Les pintures de Lluis Capçada
brinden als amics de les arts a viure un passeig reflexiu i d’auto-interpretació
imaginativa. Contemplar la seva obra causa un autèntic plaer de l’esperit. L’obra
que presento, pintada sobre paper reciclat, m’ensenya a pensar quina és la
força de la fragilitat quan esdevé creativitat. La fragilitat del suport s’agermana
amb el joc d’una mena d’ulls, que, dissimulats per crecles concèntrics, atrauen
l’atenció envers la recera de la
profunditat de les intimitats. Ordenats en una mena de formació esportiva
predisposada a jugar el partit de la recerca artística de la vida. Els onze
jugadors bicolors sobre una gespa tenyida de blau cel viuen la tensió del
començament d’un partit, que ben jugat, els ha de portar a la glòria del
triomf. Trametre la intensitat anímica del moment d’iniciar l’estudi de l’auto-retrobament
defineix la voluntat de ser. L’art també és expressió de la ment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada