Malgrat el resultat em vaig avorrir força. Suposo que sóc un
ave raris. No vaig veure les excel·lències que predica la premsa. Per començar
no em va agradar l’ordre de presentació dels jugadors, ho considero una
manipulació a favor d’un en concret, que
penso no és tan geni com ens volen fer creure. Per què, per respecte a
tota la plantilla, no es fa per ordre del número que cadascú té assignat?.
L’honor el mereix la persona. Tampoc em va agradar que tots els treballdors del
Barça vestien l’uniforme del club i
l’entrenador, no. No és un treballador del club?. Alló que em va plaure molt,
fou el simbolisme de la festa de presentació segons el qual el Barça representa
una entitat que forma part d’un tot, donant sentit a la globalitat. El partit a
quina conclusió em va portar? Senzillament no és necessari desemborsar tants milions
buscant a fora alló que es té a casa,
tan bo o millor. El primer gol fou consequència d’estar on calia perquè la
combinació no era tal. El segon una genialitat, el tercer una demostració de
recursos i els altres una proba de la bondat del planter. El partit el vaig
trobar lent. El meu amic Tito Mas (q.e.p.r.) em deia que la velocitat l’havia
de tenir la pilota, no el jugador, i en el control de la velocitat de la pilota
es demostra la qualitat de la técnica i en el del moviment del jugador, la
táctica. Per sort el resultat va omplir els ulls de llum per acontentar
l’aficionat. Malgrat tot, no nego l’existència de genis que hi són, però en
aquest partit no són els consagrats els que van brillar més. Quin futur em va
fer preveure el partit del Gamper? Sincerament, que el futur del FC Barcelona
el marcarà el planter, no els milions. Finalment l’aplaudiment més sorollós
se’l mereix l’afició que va anar al camp. Potser algú, llegint-me, pensarà que
vull que el Barça perdi. Res més lluny, l’espero Campió, però qui el farà
campió serán els jugadors del la MASIA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada