ELS MEUS RECORDS DE L’ESPORT CLUB GRANOLLERS

Una humil contribució a la celebració del centenari

Els meus records són vivències viscudes en entrevistes, converses, lectures i actuacions en diferents moments de la vida del club a partir de la segona meitat dels anys seixanta del segle passat. Vaig arribar a Granollers l’any 1964. La meva, diguem-ne, fama esportiva en el món escolar em va posar en contacte amb diverses entitats deportives de Granollers. I òbviament amb l’E.C.Granollers. I parlant amb gent de l’esport vaig assabentar-me de la importància de l’any 1913 en la història esportiva de Granollers. Va nèixer el club de futbol que durant mig segle va ser l’estandart esportiu de la ciutat. Un grup d’aficionats al futbol de la Unió Liberal i el Casino foren els iniciadors. Però en aquells anys l’ambient de Granollers estava un xic revoltat i la diferència social dels membres d’una entitat i l’altre no van condemnar a mort el nou nat per molt poc. Els aficionats de la Unió Liberal i Dr. Alfred Canal van continuar donant vida a la nova entitat, que esportivament no és la primera perquè tinc entès que fou una ocellaire, com també que la primera manifestació esportiva a la capital del Vallès Oriental fou una demostració d’ascensió amb globus aeroestàtic. Alfred Canal, metge, científic, amant de la història i promotor cultural és una figura emblemàtica de la societat granollerina. El seu fill, Pius Canal, q.e.p.r. estava escribint la seva biografia, que no sé si l’havia ja acabada abans del seu traspàs. Seria un document interessantíssim per a la història i com no, per la història esportiva de la ciutat. L’E.C. Granollers abans de la guerra civil era una entitat reconeguda per la seva qualitat esportiva i les seves relacions esportives com em comentava el Sr. Ventura Roca, que actuà de president assegurant la supervivència de l’entitat en un temps tan difícil com el de la guerra i els primers anys a de la postguerra. (Continuarè aquesta sèrie amb nous articles basats en experiències personals).

ESPAIGARUM

És la galería d’art més petita del món que per celebrar el seu sisè aniversari presenta una obra  del pintor català que està treballant en el mural més gran del món. Ubicada a Lliçà d’Amunt en la carretera direcció Santa Eulàlia, caminants i automobilistes poden sentir molta curiositat. Un espai d’art que es pot visitar del carrer estant. I per celebrar el seu sisè aniversari ha escollit un artista conegut internacionalment, essent una de les darreres exposicions internacionals la celebrada al “Beijing Art Museum” de la Xina. La mostra consta d’una obra de caràcter mural formada per deu caixes de peix, essent unes figures piscícoles força abstractes el tema central i únic. El seu autor Carles Bros va rebre la Medalla de Pesca de la Generalitat de Catalunya per la defensa que porta a terme internacionalment del sector pesquer. Acompanyen a l’obra tres ampolles de vidre plenes d’anxoves de l’Escala. Una obra a primera vista senzilla però conjugant tots els elements d’un missatge social clarificador.

 

 

ALQUIMIES

Exposició de Xavier Vilageliu i Francesc Circuns a l’Espai Gralla

Exposició poètica en ella mateixa. Els dos artistes, cadascú amb el seu llenguatge, han creat un espai ambientat poèticament. El títol va més enllà de la metàfora per descobrir veritats vitals. L’alquímia estudia aquells fenómens químics per trobar la  pedra filosofal i l’elixir que allarguen la vida. Els dos artistes han intuit en la tendresa i l’amistat els elements químics que donen intensitat positiva a la vida. El laboratori, el   taller d’un escultor amic, Pedro Pardo, traspassat. Les alquimies d’aquest laboratori han inspirat unes ambientacions cromàtiques que recorden espais climàtics ambientadors de desitjos, sensacions, vibracions, idees, paraules, imatges que es mouen en un univers poètic donant voltes al sol de la vida. Circuns ho descriu magistralment amb el seu Epíleg: “ De lluny vindrà / (el mar enllà)/ portant aquí / el signe clar / de l’horitzó amarg / del fresc color/ del vespre llarg.” I amb una síntesi definidora ens diu el poeta:”alquimies de paraules transmutades dins un alambí de silencis”.

DO.DEL VERS AL VI I VICEVERSA

L’empresa granollerina de serveis culturals, dirigida per Clara Saperas, organitzà al Restaurant Anónims un peculiar i significatiu recital poètic amb el vi com a protagonista. Els poetes vallesans Albert Benzekry i Esteve Plantada feren la tria dels poemes, posant-hi també la veu. Poemes dels poetes Vicent Andrès Estellés, Josep Carner, Josep Pla, Josep M. de Sagarra, Marcial, Ibu Al Zaqqaq, Marià Manent, Joan Vinyoli, Josep Palau i Fabre, Narcís Comadira, Francesc Parcerisas, Charles Baudelaire, l’àrab Abu-Nuwas i el xinès Li-Po, evidenciaren no només el sentit poètic i lúdic del vi si no també la seva peculiar manera d’incidir en les relacions humanes, essent des dels temps dels inicis de la història, com s’evidencia en el bíblic Càntic dels càntics, metáfora de l’amor. Cal felicitar l’empresa granollerina desitjant-li els millors dels èxits pel servei que fa al país i a la cultura.

EL PECAT DE BELL - Arian Botey i Prat

Novel·la publicada l’any 2004 i si algú hi està interessat en queden alguns exemplars que els hi podem proporcionar a través del correu jsalavila@hotmail.es. L’autor embolcalla l’argument , amb el protagonisme d’un grup musical, gràcies al qual i per mor d’un viatge a l’estranger per participar en un festival, se succeeixen una série de situacions sorprenents i agosarades al  voltant de les relacions humanes que fan difícil deixar la lectura. Desacomplexada en la forma és mou cómodament en el món del sexe, amb situacions que semblen inverosímils però que la realitat del dia a dia les fa creïbles. Unions i desunions, divorcis i complicitats amoroses basteixen una estructura en la que quadren fragàcines de la Xina promovent relacions amb possibles trencaments quan alló que es trenca són les relacions. Una novel·la de bon llegir, ben estructurada i amb un llenguatge literari força col·loquial.

La meva Mitja, de Marius Gómez

Original i poética exposició de fotografíes glossant la Mitja Marató de Granollers. Una exposició d’una cursa atlètica sense cap corredor. Una mostra conceptual d’una  profunda filosofía de la vida. L’espai per on han de competir esdevé el protagonista perquè la cursa es viu interiorment. La Mitja Marató es transforma en una metàfora de la vida, la vida, feta història, té el seu espai,  cada corredor el seu encara que siguin molts. Però alló veritablement important és conèixer per on s’ha de còrrer, quin és el camí, quina la trajectòria i per aquesta raó abunden els bancs, llocs d’observació i varíen els indrets rurals i urbans. Els corredors d’una Mitja poden ser milers, com a Granollers, però l’espai és per a tots el mateix, i malgrat ser el mateix els fruits poden ser diferents perquè alló veritablement important rau en la cursa de cadascú. L’èxit és molt personal. Una exposició de fotografíes que té un missatge molt clar: conèixer la meva pròpia vida, per on transcòrrer i com l’he de còrrer. Acompanya la mostra presentada a l’Espai Gralla un llibre de fácil lectura, entendre les fotos i fer-les pròpies.

GRUP PRISMA D'OSONA EXPOSA A ARGENTONA