Un euro, un conte, un nen

El cirerer de la casa de pagès
feia goig amb les branques vermelles.
L’avi, recolzat al gruixut tronc,
assegut sobre un sac,
omplia una caixeta per portar a la germana,
ingressada a la residència del poble.
Somreia feliç quan el nét l’abraçava.
Iaia, avui, al sortir del cole
he trobat un euro. Saps àvia
no el guardarè a la guardiola.
La dona se’l mira. Compra’t
un conte d’aquells que l’avi t’explica
a la vora de foc.
Comprarè un pa, iaia,
pel meu amiguet. Els pares són pobres
I al cole no porta mai esmorçar.
Demà esmorçarem plegats.
L’avi, la tarde de l’endemà,
li dóna al nen una caixeta de cireres.
Porta-la a l’àvia.
Content, amb la cistella als braços,
Iaia, l’avi ha abastat per a tu
aquestes cireres.
Amb els ulls llagrimosos, somriu al nét.
Nen, regala la cistella al teu amic,
demà a casa seva
tindran fruita per dinar.