BM GRANOLLERS – BM HUESCA 30-29

El partit amistós, preparació de la nova temporada,celebrat al Palau d’Esports de Granollers el dia 12 d’agost de 2014 acabà amb un marcador imprevist al final de la primera part amb un 18-13. Sóc conscient que hi juguen circumstàncies i l’atzar però malgrat tot el resultat no és garaire favorable a l’equip local, independentment de la victòria. Per què aquest resultat que per miracle esportiu no va ser advers? No vull ser negatiu però hit trobo les següents: a) sovint, massa, es jugava més amb el cor que amb el cap amb jugades que el cor vol i no pot i el cap equilibraría i posaria a to. Un jugador d’elit, i els del BM Granollers, sobre el paper, ho són, ha ser intel·ligent i ahir en situaciónss urgents no actuà el cervell. Pilotes fora porteria, resultat del voler i no poder. b) massa exclusions de dos minuts. Hi ha moments del partit que demanen més autocontrol de la força i de les faltes.  Aquestes exclusions van portar a un empat i a certa avantatge del contrari que no s’havia d’haver produit mai. c) ben entrada la segona part i amb el marcador incert, el porter visitant va tenir algunes  intervencions meritòries que feren perillar la victòria. d) es va abusar un xic de l’individualisme. És veritat que era un partit de pretemporada, de conjunció amb els nous fitxatges, de recuperar la forma post vacances, però amb tot i aixó el jugador de Divisió d’Honor ho ha de ser sempre, tant en els partits guanyats com en els perduts. Malgrat tot vaig veure un Granollers amb capacitat de jugar un molt bo handbol. Molt bones aturades per part dels porters i en especial del jugador servi;  el sabe jugar de conjunt amb algunes, massa poques, jugades de molt mèrit;  la capacitat per tant hi és, amb llençadors de nou metres segurs i algunes insinuacions de capacitat d’improvisar, genial. Els jugadors hi són, l’entrenador té la feina psicológica i pedagógica de que el BM BGranollers sigui un verdader artista. Sense cap dubte que el públic no fallarà, será un jugador més. Sóc pessimista? No. Hi ha feina? Si, bàsicament psicológica i pedagógica perquè la técnica, la força, la velocitat, la capacitat creativa i de sorpresa hi són.