Tito, has guanyat el partit de la teva vida

L’Esportiu et presenta, a la seva portada, amb una paraula definitiva, etern. I la porta de l’eternitat l’obra la mort. Físicament, dolorosa, psíquicament, un mar de llàgrimes, i humanament, la victòria, símbol del gol més extraordinari. Un amic i excel·lent artista de Dau al set,Joan Ponç, en una entrevista em va dir: “només la mort ens farà eterns”. Tu, Tito, no et coneixia personalment, has assolit l’eternitat. I l’has assolida amb un joc, el futbol, la vida és un joc, que t’ha coronat amb el llorer dels campions en els Jocs Olímpics de la Història. Tu vas triomfar dirigint, entrenant, més que no pas jugant. La natura et va predestinar i tu vas saber llegir el programa que et posà davant dels ulls. D’una activitat lúdica en vas saber llegir el missatge de vida. El futbol va ser la teva vida, una vida que s’inspirava en la música també, perquè l’art té moltes modalitats impartint lliçons en tots els camins. Tito, vas entendre que mitjançant l’esport, l’esport del futbol, la teva vida modelaria l’obra d’art que havia de fer-te etern. Ara ets etern, però alló important que ens has llegat és la manera d’esdevenir-ne. No és altra que el fer realitat la própia existència. Amb una activitat, que bàsicament és juga amb els peus, vas viure i treballar el teu destí. L’instrument eren els peus i les mans, però alló que feia noble aquest treball era la intel·ligència i la passió, en una paraula, la persona. La teva gran lliçó rau en el fet d’haver ensenyat al món, que un instrument com una pilota, pot convertir-te en persona i encara més, en persona important per a la història. Un futbolista esdevingut model de convivència humana. Simbólicament la pilota és esférica com la bola del món. La vida és un continu giravoltar. Cal saber-ne. I tu, Tito, ens n’has ensenyat. Un autèntic deportista model humà. Amb la mà no ens dius adèu, ans el contrari, ens dius us hi espero a l’eternitat.