q5FdGlZyZYqKKL1ERzeNJb_ymCVVz2M8d2Sm9TiFvrNxCwa6sCsC6rlFpjLQKriy1u3wxANj79oiZRZtXhUUmAQD1f9pLQ_-js-iftquKZCA688rGct3Dv24RvYezYyjkffjwluAd1TtH6sqWOoVO6p7XyEkRGXLeU7hsmi7G5/s600/282705326_10228969988694198_7837705106561326191_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="600" height="255" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZCmBAhtx30NA1SXxtG2Q5FdGlZyZYqKKL1ERzeNJb_ymCVVz2M8d2Sm9TiFvrNxCwa6sCsC6rlFpjLQKriy1u3wxANj79oiZRZtXhUUmAQD1f9pLQ_-js-iftquKZCA688rGct3Dv24RvYezYyjkffjwluAd1TtH6sqWOoVO6p7XyEkRGXLeU7hsmi7G5/w255-h255/282705326_10228969988694198_7837705106561326191_n.jpg" width="255" /></a></div><br /><p></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>RELACIÓ DELS MEUS LLIBRES</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="text-align: center; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">1.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">QUATRE DAUS DE LA VIDA<o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: center; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">2.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">BM GRANOLLERS, CAMÍ D’UNA
FILOSOFIA<o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: center; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">3.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">BM GRANOLLERS, ESPORT I CIVISME<o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: center; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">4.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">L’ESPORT EN LA GLOBALITAT HUMANA<o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: center; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">5.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">ELS ÀNGELS JUGUEN A FUTBOL<o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: center; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">6.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">EL MÓN NECESSITA UNA POLÍTICA
HUMANA<o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: center; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">7.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">DEMOCRÀCIA, UN PROCÈS DE LLIBERTAT<o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: center; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">8.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">CÓCTEL DE L’AVI<o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: center; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">9.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">BUFA EL VENT<o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: center; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">10.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">ESTONES AMB EL MEU SILENCI<o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: center; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">11.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">EL MAR FA L’ULLET A LA FINESTRA<o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: center; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">12.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">CATALUNYA, MARE T’ESTIMO<o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: center; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">13.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">SÓN ELLES<o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: center; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">14.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">GLOBS ERÓTICS DE SOSPIRS BÍBLICS<o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: center; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">15.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">CAMINS D’INFANTESA D’UN NEN DE PAGÈS<o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: center; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">16.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">LA GRAN CORAL DE L’AIGUA<o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: center; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">17.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">UN JOC DE VIDA<o:p></o:p></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="text-align: center; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">18.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">LLUM ÀRBITRE D’UN JOC DE VIDA.<o:p></o:p></span></p></blockquote>
Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-89683437749339803702023-07-11T03:13:00.003-07:002023-07-11T03:13:52.241-07:00LA SÍNDROME DE LA SET<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh78p_PTYmJAxbm4YHb959xTDE3GJT81m9pzypwOvNjQZu07VmGCAyUvACseuOFGaqrstXqu8NIGtdk_Bbd-P-Q60FKvV4CxsvxjalZuM2x8a0kA0Y0aMfVjpsxS8Hjqb8uGHYbqLnkgFUSn3yc-wCKSjBUhCXTLNWWUn2PPlXolkbRdPwB1pXZXhPyRSa_/s1280/thumbnail_joan_sala_vila_6086.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="915" data-original-width="1280" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh78p_PTYmJAxbm4YHb959xTDE3GJT81m9pzypwOvNjQZu07VmGCAyUvACseuOFGaqrstXqu8NIGtdk_Bbd-P-Q60FKvV4CxsvxjalZuM2x8a0kA0Y0aMfVjpsxS8Hjqb8uGHYbqLnkgFUSn3yc-wCKSjBUhCXTLNWWUn2PPlXolkbRdPwB1pXZXhPyRSa_/s320/thumbnail_joan_sala_vila_6086.jpg" width="320" /></a></div>Molts pobles tenen en la seva història que
expliquen el perquè del seu nom. Lliçà n’és un
exemple. La novel·la de Maite Mompart / Roser Pi gira a l’entorn de la llegenda de les llises.
La Berta i el Roc, protagonistes de la llegenda, treballen una narració que si
la comences a llegir et veus obligat a arribar al final. La història dels pobles
sempre està dotada de raons que porten els seus habitants a defensar-la. LA
SÍNDROME DE LA SET i les obres de millora de la població expliquen com els pobles
milloren. La relació natura i humanitat tenen una relació fraternal tan forta
que expliquen el progrés. Salvar la base de la formació de convivències
populars és tan important que seria impossible entendre el procés històric de
la humanitat. L’entesa entre natura i ésser humà és la base necessària per no
errar la fraternitat. Lliçà d’Avall i Lliçà d’Amunt són un argument amb el seu
nom de respecte amb la natura i de com els humans tenen el deure de viure.
Conèixer la història és molt alliçonador però si a la història hi afegim la llegenda
descobrim la capacitat creativa que ens fa viure la corresponent poesia. L’aigua,
la fauna i la flora demanen l’amistat dels humans per respectar el seu medi i
cas de no fer-ho se sentiran defraudats. I solucionar aquest sentiment les lises
de la síndrome de la set ens demostren com actua la naturalesa.<p></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-76695279494416342362023-05-19T03:36:00.001-07:002023-05-19T03:36:05.634-07:00 ESCUCHA TU NIÑO INTERIOR, de Núria Candelas Ruiz<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix8YLo6xQt2RNO3eKqyeUJxYs_caMgivMYOYc3fjNfLep1quOok3orOPJL2LNvnZtxFbj3EeHIEUTrULywVOflm7_Ewz9doZCe2CE-eiORdNkIf6kjv9VOc8pBy61E0-mFCEfikdQPDBzR7cTkkOfxT3LunKhC9vJZIB9PKeTBBTfv92yRK2AOcJtwiA/s499/41PDMaYhF3L._SX322_BO1,204,203,200_.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="324" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix8YLo6xQt2RNO3eKqyeUJxYs_caMgivMYOYc3fjNfLep1quOok3orOPJL2LNvnZtxFbj3EeHIEUTrULywVOflm7_Ewz9doZCe2CE-eiORdNkIf6kjv9VOc8pBy61E0-mFCEfikdQPDBzR7cTkkOfxT3LunKhC9vJZIB9PKeTBBTfv92yRK2AOcJtwiA/w156-h240/41PDMaYhF3L._SX322_BO1,204,203,200_.jpg" width="156" /></a></div>La seva lectura és aconsellable perquè des del
coneixement del nen o nena que vam ser podem descobrir el perquè de la nostra
personalitat en l’edat madura i en la bellesa. Descobrir el perquè soc avi és
un valor que m’ha demostrat el perquè de la meva vida amb els errors i canvis
viscuts. Núria Candelas amb els seus raonaments ens porta a demostrar la
necessitat que el nen que vam ser encara ens acompanya i som i defineix el
nostre procés en la vida. És un llibre apassionant i apassionat amb una
filosofia de pedagogia de la vida sense perdre el sentit que viure és també art.
No conèixer aquesta filosofia pot ser i és la raó de portar una vida sense
interès per la veritat dominada per l’egoisme de com més diners millor.
Conèixer el nen que vam ser i portem dins ens palesa el curs de la nostra vida
amb encerts i desencerts. I una de les realitats molt importants és que ens
convenç de la necessitat de ser pedagogs
conscients dedicant la nostra vida a ser una mà estesa a l’altre per ajudar en
els seus problemes i ser pedagog en el ser futur. En una pàgina del llibre hi
llegim el perquè de la llibertat citant unes paraules de Jesucrist, “coneixereu
la veritat i la veritat us farà lliures.” És molt pedagògic el coneixement de
la llibertat perquè la farem nostra si de veritat coneixement el nostre nen
interior. El final del llibre amb les set raons ens resumeix com assolirem la
nostra personalitat si de veritat som conscients del que comporta “ser nen
interior”. En l’edat de la maduresa i la vellesa la nostra imatge no és de nen,
però ens acompanya i ajuda si en el nostre conscient hi continua viu, significa
que no equivoquem el camí i donem sentit a tots els moments de la nostra vida.
