El metge d’Atenes

Llibre de Teresa Pous

Llibre amb la carta de presentació d’un premi tan prestigiós com el Ciutat de Palma Llorenç Villalonga que més enllà de l’argument ens endinsa en el jardí cultural de la Grècia Antiga amb el gaudi de les essències més mítiques d’una alliçonadora història. No és cap secret el paper capdal de la medicina, justificat pel jurament hipocràtic, però si saltem del secret al coneixement, la lectura d’aquesta novel·la esdevindrà un esclat del valor de la paraula en la història i vida de les persones. Perquè la paraula no és només el suport d’una de les arts més definidores del ser humà sinó un extraordinari generador de vida. La medicina hipocràtica i amb ella la dels metges de l’època tenien en la paraula la primera exploració del malalt per descobrir l’arrel de la seva malaltia. Primer dialogar, per desprès explorar i poder diagnosticar. L’argument de  la novel·la que es mou a l’entorn d’un metge, quina aspiració és esdevenir el metge de la ciutat d’Atenes, endinsa el lector en un món meravellós en el que la medicina esdevé un embolcall engrescador d’una cultura. Perquè l’escriptora ens passeja pel món de la filosofia en companyia dels grans pensadors, ens fa viure el perfum de la poesia i ens descobreix costums, en el món de la dona, veritablement dignes dels nostres dies. La medicina és el suport per fer volar la nostra ment per l’etapa més brillant de Grècia gaudint de les essències més pures de l’art, que també hi juga un paper prou important en el camp sanitari. Però aquest món d’unes vibracions humanes extraordinàriament vitalistes no pot deixar de mirar vers els món dels animals, domèstics i ferèstecs, per l’aportació que fant a la convivència i en certa manera també a la salut de les persones. Els ocells, els cavalls, els peixos i la mateixa serp incorporada en el símbol de la medicina. I tot aquest món amb un teixit de relacions humanes des de la tendresa passant pel dolor de pèrdua d’un ser estimat. Relacions humanes de convivència familiar, social, cultural, laboral i de lleure. Durant la lectura de la novel·la se sent la companyia amiga d’una filosofia que conjuga l’ahir amb l’avui en una demostració d’on rau la veritable qualitat de les persones. Una novel·la que respira les essències de la humanitat.

JOAN SALA VILA