UNA MICA SOBRE EL BARÇA

No sóc soci de cap club de futbol, però no negarè simpaties per aquest esport, que no és el que més m’agrada. Fruit de la meva etapa de Puigcerdà foren diverses assistències al camp del Barça i de l’Espanyol. Respecto la història però del segon m’hauria agradat més que portès un altre nom. Aixó no significa que no valori les seves aportacions al futbol  català. Però, ara, jubilat, m’agrada recordar, reflexionar i opinar sobre l’esport. A tocar de la mà el començament de la lliga 2014-2015 em plau dedicar uns pensaments al Barça. Qué no em va agradar de la política esportiva del Barça de la darrera lliga?  Amb el màxim respecte a l’entrenador argentí no vaig trobar encertada la  seva contractació. Per a mi va ser un pas enrere a la filosofia de Josep Guardiola i de Tito Vilanova. I encara més, una desconfiança envers Tito i el seu equip. El fitxatge, demanat per Tito, de l’entrenador del Girona, penso que tenia algun sentit. I no se li donà. Opino que tant  la Junta, com  la Direcció Esportiva desconfiaven i no  van tenir el valor del risc, com es  demostrà amb el fitxatge de Guardiola. I seguint el curs de l’equip i els seus resultats no entenia res i cada vegada em ratificava més que la culpa rauia en la manca de valor per continuar amb l’equip format per Tito Vilanova, quan ell malauradament haguè de deixar la direcció. Haurien estat pitjors els resultats? Sincerament penso que no. La marxa de l’equip a tot el llarg de la lliga denunciava una manca de credibilitat mútua malgrat les paraules s’esforcessin en dir el contrari. Els moviments en el camp de joc no eren els que foren i s’intuien certes discriminacions en la forma de conduir la pilota i per algun jugador, una sobredossi de protagonisme. Aquesta sobredosssi s’augmentà a partir del fitxatge estelar de Neymar i no acuso a Neymar. L’entrenador argentì amb tota la seva bona disposició i voluntat navegava a l’hora de demostrar que ell era l’entrenador, traít pel seu interés de continuar la filosofia de Tito, que evidentment no era la seva. Se’m pot dir que no sempre es pot guanyar, però un equip, que es diu el millor del món, sempre ha de jugar a un bon nivell malgrat circumstàncies adverses. I aquestes circumstàncies no es van controlar. He intentat ser crític constructiu,  no em mou cap afany negatiu i encara que no sóc del Barça, ni de cap equip, m’agrada gaudir del bon futbol i lloar-lo com ho he fet del Barça en el meu llibre ELS ÀNGELS JUGUEN A FUTBOL en el capítol LÍRICA EN EL FUTBOL.