Un llibre que aconsello, pedagògicament és molt alliçonador, i humanament molt
creatiu.<p></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-31618893670778566602023-05-11T10:43:00.003-07:002023-05-11T10:43:50.022-07:00ÀNIMA DE SAL, de Jordi Sedó<p><span style="text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK_MB-ULgmTD581T3jP6y9YPStPoWF0LL94DbtN3YPcVNOQFzjX7AcTrrmUaJYrcGrMDvgEqJT74Cm9eUWWqd9XdjQcfvY6gu3CypX8R_7Upt8EAEvvNcmjA_S05BtSvHG8zbF1TfN4olyb9kEqGClJqEtAdWa960jJvsWggAxiSBA_LEOfZJpLlnX7A/s274/descarga%20(41).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="274" data-original-width="184" height="274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK_MB-ULgmTD581T3jP6y9YPStPoWF0LL94DbtN3YPcVNOQFzjX7AcTrrmUaJYrcGrMDvgEqJT74Cm9eUWWqd9XdjQcfvY6gu3CypX8R_7Upt8EAEvvNcmjA_S05BtSvHG8zbF1TfN4olyb9kEqGClJqEtAdWa960jJvsWggAxiSBA_LEOfZJpLlnX7A/s1600/descarga%20(41).jpg" width="184" /></a></div>Quan començo la
lectura d’un llibre procuro abans haver reflexionat el missatge del títol. I la
primera pregunta que em vaig fer: quin missatge ens dona Jordi Sedó amb aquest
títol, ell que és un excel·lent pensador i un gran pedagog? La sal és vida de la
natura i companya de viatge de l’ésser humà.<span style="text-align: justify;">
</span><span style="text-align: justify;">El protagonista de la novel·la, més aviat una pedagogia del temps
històric, adapta cada moment de la vida a les normes de la seva sal. Un
personatge que vol ser ell en el seu temps però són les circumstàncies el seu
historiador. El seu país en guerra i la família amb problemes , el convenç
d’anar a fer la seva vida el més lluny possible. Deixa França i vola a
l’Amèrica del Sud. La seva veritat esdevingué una pedagogia, gràcies a
l’exèrcit, per tenir cura d’un far. Fuig de la guerra i cau en mans de
l’exèrcit. La sal de la vida. Al nou mon, les relacions humanes del
protagonista que el fan feliç parlen d’amors i amistats amb la particularitat
que una de les seves relacions més afectuoses les comparteix amb un gos. La
naturalesa sempre present perquè la sal de l’ànima la genera la natura. Amic
d’un gos, responsable de controlar la maquinària que avisa dels perills als
vaixells, amistats femenines i masculines amb el goig de l’amor, com també
enfrontaments amb algun oficial que amenaça acabar amb una vida. Una novel·la,
no ficció sinó tot el contrari filosofia de la humanitat. Els principis
filosòfics de la vida es dedueixen de les relacions humanes i naturals del
protagonista perquè en totes elles si pot llegir la lliçó. Corroboren aquesta
idea el quatre documents afegits al final del llibre. Amic lector o lectora, tu
pots ser</span><span style="text-align: justify;"> </span><span style="text-align: justify;">protagonista seguint les
passions i emocions que emanen de la sal de la teva ànima. “Jo soc jo i les
meves circumstàncies” pregona el costumari català. I és ben cert. I com el
protagonista, cada ésser humà esdevé imatge de la humanitat. I la novel·la de
l’amic Jordi és una fotografia d’aquesta imatge, que tots portem amb més o
menys veritat en la nostra vida.</span><p></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-84178761472954470442023-05-10T05:00:00.003-07:002023-05-10T05:00:20.773-07:00EL RECONEIXEMENT DE LES PERSONES LGTBIQ+ EN L’ESGLÉSIA<p>La sexualitat és una realitat inqüestionable
en la definició de tota persona a la vegada que marca diferències. Cada persona
presenta característiques sexuals que aporten objectius reals que modelen la
pròpia personalitat. El grup LGTBIQ+ aporta suposades anomalies sexuals en el
concepte persona, anomalies que esdevenen realitats en la valoració de les
persones afectades per un sexe diferent del seu, tenint present que li son
naturals de naixement. I aquest fet natural les hi dona legitimitat humana
també en la vessant religiosa. Com a persones lliures que son la seva vida es
mou entre el be i el mal i poden tenir el seu espai en la religió, concretament
tenen el seu grup en l’Església Catòlica.
I els esforços del Papa Francesc “han fet que les persones LGTBIQ+
sentin que l’Església pot ser una llar per a elles”. L’Organització Mundial de
la Salut (OMS) la va eliminar de la llista de malalties mentals el 17 de maig
de 1990. La Bíblia ens convida en la seva lectura a reflexionar profundament el
tema per la incidència que hi té sobre el codi de santedat. En diferents
llibres bíblics a la centralitat del sexe en les relacions humanes se li dona importància a partir de la seva humanitat i de
la seva funció en la vida en diferents moviments bíblics com David i Jonatan,
per exemple. El quadern de C.i J. 229 ens diu: “La totalitat de la sexualitat,
del sexe o de les relacions familiars necessiten ser contextualitzades i
confrontades dins d’un procés de promoció humana integral. Ara la realitat de
les dones o de les persones LGTBIQ+ són la llum que il·lumina.</p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-18464517147014263972023-01-17T02:39:00.000-08:002023-01-17T02:39:13.109-08:00 EL LECTOR ESCRIU<p></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFYP3AV0NYSWE5ZuC2MtzfMHZkHQJtWE9OU5cLtdqQu4RBAr6KVrTkQt0q3nSNoY-dyFkTpjbs2G6gs2ERy6LsoSqjcQe6IP3-5RJ60cHlnehpAOGbTjeQnvhY5oC5AIZND3iro1YMCNmhfdWlTq0utR5ZQRzHKFdachPGRCgZmnt-SeRmmKm5YfnfkQ/s1526/77786.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1526" data-original-width="1108" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFYP3AV0NYSWE5ZuC2MtzfMHZkHQJtWE9OU5cLtdqQu4RBAr6KVrTkQt0q3nSNoY-dyFkTpjbs2G6gs2ERy6LsoSqjcQe6IP3-5RJ60cHlnehpAOGbTjeQnvhY5oC5AIZND3iro1YMCNmhfdWlTq0utR5ZQRzHKFdachPGRCgZmnt-SeRmmKm5YfnfkQ/w151-h208/77786.jpg" width="151" /></a></div>Conèixer el pensament dels ciutadans em porta
sovint a llegir les Cartes al Director o l’espai d’El Punt Avui, El lector
Escriu. I ho llegeixo perquè és un espai de llibertat hi estigui o no d’acord
amb les idees que s’hi defensen. I el dia 7 de gener de 2023 em van fer
reflexionar dos escrits de lectors publicats en EL PUNT AVUI. Un escrit tenia
per títol NOU (VELL) DELICTE i l’altre VOLEM BISBES CATALANS. La llibertat de
pensament és molt més que un dret democràtic, és consubstancial a l’ésser humà.
Sense aquest respecte la convivència és impossible. I en la credibilitat d’una
convivència en pau, la responsabilitat és de la política, la religió i la
cultura. La justícia i les forces d’ordre públic, funcionaris de la política,
són serveis a la convivència dels pobles. Els autors dels dos escrits raonen el
seu pensament de llibertat que els pobles tenen el dret a gaudir. L’autor de
l’escrit polític expressa molt clarament que el delicte de sedició no hauria
d’existir i acaba el raonament amb aquestes paraules: “L´única derogació vàlida
pels que volem una Catalunya lliure i independent, una nació plenament
sobirana, és la de totes les lleis espanyoles que ens sotmeten i penalitzen la
nostra legítima dissidència, hi posin el nom que vulguin”. L’escrit VOLEM
BISBES CATALANS, de sentit religiós es fonamenta en el dret natural i en la
teologia de l’Església Catòlica. La religió, sigui el catolicisme, el
cristianisme, el judaisme, el mahometisme i totes les modalitats existents, el
primer dret natural que defensen és la llibertat amb tot el que representa. A
Catalunya, on hi cohabiten altres religions que no son cristianes, els
cristians catòlics tenen el dret de que els seus màxims representants catòlics
siguin bisbes catalans. L’autor de l’escrit afirma que “cal tornar a insistir
en el que necessitem a Catalunya, a diferència d’altres, és a dir bisbes
compromesos amb l’ús social de la llengua catalana a l’Església, en el respecte
a la cultura popular i tradicional del país”. Llegir articles com els
esmentats, de Josep Just Sabater i Rodríguez (Canadà) i de Raimon Gusi i Amigó
(Vilafranca del Penedès) alenen l’esperança i animen a no defallir en la lluita
per una convivència mundial dels pobles, en la que Catalunya hi aporta el seu
saber i el seu treball. La més cordial felicitació autors dels escrits.<p></p><br /><p></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-71858429953589659262023-01-17T02:37:00.003-08:002023-01-17T02:37:52.715-08:00ON ENS PORTA EL FUTBOL?<p><span style="text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOwIO6ppaZ9BLV7xhQV-eh2g4rXd69zqPAX9687Jxrmym6N0UnvUYKYGvMxQEVr-MmIgUtIZEFZ2PiXmsNCx74Vf6OXU_ekD9xq9t3xhIwPSBDI-kUcc82O0wxglNkI6d3LrtPUXo9o0fXQcwliopyx2e3TAO7n21PjwnYvilSTg1GkZ0hnJq6A31cMw/s960/83337761_2746344888745266_8303897084415705088_o.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="721" data-original-width="960" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOwIO6ppaZ9BLV7xhQV-eh2g4rXd69zqPAX9687Jxrmym6N0UnvUYKYGvMxQEVr-MmIgUtIZEFZ2PiXmsNCx74Vf6OXU_ekD9xq9t3xhIwPSBDI-kUcc82O0wxglNkI6d3LrtPUXo9o0fXQcwliopyx2e3TAO7n21PjwnYvilSTg1GkZ0hnJq6A31cMw/s320/83337761_2746344888745266_8303897084415705088_o.jpg" width="320" /></a></div>El futbol, com
esport, objectivament és una activitat humana pedagoga de relacions de bona
convivència. Com tots els aspectes de la història de la humanitat palesa
diferències en la línia de una bona fraternitat. Dissortadament els fets ho
desmenteixen. L’exemple, dues organitzacions i un contracte multimilionari, que
acusen als respectius organitzadors de manca de respecte als drets humans.
Qatar, Aràbia Saudí i el Barça. Òbviament que no és l’esport el culpable sinó
la responsabilitat dels seus dirigents. On ens volen portar? No a una
convivència en pau, perquè s’han vulnerat i es vulneren drets humans amb
resultat de massa morts. Podien jugar tranquil·lament els esportistes en
estadis en quina construcció van morir més de sis mil persones en circumstàncies
de pobresa extrema? Eren conscients els clubs espanyols que van jugar lluny de
casa seva en un país que té molt a desitjar humanament? Pregunteu-ho a les
dones. És coherent <span style="text-align: justify;">contractar a una
empresa turca la remodelació del Camp Nou? El president de Turquia en unes
declaracions es va definir amb aquestes paraules: ”la democràcia és un tramvia,
hi puges per arribar allà on vols i desprès en pots baixar.” El futbol mundial
l’any 2023 en mans del poder del diner manipulador de la democràcia. Amb el
vist i plau de directius que es creuen demòcrates. El President del Club de
Futbol Barcelona va fundar un partit polític independentista que ha fracassat,
i que als seus inicis en vaig ser militant, militància que vaig abandonar.
Perquè es concedeix la remodelació del camp nou a una empresa que el seu
propietari és amic d’Erdogan? On està l’esperit independentista del Barça? Com
també podem preguntar si la democràcia dels responsables de la Federació
Espanyola obeeixen a la filosofia del President de Turquia, tan en la
participació a Qatar de la Selecció Espanyola, com la dels quatre finalistes en
els camps d’Aràbia. Darrera de tot només hi ha la influència del diner. Núria
Cadenas, periodista i aficionada a l’esport, també del futbol, ha escrit
l’article “No em parleu de futbol, si us plau”, article quina lectura recomano.
Publicat en el butlletí ELS TEMPS, el 17 de gener de 2023. La democràcia
espanyola hauria de fer-se amb la seva filosofia. El futbol ens porta a una
convivència esclava del gran capital amb tots els seus efectes gens
democràtics.</span><p></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-94257551869516642022-12-28T10:30:00.003-08:002022-12-28T10:30:50.121-08:00EL MALBARATAMENT D’ALIMENTS<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4bBReFnirMFvxjAFu_FL3Fau1Gl9ydImqUjdnCtN9XnC5FmvuYzzPeVBsrMfjtl1BD4xghRI18mHTh2R67T4jnf3TDTnw7CB5-1bAkuOAMejib3B_85UnG_h75pBQPvUPrnPiEPyU_kogam1TCUQ7YW_dJ_U8GKYj9Xb8_BUQjMxTb8Fe9i1ALk-KCQ/s268/descarga%20(30).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="268" data-original-width="188" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4bBReFnirMFvxjAFu_FL3Fau1Gl9ydImqUjdnCtN9XnC5FmvuYzzPeVBsrMfjtl1BD4xghRI18mHTh2R67T4jnf3TDTnw7CB5-1bAkuOAMejib3B_85UnG_h75pBQPvUPrnPiEPyU_kogam1TCUQ7YW_dJ_U8GKYj9Xb8_BUQjMxTb8Fe9i1ALk-KCQ/s1600/descarga%20(30).jpg" width="188" /></a></div>El Quadern 228 de Cristianisme i Justícia ens
posa els fonaments per poder parlar de l’alimentació partint de la base del
malbaratament que se’n fa. Els diferents capítols ens porten a reflexionar: a) les
múltiples cares del malbaratament d’aliments. b) El que la ciència ens diu
sobre el malbaratament d’aliments. c) Les raons per les quals malgastem
aliments: implicacions filosòfiques i ètiques del malbaratament alimentari. d)
El significat teològic dels residus dels aliments. e) El camí que tenim per
davant. f) mesures pràctiques, senzilles i sensates per a tothom. Els aliments,
fruits de la terra, tenen una relació molt directe amb les persones. Són fruits
de la terra per l’alimentació. El seu procés segueix un recorregut des de l’obtenció,
la manipulació, el transport, el mercat i la compra per part del consumidor.
Aquest procés i la consumició tenen consequéncies que poden ser greus per la
naturalesa com és la contaminació del medi ambient. El quadern ens informa que:
“la Comissió europea calcula que en la UE es malgasten 80 milions de tones d’aliments
a l’any (179 kg per persona)”. Una data molt important és la postura de les
religions en el tema de l’alimentació fins al punt que un maltractament dels
aliments pot ser culpable com defensen el cristianisme, el protestantisme, el
judaisme i altres religions. El quadern acaba amb aquesta reflexió: “Ser humà
no és només ser membre de la mateixa espècie. Té a veure amb la solidaritat.
Quan somiem al costat d’altres en un món en que tothom tingui prou menjar i
quan estiguem disposats a lluitar amb altres persones per fer realitat aquest
somni, ens trobarem estranyament agraïts i animats. Lluitarem contra les
actituds envers els aliments i el malbaratament que deixen la gent exclosa i la
terra contaminada.” El malbaratament dels aliments és el problema, diria jo,
més important, en la responsabilitat de l’economia. És la demostració de la
veritat o mentida de la germanor humanitat naturalesa.<p></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-87461432341906457982022-12-26T09:48:00.003-08:002022-12-26T09:48:59.257-08:00L’ESPORT, CÀTEDRA DE FILOSOFIA DE LA VIDA<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJd_vNVeKpak4edKmjTfMbMVAskfZc3uaU9pX-wYhTNBDvKsVu5WBSwbFhwzXqdiK2xi66108CRqQCKIe9URfXZMyxNUPYSYeNXt6adtnkthN3kedMNHE2SCnMZZb227zH022EBuNaRGbxtVkLHnQGnnl0Jb7Ws2tyY43vAfZBokvQYLFrT250YXP0xA/s282/bm%20granollers%20esport%20i%20civisme78.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="282" data-original-width="186" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJd_vNVeKpak4edKmjTfMbMVAskfZc3uaU9pX-wYhTNBDvKsVu5WBSwbFhwzXqdiK2xi66108CRqQCKIe9URfXZMyxNUPYSYeNXt6adtnkthN3kedMNHE2SCnMZZb227zH022EBuNaRGbxtVkLHnQGnnl0Jb7Ws2tyY43vAfZBokvQYLFrT250YXP0xA/s1600/bm%20granollers%20esport%20i%20civisme78.png" width="186" /></a></div>La Universitat de la Història gaudeix de
moltes facultats en l’especialitat de l’esport. I cada facultat alliçona
d’acord amb la pedagogia del ser. Ser esportista significa ser global en el que
cada diferència forma part del tot. Un exemple de la globalització esportiva el
descobrim en els Jocs Olímpics, on teòricament totes les modalitats esportives
hi haurien de tenir el seu espai.
Dissortadament, els avenços assolits que són importants, la imatge de
l’esport no és neta, està tacada per la falsa globalitat imposada per
l’economia. I d’acord amb aquesta globalització el fet de guanyar és allò més
important i perdre és el fracàs. En aquest procés molts pobles se senten
marginats perquè els seus aficionats prefereixen ser seguidors del gran club
menystenint la importància dels petits clubs del poble. La manipulació de la
filosofia de l’esport no perdona i els grans clubs també sen senten afectats.
No cal citar noms. A casa nostra ho palesen la formació de les plantilles dels
grans en les que la presència dels jugadors de casa brilla per la seva pobra
presència. Què defineix la personalitat d’una entitat esportiva? Formar la
plantilla que els permeti jugar gairebé només amb estrangers? Fa una pila
d’anys que segueixo l’esport català. I francament desanima. En la temporada
2022-2023, per exemple, el CF Barcelona juga amb majoria d’estrangers. Si la
informació no enganya en la seva plantilla actual hi consten deu estrangers, la
majoria dels quals són presents en tots els partits. La culpa la té Catalunya
per no generar grans jugadors? Els grans
clubs no segueixen l’excel·lent planter català. Les plantilles de les entitats
esportives catalanes no les defineixen jugadors catalans sinó jugadors d’altres
països comprats amb diners. Davant d’aquest fet, són correctes els campionats
que porten el títol de la Federació Catalana o l’Espanyola, per exemple? Una
entitat formada amb un nombre considerable d’esportistes sud-americans és
catalana? Qui qualifica l’entitat, les persones o els diners? Són catalans, per
exemple, els diners del FC Barcelona? Si la tendència s’orienta cap a la
globalització, penso, que caldrà una nova organització de l’esport que en
realitat les entitats siguin globals. Una nova organització més d’acord amb la
universalitat de les competicions. És factible? El temps té la paraula. Però
aleshores l’esport serà també una càtedra de filosofia de la vida? El progrés
històric té la paraula.<p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">La Universitat de la Història gaudeix de
moltes facultats en l’especialitat de l’esport. I cada facultat alliçona
d’acord amb la pedagogia del ser. Ser esportista significa ser global en el que
cada diferència forma part del tot. Un exemple de la globalització esportiva el
descobrim en els Jocs Olímpics, on teòricament totes les modalitats esportives
hi haurien de tenir el seu espai.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Dissortadament, els avenços assolits que són importants, la imatge de
l’esport no és neta, està tacada per la falsa globalitat imposada per
l’economia. I d’acord amb aquesta globalització el fet de guanyar és allò més
important i perdre és el fracàs. En aquest procés molts pobles se senten
marginats perquè els seus aficionats prefereixen ser seguidors del gran club
menystenint la importància dels petits clubs del poble. La manipulació de la
filosofia de l’esport no perdona i els grans clubs també sen senten afectats.
No cal citar noms. A casa nostra ho palesen la formació de les plantilles dels
grans en les que la presència dels jugadors de casa brilla per la seva pobra
presència. Què defineix la personalitat d’una entitat esportiva? Formar la
plantilla que els permeti jugar gairebé només amb estrangers? Fa una pila
d’anys que segueixo l’esport català. I francament desanima. En la temporada
2022-2023, per exemple, el CF Barcelona juga amb majoria d’estrangers. Si la
informació no enganya en la seva plantilla actual hi consten deu estrangers, la
majoria dels quals són presents en tots els partits. La culpa la té Catalunya
per no generar grans jugadors? <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Els grans
clubs no segueixen l’excel·lent planter català. Les plantilles de les entitats
esportives catalanes no les defineixen jugadors catalans sinó jugadors d’altres
països comprats amb diners. Davant d’aquest fet, són correctes els campionats
que porten el títol de la Federació Catalana o l’Espanyola, per exemple? Una
entitat formada amb un nombre considerable d’esportistes sud-americans és
catalana? Qui qualifica l’entitat, les persones o els diners? Són catalans, per
exemple, els diners del FC Barcelona? Si la tendència s’orienta cap a la
globalització, penso, que caldrà una nova organització de l’esport que en
realitat les entitats siguin globals. Una nova organització més d’acord amb la
universalitat de les competicions. És factible? El temps té la paraula. Però
aleshores l’esport serà també una càtedra de filosofia de la vida? El progrés
històric té la paraula.<o:p></o:p></span></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-82614144884414577822022-12-26T07:46:00.003-08:002022-12-26T07:46:32.914-08:00AI DE VOSALTRES...! DISTOPIES EVANGÈLIQUES<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxbKSWA6DMVlycTRlYaTUZ2jlw64ubCVlgymqUoTBgTdLH9IEoNres7k8BVpibkrvECjY6NlGu6hs6kqSAziNkZrN4rwi2pC8FyVHFFycer2Ww-g0WSMB8cw7pIIBgQ_S8iUGyamujUf9rwz73dIhnXLIKfa71MBIufb17pnD1HfNwSRLABhDKiteRGA/s268/descarga%20(2).png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="268" data-original-width="188" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxbKSWA6DMVlycTRlYaTUZ2jlw64ubCVlgymqUoTBgTdLH9IEoNres7k8BVpibkrvECjY6NlGu6hs6kqSAziNkZrN4rwi2pC8FyVHFFycer2Ww-g0WSMB8cw7pIIBgQ_S8iUGyamujUf9rwz73dIhnXLIKfa71MBIufb17pnD1HfNwSRLABhDKiteRGA/s1600/descarga%20(2).png" width="188" /></a></div>El n.181 de Cristianisme i Justícia ens
ofereix unes profundes reflexions sobre les utopies i distòpies evangèliques. Llegim
en el text que “les utopies assenyalen cap a un futur idíl·lic universalment desitjable.
A l’altre extrem, el neologisme distòpia anuncia un horitzó apocalíptic del
qual convé fugir. Òbviament que la lectura de les dues paraules el sentit és
desitjable o indesitjable segons sigui la ideologia del lector. Hi ha una primera
lectura en la frase evangèlica: “els últims seran els primers”. El quadern ens
parla de cinc distòpies: 1.-Graners i imbècils. 2.-Any de gràcia, ”posada a
zero” de la història. 3.-Treballadors d’última hora. 4.-Perdó incondicional i
5.-El patiment per sobre de la llei. En el capítol de les benaurances trobem “ais”
distòpics com: Feliços els pobres / ai de vosaltres els rics! Feliços els qui
ara passeu fam /ai de vosaltres, els qui ara aneu tips. La lectura dels
evangelis ens posa a la vista múltiples expressions com per exemple dels
darrers seran els primers. Expressions que necessiten un acurat anàlisi per adonar-nos
de quina és la veritat i perquè. Ser el primer no significa sempre ser el
millor o el que és veritat. Per exemple ser ric no palesa sempre generositat. Ni
bondat perquè sovint té l’egoisme com a raó. Per exemple Sant Lluc ens
adverteix: “estigueu alerta. Guardeu-vos de tota ambició de riquesa. Perquè, ni
que nedi en l’abundància, la vida d’un home no prové pas dels seus bens”. En l’apartat
DÉU DISTÒPIC LLEGIM: ”Jesús suspendria la carrera d’administració i direcció d’empreses
de qualsevol de les nostres escoles de negocis. Les seves propostes no
superarien l’avaluació dels tribunals econòmic i jurídic”. Una afirmació prou
evident si comparem les ensenyances de Jesús sobre la riquesa i com es
considerada en la política i la justícia humanes. Una evidència de la distància
existent entre la governança divina i la humana. I tot d’acord amb el concepte
que es té del dret a la riquesa. La riquesa és un servei i no un objectiu
final.<p></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-68200475535291583092022-12-01T04:39:00.001-08:002022-12-01T04:39:15.949-08:00DE QUÉ SERVEIX PLORAR<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibftC2gxrNicQgAOl7hceP_dOcq-K3txm-ccldELrpKGBUL33ck4cRBkY4_aieXRidfllxhXrGx_eJb-P6JcNOw6ZVpDBIgutoyg9IBb-2Cki1jXuBziT893j_XPvAzH8-9CIrY19-FCKj0tXF6Oaji0clX4g7zvIxw2O2GbmM_iwkI4cq-Dz9gb-DKA/s268/descarga%20(9).png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="268" data-original-width="188" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibftC2gxrNicQgAOl7hceP_dOcq-K3txm-ccldELrpKGBUL33ck4cRBkY4_aieXRidfllxhXrGx_eJb-P6JcNOw6ZVpDBIgutoyg9IBb-2Cki1jXuBziT893j_XPvAzH8-9CIrY19-FCKj0tXF6Oaji0clX4g7zvIxw2O2GbmM_iwkI4cq-Dz9gb-DKA/s1600/descarga%20(9).png" width="188" /></a></div>El quadern 230 de Cristianisme i Justícia ens
convida a reflexionar el perquè de les llàgrimes des del punt de mira d’EL DOL
COM A CRÍTICA POLÍTICA. Les llàgrimes són una resposta humana al dolor i a
circumstàncies de la vida en les que les llàgrimes són la manifestació de la pròpia
realitat humana. En el plorar és important el què, el perquè, la circumstància
i el lloc. Una manifestació pròpia de la veritat de l’humanisme quan per causes
alienes no es tenen paraules, només llàgrimes. És la reacció del cos humà
íntimament unit amb l’esperit. Una demostració solidària de la natura. Però en
aquesta manifestació humana la participació divina li dona un valor transcendent
de fills de Déu, en quan Déu ha plorat i plora amb els humans i per els humans.
Crist crucificat ens va alliçonar el perquè de saber plorar. En l’evangeli hi
llegim tres moments: 1.-amb motiu de la mort del seu amic Llàtzer. 2.- quan va
profetitzar la destrucció
de Jerusalem i 3.- en l’oració i agonia en l’hort de Getsemaní. Déu ens ensenya
a plorar, plorant amb nosaltres. Es pot plorar com crítica política i també per
empatia amb els que pateixen. Plorar, en força circumstàncies, reclama
justícia. Normalment es plora quan som ferits moral o físicament reclamant
justícia i solidàriament quan els sofriment dels altres ens afecta
personalment. La naturalesa ens alliçona sobre el significat de plorar, perquè
el primer llenguatge del nou nat son les llàgrimes. Plorar és el respecte de l’altre
en els seus moments difícils. És el llenguatge del cos amb la solidaritat de l’esperit.
