Pintura d’Eulàlia Pllarès, quardonada en el Concurs de
Pintura Ràpida d’Hostalets de Balenyà. La profunditat en la composició no només
parla de proporcions i llums, sinò que la presència detallista d’una persona
solitària li dóna un regust de solitud, gràcies al seu company, el silenci i a
les seves sensacions. El cromatisme de les dues parets que donen imatge a la
pintura ens parle de dos silencis, el de la foscor i el de la llum. El silenci
de la foscor interioritza i amaga per provocar la reflexió i el de la llum
esclata i provoca per descobrir on s’amaga la vida. I ambdós tenen un
denominador comú: viure. Eulàlia Pallarès ha captat amb un cromatisme blavós
del sol jugant amb el joc de blancs i blaus de la paret la pau dels pobles
rurals, l’ha interioirtzada i l’ha expressada. A la llunyania el campanar del
poble amb els seus sons ha rubricat el missatge pictòric. Però la pintura es
reserva una sorpresa, un requadre blanc amb dues imatges insinuades donant-se
les mans, en una actitud d’espera davant la tardança del personatge solitari.
Es tracta, potser, del missatge del
misteri que de lluminós esdevè vbida?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada