Els Isards - Els quatre genets de l’apocalipsi

 

L’isard, animal remugant, similar a una cabra, trisca per terrenys escabrosos i salvatges cercant sempre la bellesa de la seva figura en les dificultats de les grimpades entre els rocs de les muntanyes. La història dels isards troba en el seu nom la valoració de la seva trajectòria desafiant sempre les dificultats i definint continuament l’objectiu dels seus moviments. El grup actual dels Isards és la demostració de com s’assoleix la maduresa artística en el temps quan en la jovenesa lluitaven contra la incomprensió del seu art. Quatre genets que desafiaven un futur que vislumbrava tempesta però que el seu treball profètic els ha portat a la llum. Perquè la trajectòria dels quatre artistes té molt de profecia mirant el futur però també reconsiderant el passat. Un grup cohesionat, malgrat la diferència en la seva concepció de l’art. Diferència que els anys han respectat i a la vegada han consagrat.

JOAN BATLLES amb una demostració de domini de l’espai, tradueix el concepte hàbitat per dirigir-lo cap a la realització artística. Una visió clara i oberta envers l’escalf vital d’un disseny que no es conforme i vol anar més enllà. El color i la línia són factors coordinats que parlen d’emocions i sentiments en el repós de la tranquil·litat i de les vivències cromàtiques.

XAVIER VILAGELIU, és aquell artista que s’endinsa en el pensament amb una incansable recerca filosòfica dels batecs del cor de la història, batecs que troba en situacions que esdevenen un somni pel valor que dóna a les figures més inversemblants i amb un col·lage senzill produeix un somni, revelador d’una existència més enllà de les estrelles.

JORDI RIERA, amb una pintura de ressons musicals li demana a la figura i al color que esdevinguin una sinfonia, com a record i memòria, i, a la vegada, s’agermani amb volums quina intenció és  volar, giravoltant, per superar l’horitzó de l’infinit. Un agermanament entre les dues i les tres dimensions, pintura i escultura, que agafant-se de la mà juguen a trobar la felicitat.

KIKU MENA, la constància contemplativa en la foscor per endevinar racons de llum que conviden a sublimar el pensament amb les carícies del sentiments movent la llum entre les  foscors per definir l’art com una existència insatisfeta que cerca la seva plenitud en el silenci del no ser per descobrir el concert musical del ser.

Els quatre isards, genets d’un apocalipsi que desafien el temps i l’espai isard per trobar la veritat de l’art.

JOAN SALA VILA