Acabo amb un paràgraf sobre les llàgrimes de Déu Pare: “La creu de Jesús és el
lloc del silenci abissal de Déu en que el Pare plora a causa de l’orgull dels
pecadors que han silenciat la seva Paraula encarnada, i pel sofriment i la
mort del seu Fill.”<p></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-31687223547033674452022-11-10T03:49:00.002-08:002022-11-10T03:49:17.849-08:00FUTBOL LLIURE, SÍ, FUTBOL MANIPULADOR, NO.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDKhk7Vh1JLQ-PAqcuEwHT3j3BzxwfEko-bcxTWrtnn9fjxF6IDz4seBwBSlMcOSV1aTksNV_cNTA_7HnQuTQ-H_eaUnXVj0pR3aOSBcfPUPCnxbotrQ7C85KySL5CrglmnnBSDVCDPgn1DabGeJnqh5RQIjE-dHSjt2KZiMlSDG47bQq9hts99Uj-QA/s1600/fot%20a%20fozerans000087.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1228" data-original-width="1600" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDKhk7Vh1JLQ-PAqcuEwHT3j3BzxwfEko-bcxTWrtnn9fjxF6IDz4seBwBSlMcOSV1aTksNV_cNTA_7HnQuTQ-H_eaUnXVj0pR3aOSBcfPUPCnxbotrQ7C85KySL5CrglmnnBSDVCDPgn1DabGeJnqh5RQIjE-dHSjt2KZiMlSDG47bQq9hts99Uj-QA/s320/fot%20a%20fozerans000087.jpg" width="320" /></a></div><p>Quin és l’objectiu del futbol en la història
de la humanitat? És una modalitat de l’esport i com a tal una diferència en la
globalitat esportiva. Parant esment en els seus moviments en el segle XXI em fa
pensar que té la pretensió de convertir-se ell en la globalitat. Dissortadament
l’esport del futbol ha caigut en les xarxes de la gran economia mundial. Un
cadell del diner com ho palesa l’organització del Campionat de Futbol el 2022 a
Qatar. 6000 víctimes mortals de treballadors de les instal·lacions per el
Campionat són una acusació seria de cap on es dirigeix l’esport del futbol. Un altre argument ens el donen els fitxatges
de jugadors especialment a Espanya si parem esment en les xifres de mil milions
d’euros en el contracte d’un jugador de 19 anys, és un exemple real, si vol
canviar de club abans d’acabar el contracte.
Seguint amb arguments, quin respecte es té a la identitat geogràfica quan els
grans clubs fitxen jugadors d’arreu del món. Continuem amb la senyalització de
faltes que són contràries a la dignitat personal. I en el camp arbitral què hi
aporta el var. Per acabar quin és l’objectiu del futbol en la convivència
pacífica de la humanitat?.</p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Esclau de les xarxes de la gran economia
social. Quants clubs a casa nostra són propietat de gran fortunes estrangeres?
Quants club de primera divisió a Espanya tenen per amo els seus socis? I
sent-ne amo els socis també depenen del diner dels poders fàctics de casa i de
fora.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Es pèrdua de llibertat quan a un jugador se li
nega el dret a decidir el seu futur a canvi d’una quantitat astronòmica de
diners. No n’hi ha prou amb el contracte que li asseguri un sou digne? No és un
treballador com els altres d’empreses comercials? Negar la llibertat de decidir
amb el poder del diner és una injustícia social. L’acceptació per part del
jugador és una demostració de cap on es dirigeix la societat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Una competició catalana i espanyola, qui l’ha
de jugar, els de casa o els de fora? És <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>lògic que un equip català o espanyol pugui
jugar els partits amb 10 jugadors estrangers com ho pot fer més d’un equip de
primera divisió? La política no hi té res a dir, sobre tot l’espanyola que té
tanta cura de l’espanyolitat? O és que només el territori és Espanya o
Catalunya? Penso que s’han de regularitzar les competicions si han de tenir un
concepte esportiu més totalitari.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Un detall que considero que cal revisar és la
sanció de les faltes per protestar. Protestar és un dret sempre que no
s’insulti o es perjudiqui físicament. L’àrbitre té dret a sancionar, sancionar
no és castigar, és avisar i demanar-li que vol parlar amb ell un cop acabat el
partit.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Un dubte, ajuda de veritat el var a millorar
el futbol o<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>complica l’activitat
arbitral?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Opino que en democràcia el futbol i tots els
esports han de ser més pedagogia que llei.<o:p></o:p></span></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-53668615495254150222022-11-01T04:41:00.003-07:002022-11-01T04:42:44.449-07:00<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAGrZ2xBZjb3SwIuCYXvp3av8mdNzPPfCzfLHgbAoOrPEPI-Vpd_MQ3EQvqad93816YPQpxOkNkdRLUFZ7L8C6sNAIDN4rg2qX4aCZ3HlObWBjOWiCln1xORIFlU0v-_bmzcANa9mO1YOi2LWsDY6TJ8sjcXBLao0YfVLV6ING1Au3fmRBpvuPVc3r2g/s440/Untitled.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="440" data-original-width="297" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAGrZ2xBZjb3SwIuCYXvp3av8mdNzPPfCzfLHgbAoOrPEPI-Vpd_MQ3EQvqad93816YPQpxOkNkdRLUFZ7L8C6sNAIDN4rg2qX4aCZ3HlObWBjOWiCln1xORIFlU0v-_bmzcANa9mO1YOi2LWsDY6TJ8sjcXBLao0YfVLV6ING1Au3fmRBpvuPVc3r2g/s320/Untitled.png" width="216" /></a></div><br /> PRESENTA FUNDACIÓ RANDA-XIRINACS<p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> el dimars dia 8 de novembre de 2022 a les
18’30 h<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">a ANÒNIMS,
restaurant i llibreria, C/ Miquel Ricomà 57
Granollers<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">MANEL GARCIA,
president de la Fundació Randa-Xirincs parlarà de la personalitat de Lluis M.
Xirinacs i de la importància i significat del llibre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">JOAN SALA VILA,
company i amic de Lluis. M. Xirinacs, escriptor i poeta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">MARINA SERRA,
violinista amb la seva música ens farà participar de la mística de Lluis M.
Xirinacs.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Torn de paraules
per tancar l’acte<o:p></o:p></span></p>
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">ENTRADA LLIIURE</span>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-91651980266769567402022-09-27T01:38:00.003-07:002022-09-27T01:38:31.463-07:00CAMÍ DEL TEXT, D’ Ivette Nadal<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIF4LZvOeXYES8BKlCytf-8DmJrnXTSoCR4G9OwT4V9OXvUtmV1Lq4xkpDpfRyBPlnaUzbIBp09tRbAk3Tn4GFZ_wMxhVKPCwZFkGeYTp4uBGy3wnu9w2Nl-4aON1_v_rJGqsGwcC2q9swo2__gqPdMk-e9z69qUDy3mPLm0iuMZ-9UItnLk6Upio-iw/s1500/ivette-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1116" data-original-width="1500" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIF4LZvOeXYES8BKlCytf-8DmJrnXTSoCR4G9OwT4V9OXvUtmV1Lq4xkpDpfRyBPlnaUzbIBp09tRbAk3Tn4GFZ_wMxhVKPCwZFkGeYTp4uBGy3wnu9w2Nl-4aON1_v_rJGqsGwcC2q9swo2__gqPdMk-e9z69qUDy3mPLm0iuMZ-9UItnLk6Upio-iw/s320/ivette-1.jpg" width="320" /></a></div><span style="text-align: justify;">Dels llibres allò
primer que em crida l’atenció és el títol. I aquest per doble motiu: a) el
significat de text i la frase entre línies de la portada: “No sé què em fa més
mal: que no l’hagi acabat o que no hagi començat”. La seva lectura em diu que
encara l’està vivint la filosofia de la seva vida compartida poèticament. El
primer vers ens obre el camí </span><span style="text-align: justify;">amb un
pensament de M. Montserrat Domingo, “vull ser oració” que Ivette ho confirma
amb “ets amor i text que en mi neix”. I el poemari n’és el camí. El segon poema
ens marca com és el camí: “assedegada, venint d’un camí tortuós /............/
he trobat la més gran de les fonts i els teus ulls blaus.” I el darrer ens
recorda com l’han fet: “I em vas dir; -/passejarem pel perill / però sempre
agafats de la mà”. El camí de la filosofia de la vida sempre es fa en companyia
i la poeta ens ho confirma amb el nombre d‘amics i amigues citant els seus
pensaments. CAMÍ DEL TEXT no és una lliçó de filosofia és la vida viscuda amb
filosofia poetitzada. El proverbi budista: “un fa més fort a algú si l’ajuda
una mica, però el debilita si l’ajuda molt” que interpreta: “deixar d’emparar
els altres /és (per fi) / ser generosa amb mi”. Afirma sense deixar d’estimar
quin és el paper de cadascú en el camí. No oblidem que Ivette és molt coneguda
per la seva música que acompanya silenciosament els seus poemes. Ho corrobora
amb aquest curt poema: “Canto la veu parlada /la veu de la mirada,/ la veu del
gest,/ la veu del plor / i la que no parla”. La filosofia de la vida ens
alliçona amb el silenci i la paraula. CAMI DEL TEXT un poemari per llegir-lo
sense presses i meditant-lo.</span><p></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-14718791456069220302022-08-09T08:26:00.000-07:002022-08-09T08:26:04.057-07:00 PASSIÓ, MORT I RESSURRECCIÓ DELS DRETS HUMANS<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih1NrQfRQllTuE8vztGMpyYZD3bA8s68SNDCVbQz0l9TYpzTp9ZD90xVtc3Qs_EfGqgjQOXtC8-WSvSdgzLJX7NNtgnEW0qXajqPqNayQz-rpVFAhSXVxfFzDbk60T0N3lb0aBlaM9C-4ri7611Pq1RXpRUduzDax79YMOFnhiN9r457rhDFzRIN70Kw/s268/descarga%20(27).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="268" data-original-width="188" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih1NrQfRQllTuE8vztGMpyYZD3bA8s68SNDCVbQz0l9TYpzTp9ZD90xVtc3Qs_EfGqgjQOXtC8-WSvSdgzLJX7NNtgnEW0qXajqPqNayQz-rpVFAhSXVxfFzDbk60T0N3lb0aBlaM9C-4ri7611Pq1RXpRUduzDax79YMOFnhiN9r457rhDFzRIN70Kw/s1600/descarga%20(27).jpg" width="188" /></a></div>El quadern de Cristianisme i Justícia en el
número 222 ens planteja un tema de màxima utilitat pel desconcert existent en
el plantejament de la seva filosofia. I aquest ve plantejat perquè no és respecta dignitat en l’ésser humà
fins al punt de tractar una gran part de la humanitat de deshumanitzada. El quadern
procura definir que s’entén per drets humans donat el cas que la justícia
mesura diferent els fets segons sigui el seu autor. Vivim en un mon amb persones
amb drets i persones sense. La seva filosofia palesa una llarga història en la
que la definició marca un llarg procés començant amb Aristòtil, seguint amb
Kant i continuant amb Amartya Sen, filòsof indi. En la lluita del seu procés hi
trobem noms com Gandhi i Luther King. Aquest procés ha desvetllat una verdadera
“passió” pels drets humans, passió en quan desig i en quan patiment. I en
aquesta lluita arriba el temps d’una autèntica mort dels drets humans causada
pel domini del mercat amb un capitalisme dominant i globalitzat esdevenint
factor principal de la política. “El contracte social és el pacte creador de l’ordre
i del progrés social”. S’ha plantejat una convivència humana que acaba clamant
per la dignitat humana, creada per Déu, que es disposa a lluitar per un
alliberament que la filosofia Ubuntu, de sud Àfrica, i el Sumaq Kawsay de Sud
Amèrica són exemple de diferents enfocaments de la filosofia de convivència que
defensen la dignitat de l’ésser humà incorporant-hi la dignitat del cos. No es
pot diferenciar l’esperit del cos perquè és nega la veritat de la persona. Al
final del treball el seu autor ens diu “no sabrem si desprès de la passió i la
mort dels drets humans n’arribarem a viure la resurrecció. Només creiem en
aquesta resurrecció, que com a tal, no és a una vida anterior, ja viscuda, sinó
a una existència nova renovada”.<p></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-62191170666258340342022-08-04T03:52:00.001-07:002022-08-04T03:52:09.115-07:00 SAVIESA DIVINA (Els pobres en els llibres sapiencials de la Bíblia)<p><span style="text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM_grnmfFelwSFnoSi9ZMBn6VLdnmeCe_gGDktu6MvUZuc_j3__uiF8KgWgT_HV8k-8W9FlPPBezq-GiiieQgI2vsSrO0UkQaQ7-78LfX9Gg0KIfBadTkR_-B0Gcs_rjy0MKaVUbBFs5ShM08AhxZAO_fjOn6XW94rGpylD8fccMLUMFCRtX6rfnLCJg/s268/descarga%20(6).png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="268" data-original-width="188" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM_grnmfFelwSFnoSi9ZMBn6VLdnmeCe_gGDktu6MvUZuc_j3__uiF8KgWgT_HV8k-8W9FlPPBezq-GiiieQgI2vsSrO0UkQaQ7-78LfX9Gg0KIfBadTkR_-B0Gcs_rjy0MKaVUbBFs5ShM08AhxZAO_fjOn6XW94rGpylD8fccMLUMFCRtX6rfnLCJg/s1600/descarga%20(6).png" width="188" /></a></div>El quadern 227 de
Cristianisme i Justícia ens posa a la nostra consideració la capacitat de la
intel·ligència humana, començant amb aquest text del Llibre bíblic de la
Saviesa: “La Saviesa és un esperit amic de l’home... És un reflex de la llum
eterna, mirall immaculat de l’acció de Déu, imatge de la seva bondat”. I
sintetitza la idea el Salm 85 afirmant: “La fidelitat i l’amor es trobaran, s’abraçaran
la justícia i la pau”. El text es desenvolupa amb els següents temes: a) DÉU I
ELS POBRES. b) VALORS HUMANS. c) Psicologia del ric. d) INJUSTÍCIA I CORRUPCIÓ.
e) PERILLS DE L’AMBICIÓ. f) FUNCIONAMENT DE LA SOCIETAT. g) ELOGI DE LA
CARITAT. h) CONCLUSIONS. Cadascuna de les temàtiques es fonamenta en cites dels
llibres sapiencials: Proverbis (Pr.), Siràcida (Sr), Saviesa (Sv), Cohelet o
Eclesiastés, (Coh), Job (Jb), i Salms (Sl). En l’a) es basa en el salm que
afirma que Déu “estima el dret i la justícia i l’amor us precedeixen”. La
defensa dels pobres el recorda els pobres d’esperit de les benaurances perquè l’egoisme
de ser ric és l’apartament de Dëu. En l’apartat b) es recalca la qualitat
humana de la moderació perquè “qui detesta els suborns viurà mols anys”. El
següent text és molt significatiu: “val més ser un de tants i anar ben servit
que sense un mos de pa, presumir de ric”. En el tema c) hi llegim aquesta
consideració: “ de qué ens ha servit l’orgull, i què n’hem tret, de la riquesa
i l’arrogància? Tot ha passat com una ombra, com rumors de noves que passen de
llarg... Ens hem consumit en la maldat”. L’apartat d) se sintetitza en aquesta
cita dels Proverbis: ”El Senyor detesta les balances falses, però els pesos
exactes el complauen”. L’ambició és el perill perquè “qui té pressa d’enriquir-se
no es mantindrà innocent”, síntesi del grup e. L’apartat Funcionament de la societat,
l’autor l’explica dient que “per als llibres sapiencials, la societat està
estructurada de manera que afavoreix els rics i maltracta els pobres” I ho
confirma el text del Proverbis: “El ric domina els pobres, i el qui manlleva es
fa esclau del qui presta.” L’apartat g) es resumeix en aquest text dels salms: ”feliç
el qui s’interessa pel pobre desvalgut; en temps difícils Jahvè el salvarà”. I
en les conclusions el resum del treball el dona aquest text de la Saviesa: ”Les
virtuts són fruit dels afanys de la Saviesa, que ensenya la temprança, la
prudència, la justícia, la fortalesa”.<p></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-40403663234931207492022-07-27T05:23:00.003-07:002022-07-27T05:23:29.107-07:00LLUMS I OMBRES (A propòsit de Simone Weil)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghkOYS5yPSZvq_qRjRo_sADPMbmkBAELZW0Qq4WxbHxKqBX_FTwNwwfJi-l-lCGOp2h7itr4p5OBavliYMXBKKetAUMzLovklMmQfzs37aKgB8_j7Xh1jnZfEL5kxMneytVaMIvk9zXOCpKPTUHF8lZuiZ3iG4AI3y9FJHSqZ4V-CBLTzWZpu2WXeNow/s268/descarga%20(26).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="268" data-original-width="188" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghkOYS5yPSZvq_qRjRo_sADPMbmkBAELZW0Qq4WxbHxKqBX_FTwNwwfJi-l-lCGOp2h7itr4p5OBavliYMXBKKetAUMzLovklMmQfzs37aKgB8_j7Xh1jnZfEL5kxMneytVaMIvk9zXOCpKPTUHF8lZuiZ3iG4AI3y9FJHSqZ4V-CBLTzWZpu2WXeNow/s1600/descarga%20(26).jpg" width="188" /></a></div><span style="text-align: justify;">El quadern 223 està
dedicat a Simone Weil. Una intel·ligència humana i femenina amb una clara
saviesa per procurar desenvolupar les seves idees. Una persona que sense ser
cristiana sentia la veritat de Déu. I la seva filosofia arribà al món cristià
estudiada per professors i teòlegs. Les seves paraules desconcertaven com
aquestes: “Estimo Déu, Jesucrist i la fe catòlica tant com els pot estimar un
ésser tan miserablement com jo.” I continua: “M’adhereixo totalment als
misteris de la fe cristiana (...)certament. Pertanyo a Crist.” Però més
endavant explica la seva situació que fa pensar molt: “Tot i ser fora de
l’Església, o més exactament al llindar, no puc deixar de tenir sentiments que,
en realitat, hi soc dins de totes maneres”. La lectura d’aquest quadern m’ha
fet conèixer una intel·ligència i m’ha cridat l’atenció com enfocava els
problemes. Però allò veritablement important, l’interès que les seves idees han
desvetllat en el mon de la teologia. No puc deixar aquest petit comentari sense
citar el següent text: “No és per la forma en que un home parla de Déu, sinó
per la forma en que parla de les coses terrenes com es pot discernir millor si
la seva ànima ha romàs en el foc de l’amor·. En la seva vida no tot foren flors
i violes com ho palesen aquestes paraules de la seva neboda: “Jo, tieta, fa
molt que no t’estimo...” Problemes de família, una mala comprensió en
comentaris i fets i una incomprensió, que francament em costa molt entendre. La
conclusió que n’he tret de la lectura d’aquest quadern és la voluntat de llegir
els seus escrits.</span><p></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-2682291325358160792022-07-05T08:16:00.003-07:002022-07-27T05:25:49.177-07:00LA CASA DELS AVIS, de Vicens Villatoro<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMcrHPBPjWdUbPxHdrmSr41qmhhXy7XnNbrBEp-c2q_K-foQVNDuc2Fn42HabMYxOULm6KGnz7do6nCTQbXZJmeQBqXRBwOhRSVUPBwJEuFiRPfJXBbxOt-LQ25nRTPl-K6MWApxr9xLIWduhn1IPLtX-wPAIkMe4OqFwOvkuxocqgac3Vw2YCTAGaLw/s863/9788475888644.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="863" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMcrHPBPjWdUbPxHdrmSr41qmhhXy7XnNbrBEp-c2q_K-foQVNDuc2Fn42HabMYxOULm6KGnz7do6nCTQbXZJmeQBqXRBwOhRSVUPBwJEuFiRPfJXBbxOt-LQ25nRTPl-K6MWApxr9xLIWduhn1IPLtX-wPAIkMe4OqFwOvkuxocqgac3Vw2YCTAGaLw/s320/9788475888644.jpg" width="205" /></a></div><span style="text-align: justify;">“Cap rastre de les
cases dels meus avis. O potser els veritables rastres són aquells que no es
veuen? I si al rastre, l’únic rastre, l’únic que importa, som nosaltres? I si
som nosaltres la veritable i darrera casa dels avis?”. Amb aquestes paraules
acaba la història d’una veritat que ha esdevingut per a mi una extraordinària
filosofia de la vida. Per què? Per què en el fons és una història que als meus
93 anys m’ha convidat a pensar en el procés i els seus perquè de la meva vida.
L’entorn que ens dibuixa Vicens Villatoro en la seva base és el mateix del meu,
canviant les circumstàncies. L’ambient en el que es van moure els avis de
Vicens Villatoro fou més extens amb la intensitat pròpia de les persones i dels
fets. Però al marge de les diferències el rerefons és el mateix. Com va
impactar en la identitat del net. LA CASA DELS AVIS és una filosofia extensible
a la vida de totes les persones independentment de les ideologies. El que és
veritablement important és valorar com la vida dels avis a través de la seva
història, viscuda en les circumstàncies del seu temps, impacta en la
personalitat dels nets. Villatoro ha fet un recorregut centenari </span><span style="text-align: justify;"> </span><span style="text-align: justify;">amb una anàlisi històrica que descobria en el
procés un futur, el seu. La proba me la donen les darreres pàgines del llibre
que és un recordar ”post mortem” la importància dels indrets, molts d’ells
desapareguts i minvats però importants.Vaig començar la lectura del llibre
perquè és un escriptor amic i una autoritat en la literatura catalana i a
mesura que avançava en la lectura la seva història esdevenia filosofia i una
invitació a valorar la teva pròpia.</span><p></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-33118956058876252702022-06-02T02:30:00.001-07:002022-06-02T02:30:08.071-07:00VESPRES, de Francesc Circuns Margarit<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD4m7TgOVE0XZRc4QHqTb_0TWPJmpuJLjJWLq8JpbkUp3E60yuHWj3VK24kIej7IsyfgSF0au1U_XuBvyB7-4mzCPL-eYlpBsNi-3QUf21_waNdQr5xQK0yIbfF4_REdlcGcdJCLY5ikCVHs6PS0dA7RQ457ClDYc2R56i6Ia9DmnVKGcWXyuLVLmHcw/s275/vesores.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="275" data-original-width="183" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD4m7TgOVE0XZRc4QHqTb_0TWPJmpuJLjJWLq8JpbkUp3E60yuHWj3VK24kIej7IsyfgSF0au1U_XuBvyB7-4mzCPL-eYlpBsNi-3QUf21_waNdQr5xQK0yIbfF4_REdlcGcdJCLY5ikCVHs6PS0dA7RQ457ClDYc2R56i6Ia9DmnVKGcWXyuLVLmHcw/s1600/vesores.jpg" width="183" /></a></div>El poeta ens
manifesta que “VESPRES és una reflexió poètica sobre el declinar de llum, una
cerca de la paraula quan la llum lentament emmudeix... i llavors la nit ens
parla.” El poema LA MÀ GLAÇADA defineix clarament el missatge poètic dient-nos:
“La mà glaçada / toca el ventre / de la nit. /Comença el cant dels sorolls nocturns./ La dansa de les
ombres / dibuixada en la foscor.” El poemari és un passeig per “totes les
nits”, “totes les ombres” i ”tots els somnis”. Una de les característiques del
poemari, enriquint el sentit poètic dels poemes, la forma de cada poema en la
que juga amb la intensitat dels versos i la força de la tinta donant una nova
emotivitat en la intimitat. Un joc amb les paraules i els versos que li donen
una peculiar musicalitat al poema. La poesia de Francesc Circuns enalteix la
figura humana i el seu entorn fent parlar la veritat i la incertesa perquè per
la llum les foscors són camins de recerca de nous i potents fogars. En el poema
LA CIUTAT llegim: “De nit la ciutat / que no dorm / té son / Es bressola amb la
llum / llunyana / dels estels.” El vespre no pot prescindir de la llum i amb els
seus silencis “ordenaré les metàfores / dels versos / impossibles”. El darrer poema
és una extraordinària filosofia de la vida que li posa per títol NO ES FA M AI FOSC. Llegim-la: “ No es fa mai
fosc / al jardí de Venus / la llum somorta / -però-viva del desig / alimenta
fons mil·lenàries: / de petits desitjos / de sexes cobejosos./ El joc del vent
entre els joncs / aviva dolça melodia.../-paraules tendres.../poemes d’amor.../
antigues promeses.../innobles traïcions- /Tots aquests materials /-nobles i
mesquins-/ amb els que està feta la vida / amb els que està fet l’amor”. La
vida és un camí de veritats i mentides, d’amors i de passions, d’amistats i d’enveges
que poèticament descobreixen l’efecte de l’amor, la llum que sempre acompanya.<p></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-64985828503540416692022-05-31T07:15:00.003-07:002022-05-31T07:15:47.600-07:00POEMARI DE PUPITRE, de Genís Tura<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs8iBZ7Qd39PnfQcWCEzRai1ZH8vDpO7dVqk6ENpgx5nFg3mRUZwvT1RzJGMuJ5iJ_yqqL3RCp8qjBlc9Dv0Ou1mx2ZWlRzovv0dFYAhDiHKksFg878wKukUWJ2SoeUdYuNt2mi0QoYPCfTtgMAbbIDhCzTRAEuv8_3YysgWQ4m2d42fajx25G6f2Ptg/s228/descarga%20(19).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="228" data-original-width="221" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs8iBZ7Qd39PnfQcWCEzRai1ZH8vDpO7dVqk6ENpgx5nFg3mRUZwvT1RzJGMuJ5iJ_yqqL3RCp8qjBlc9Dv0Ou1mx2ZWlRzovv0dFYAhDiHKksFg878wKukUWJ2SoeUdYuNt2mi0QoYPCfTtgMAbbIDhCzTRAEuv8_3YysgWQ4m2d42fajx25G6f2Ptg/s1600/descarga%20(19).jpg" width="221" /></a></div><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhm_XVdhEt2UoUYsp2RPReDLfoRgJCLC0pDglODWErnC9hL3Zo07lzHf1adfZ6aWKz3I83IhcCorelLO8SB2Pv-29wLKx--gXXYknUx3Snp6FxpwXL8JaHvnRdBdtitRF33iXvpn8CF10OjVqNd2siZa_UR1UcYA6WCmQcBiZGify-KOzHGBv6uJvISQ/s228/descarga%20(19).jpg" style="clear: left; display: inline !important; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="text-align: left;">El títol ens posa en el camí d’un exercici de
pedagogia de la vida que té una etapa predominant en </span><span style="text-align: left;">la infantesa. Aprendre a relacionar-se amb la
natura és una condició fonamental en el desenvolupament personal. Ramon Munné i
Coll, poeta i persona d’una intensa vida de relacions humanes acaba la
presentació del Poemari amb aquesta observació: “ sentireu com una mena de
rosec dins les vostres entranyes, perquè, com ens diu el nostre poeta, “tot el
dia estaré cercant la llum / rera el sol, caminant en llarg silenci”. En aquest
camí hi figuren de companys els vents i la pluja, presents en el cos humà. Tot
el poemari és la conclusió d’una filosofia de la història basada en el cos humà
en el que l’aigua i el vent són factors constitutius.</span><span style="text-align: left;"> </span><span style="text-align: left;">En el primer poema ens adverteix parlant del
primer vent que “l’amor té un color groc, humit, calent i net”. Circumstància
de la filosofia de la vida que el poeta li dona condició indispensable de
relació. I en aquesta relació en un altre poema li dona a la imatge humana
intimitat amb l’entorn quan escriu: ”com si fos la pell mateixa,/ he recobert
el teu cos / amb gust de sal.” I les relacions esdevenen una confirmació de la
germanor còsmica amb un exclamació d’intimitats, com aquesta. ”quin verd dona a
les branques tendres el meu desig”. La compenetració ésser humà amb la natura
és propi de la seva essència. Tot el poemari és un diàleg amb el vent i les
seves circumstància comunicatives, cavall del vent, vent de maig, vent de
garbí, vent de xaloc, i com relació germana, la pluja. Un poemari que és un
diàleg d’intimitats amb la germana natura. El darrer poema del gran diàleg
conclou a un poema d’un humanisme de poesia còsmica, VELLS AMANTS: “A ningú més
diràs que el sol estrena / transparències cada tarda. / Vora el ponent el dia
és brut!, / fonda galleda e tèrboles mirades. / Tanco els ulls, no veig res /
però imagino paradisos obscurs de llum vermella... / nits de festa de llum i de
rialles, / senyals de boira que travessen els cossos cansats... /I més enllà,
núvols de blanc amarat de llum. / La llum plujosa que ens mostra dreceres de la
plana.” Un poesia filosofia de la vida humana en la que els desnivells i
desviacions són condicionants en la recerca de la llum verdadera que ens basteix
