LA TOMBA DE TIANGBOTXÉ, de Josep-Francesc Delgado

Un llibre sincerament apassionant, no nomès per la riquesa literària sinò pel missatge acompanyat de múltiples accions, situacions i vibracions que li donen a la novel·la un aire apassionat i apassionant. Una cop llegida, per cert he de confessar que les cent darreres pàgines no em van permetre que el llibre em caiguès de les mans, penso que el gran protagonisme rau en la mort com a misteri. No només com un instrument que posa fi a la vida de les persones sinó com un configurador social. Tots els personatges de l’obra tenen una difinició i una psicología que sense la presència de la mort no tindrien sentit i si se m’apura, ni raó de ser, estar i fer. S’hi belluga una mística natural que partint del nirvana ajuda a entendre postures que amb la cultura occidental no es  podrien entendre fàcilment. La mort present i absent buscant un equilibri que l’orografia del Tibet dificulta entendre la possibilitat de l’arribada de l’equilibri. I l’equilibri hi és. I està en les persones. L’autor juga amb un gran nombre de protagonistes masculins i femenins, alguns d’ells pertanyents a la cultura occidental, que cercant solucions, descobreixen problemes. I será la mort l’arqueòleg descobridor de la vida, dels dos conceptes, el temporal i l’atemporal. La noció del temps també hi compta a l’hora de l’anàlisi. Una lectura d’injustícies socials, criminals algunes, i de recerques pietoses centrades en una tomba d’un monestir descobreix camins de la vida i de com la mort obra les portes a la veritat. El mètode és la recerca arqueológica, perquè la vida és una estructura, a vegades, amagada, sovint, visionada i al final llum de la veritat donant a la investigació el premi de la troballa. I en aquest premi hi juga la mort des de diferents vessants i totes importants. Una d’elles i molt activa, malgrat poc multipresent, efecte de la reencarnació que dóna visió de futur al reencarnat; una altra, podriem batejar la mística que es mou en el misteri del sí i del no i una tercera que és la mort definitiva de la persona, però totes tres formes porten un segell molt especial d’un alè religiós que embolcalla la geografia hindú. Una lectura que ajuda a pensar, instrueix, enriqueix culturalment i fa gaudir anímicament.