LA NIT

Paisatge mític de la vida,
amaga emocions
en la veu del poeta.
La foscor acapara colors negres,
avara de petons de la lluna,
adormida en estances de l’Eros.
Porta, en el ventre,
il·lusions del foc. Són camins,
curulls de fites mitològiques,
marges d’herbes remerieres,
de pols i pedres,
castigadors dels peus dels pelegrins
nocturs. Sota llum de les estrelles
somien  foscúries
i els ulls truquen finestres
imaginant somnis.
La nit,
paisatge dels follets i de les fades
alena atletes de la lluna,
que a l’alba quan el sol desperta
lliuren llur testimoni a l’horitzó.