la història.</span></a><p></p><p></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-91304525419755714692022-05-24T05:47:00.003-07:002022-05-24T05:47:54.050-07:00TÀNDEM, de Maria Barbal<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixM36Yxpr7kEvqWhvZ9f_NFzgFi1cDV6PS46yILTfnt105453YY7OzirN4yNvFYYGApLOfa5J4owamVTghbpMJUqj9vJEWv5altcwvLaRyLTyxZsYyY9vvmct1fts9t0_Ocwy-hosO7yfsfuBSIBTMEY8KfJ4iuiBVSgao-Vwwwol5Yb9CN4VtJPpZig/s340/1540-1%20(1).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="340" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixM36Yxpr7kEvqWhvZ9f_NFzgFi1cDV6PS46yILTfnt105453YY7OzirN4yNvFYYGApLOfa5J4owamVTghbpMJUqj9vJEWv5altcwvLaRyLTyxZsYyY9vvmct1fts9t0_Ocwy-hosO7yfsfuBSIBTMEY8KfJ4iuiBVSgao-Vwwwol5Yb9CN4VtJPpZig/s320/1540-1%20(1).jpg" width="320" /></a></div>Quan començo la lectura d’un llibre, allò que
primer em pregunto és el per què del Títol. I el d’aquesta novel·la m’ha fet
entendre el seu sentit metafòric de certes relacions humanes, en les que la vida
és una bicicleta amb possibilitats de desplaçar-se canviant de parella segons
les circumstàncies. El Tàndem en la novel·la de Maria Barbal fa referència a
dues parelles en que la parella d’una viatja amb la d’una altra. Una
argumentació molt ben desenvolupada acceptant unes relacions que poden semblar
naturals amb les que no comparteixo la filosofia. Dos trencaments de parella
amb relacions esporàdiques quins finals són conseqüències en que la naturalesa
hi té la paraula definitiva, com la mort d’un dels casats que desfà dos
matrimonis i crea un desprès sentimental egoista i separador. No s’hi amaga que
en les relacions intercanviades és busqui el descobriment d’una futura felicitat
més consistent i ferma amb conseqüències que distorsionen la vida de les dues
parelles. Hi intueixo un concepte de la vida molt personal d’acord amb el
pensament de cada persona al marge de la filosofia d’una fidelitat que exigeix
la diferència sexual al servei de la convivència humana en la seva
supervivència. Puc entendre l’enfocament de la vida sense estar-hi d’acord per tenir-ne una altra finalitat. Però és una
novel·la que cal llegir per poder dialogar.<p></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-49196801039657653892022-05-14T08:28:00.001-07:002022-05-14T08:28:21.442-07:00 ELS MEUS LLIBRES<p> </p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLG6WeI-nKpy9LuKycNqyQBbJtMXac3Hvrj8kFkISO8pc6xMyWv9gLX-Oe6-0fvErnGtzeu5C21XQ1lWKWvXBYoYrjBRA2tbT3wmGE9xl__wuTfndFJCZbSIlI29ZI9iPxega3kqKTpZPpBA-Fad8GzDXxaFJW4qI46bzMTNB3mgXN1KC3UuWKR5aA0g/s2048/els%20meus%20llibres.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1586" data-original-width="2048" height="248" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLG6WeI-nKpy9LuKycNqyQBbJtMXac3Hvrj8kFkISO8pc6xMyWv9gLX-Oe6-0fvErnGtzeu5C21XQ1lWKWvXBYoYrjBRA2tbT3wmGE9xl__wuTfndFJCZbSIlI29ZI9iPxega3kqKTpZPpBA-Fad8GzDXxaFJW4qI46bzMTNB3mgXN1KC3UuWKR5aA0g/s320/els%20meus%20llibres.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">POESIA:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>QUATRE
DAUS DE LA VIDA<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>CÓCTEL DE L’AVI<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>ESTONES AMB EL MEU SILENCI<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>GLOPS ERÒTICS DE SOSPIRS BÍBLIOCS<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>BUFA EL VENT<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>ELS ULLS PLOREN<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>EL MAR FA L’ULLET A LA FINESTRA<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>CATALUNYA, MARE T’ESTIMO<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>SON ELLES<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>CAMINS D’INFANTESA D’UN NEN DE PAGÈS<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>LA GRAN CORAL DE L’AIGUA<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">ESPORTS:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>L’ESPORT EN LA GLOBALITAT HUMANA<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>ELS ÀNGELS JUGUEN A FUTBOL<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>BM GRANOLLERS, ESPORT I CIVISME<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>BM GRANOLLERS, CAMÍ D’UNA FILOSOFIA<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">ASSAIG:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>EL MON NECESSITA UNA POLÍTICA HUMANA<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>DEMOCRÀCIA, PROCÈS HISTÒRIC DE LLIBERTAT<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">ART:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>VICENS CASALS GRAU<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>JAUME ICART<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>LLUIS BARBOSA<o:p></o:p></span></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-274131801690252561.post-56542453317713987242022-05-11T07:48:00.003-07:002022-05-11T07:48:54.526-07:00BENVOLGUDA, d’Empar Moliner<p><span style="text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsy8O6-sFNIaWXX6VYl1rDlqidvNLAHocRoCPqVSO5r5VCnFzYSVeU99r5-HKNGYbMk_bXGsBlVu4VpqZjxhb6ScodyTBgp8OoHbHLLN0QmN7arT7vv5SDPcrbW-foUJE2RDAwYRH1RX_CtZLRRfXFDKMLRGzvz7juTP2dwFVucAM-oVvwBIE0bx98iQ/s278/descarga%20(17).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="278" data-original-width="181" height="278" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsy8O6-sFNIaWXX6VYl1rDlqidvNLAHocRoCPqVSO5r5VCnFzYSVeU99r5-HKNGYbMk_bXGsBlVu4VpqZjxhb6ScodyTBgp8OoHbHLLN0QmN7arT7vv5SDPcrbW-foUJE2RDAwYRH1RX_CtZLRRfXFDKMLRGzvz7juTP2dwFVucAM-oVvwBIE0bx98iQ/s1600/descarga%20(17).jpg" width="181" /></a></div>Quan començo la lectura d’un llibre per a mi
és molt important el títol que esdevé un company de viatge en la comprensió de
l’argument. Una novel·la és un exercici de llibertat de pensament i la paraula
BENVOLGUDA m’ha ajudat a formar la idea del significat d’una esposa en la
societat actual corrent el risc d’un enamorament d’una altra “benvolguda”. Al
llarg de la lectura he parat esment en l’acceptació de la dona per part dels
altres, siguin ells o elles. Com es comporta una dona ben volguda en la <span style="text-align: justify;"> </span><span style="text-align: justify;">societat que li ha tocat viure. I al llarg de
la novel·la una continuada successió d’esdeveniments i situacions de
convivència m’ha definit el sentit de la paraula per part de l’altre. I a la vegada
les diferents situacions de convivència m’han dissenyat el concepte des de
diferents angles de la paraula com també el comportament social davant les
circumstàncies. M’ha ensenyat a interpretar el pensament social d’una convivència
en la que la separació matrimonial esdevé una normalitat sentint-se la persona
que se separa benvolguda pel qui la deixa i benvolguda per qui provoca el canvi.
Una definició del be i la bondat en l’exercici de la llibertat d’acord amb les
conveniències creades per circumstàncies i no per una filosofia de la vida.
Lluny de mi desaconsellar la seva lectura, tot el contrari perquè pot esdevenir
útil per entendre’s un mateix un xic millor. La seva lectura és agradable,
amena i alliçonadora per entendre millor l’art de la vida. BENVOLGUDA implica
intel·ligència en el coneixement amb el respecte que es deu a la persona per la
seva qualitat de persona. En certa manera és el reconeixement que l’amor és
indispensable en totes les relacions personals.</span><p></p>Joan Sala Vilahttp://www.blogger.com/profile/01044582617758615644noreply@blogger.com0