Àngela Icart

Existencialisme del color

El llenguatge del color en la pintura d’Àngela Icart busca l’essència de l’existència per definir una realitat, que pot esdevenir global. Si amb les creacions de l’artista granollerina formèssim un mandala ens adonariem que la centralitat rau en la vitalitat del color, esdevenint esperit de l’existència. I és precisament aquesta centralitat la que defineix un filosofía,poética i artística, que reflexiona sobre el potencial de les passions a través del color. No hi ha emoció que no tingui un color definidor i l’Àngela Icart n’és mestre qualificada. Però amb un valor afegit de saber coordinar les diferents tonalitats de cada color que donen la mesura i la intensitat dels sentiments i de les emocions. En l’exposició que presenta a la Sala d’art Artemisia, de les Franqueses, hi descobrim una nova capacitat, aquella de dialogar amb la realitat protagonitzant a través del color; el color defineix la veritat de la relitat en una pintura, aparentment diferent, en la forma, no en el fons. La pintura Oratge és una pintura figurativa però el seu cromatisme és bàsicament existencialisme perquè convida a intuir l’esperit més que la matèria. Amb aquesta exposició Àngela Icart ens demostra la possibilitat de descobrir el misticime de la vida a partir de la crua realitat com la d’un pont, i també començant des d’una imaginació creativa. En ambdues maneres descobrim una mateixa realitat: la força de l’esperit.

 JOAN SALA VILA (salavilamir.blogspot.com)