MARS DEL CARIB, de Sergi Pons

La crítica especialitzada afirma seriosament que es tracta d’una novetat espectacular de la literatura catalana dels nostres dies. Hi estic d’acord en la valoració d’excel·lent. Ha nascut un gran escriptor i és de la nostra comarca El Vallès Oriental. Argumentalment, ben estructurada la narració, em dona la impressió d’una crónica molt expressiva dels fets d’un col·lectiu que la societat margina i que busca la continuitat de la seva supervivència en un bar d’aspecte ruinós d’una barriada de Barcelona. Des d’el punt de vista personal no condemno alló que de positiu s’hi descobreix, ans ho lloo, però intento anar un xic més lluny, encara que l’autor reconegui que en la seva obra no hi ha cap intencionalitat de missatge. Estic d’acord que ell ho confessi, però no que de la novel·la no se’n desprengui cap lliçó, fins i tot d’una interessant filosofía. Una obra no es pot considerar per acabada fins no hagi estat llegida per altri. I entre aquests altres és possible que algú poui en les profunditats del mar trobant-hi aigua clara. I malgrat que els personatges de la novel·la, molt ben personalizats, pertanyin a grups desestabiliztas de la societat, com drogadictes, alcohólics, violents, carn de pressó, s’hi descobreixen guspires de llum d’una gran sensibilitat i moviments en defensa de la seva realitat de ser persones que manifesten amb una ferma amistat mútua, un reconeixement de ser persona i sobre tot una recerca de la felicitat que troben definida en el seu modus vivendi. Personalment esdevé molt alliçonadora la fidelitat de grup. I una característica molt interessant el poder de generar polèmica que es dedueix de la seva lectura. Obviament polèmica que es genera entre lectors de filosofies diferents de la vida. Està molt bé llegir-la per passar-ho bé, però és molt millor si a la vegada de gaudir penses en la profunditat del gaudi.

Concurs de poesia jove Niu d’art poètic

              

  Bases

A.- Hi poden participar els joves, nois i noies, que hagin complert el 18 anys i no compleixin els 26 durant l’any 2014.

B.- Els treballs, escrits en català i en format de llibre, amb un mínim de 250 versos i un màxim de 400. Es recomana que els poemes siguin preferent ment curts.

C.- Tema lliure.

D.- Es presentaran quatre còpies degudament relligades i amb suport informàtic, llapis o CD. Enviar els originals a Joan Sala Vila, membre responsable del premi de Niu d’art, C/ Roger de Flor 68 escala A 4 art. 1 a. 08401 Granollers.

E.- El premi consistirà en la publicació del llibre guanyador. Els drets d’autor de la primera edició seran de l’entitat organitzadora i a partir de la segona edició pertanyen a l’autor. Si desprès de la primera edició l’autor pel seu compte en fa una altra els drets sòn tots seus i només ha de fer constar el nom del premi

F.- Termini de presentación: 30 de juny de 2014.

G.- El veredicte es donarà a conèixer en la Festa de Parets Poble Lector, del més d’octubre de 2014.

CLUB GEL PUIGCERDÀ, SOTS CAMPIÓ D’ESPANYA

Falten uns dos anys per conmemorar el seixanta aniversari del primer partit d’hoquei sobre gel disputat a Puigcerdà. Va ser un 3 de febrer de 1956 sobre la superficie gelada del llac ceretà. Tres exalumnes del Col·legi de Puigcerdà, que en aquells anys s’introduia la pràctica d’aquesta esport a la Cerdanya, i un servidor responsable esportiu del centre escolar esmentat, el dissapte dia 15 de març de 2014 vam assistir a la celebració del partit Clug Gel Puigcerdà – Escor Barh, en el que els ceretans vam forçar amb la seva victòria un altre partit defensant les seves aspiracions al campionat, que darrerement es va inclinar a favor dels bascos. Ser espectadors cinquanta vuit anys desprès del primer partit li donava a la nostra presència un valor afegit històric de continuitat. Óbviament que vam aplaudir molt contents la victòria del Puigcerdà que va lluitar contra un gran adversari i contra fets esportivament poc o gens plausibles. Tractrant-se d’un partit en que estava en joc el títol de campió d’Espanya se’m feia incomprensible la no presència de cap directiu de la Federació Espanyola, com tampoc de la Catalana, acompanyant a l’alcalde de la ciutat i a la presidenta del Puigcerdà. Aixó només té una explicació el poc interés de l’esport per l’esport. El segon tema que em va copsar  i fort fou un arbitratge massa permissiu amb el joc violent, l’ hoquei sobre gel és dur, però no violent i molt menys comprensible quan l’equip arbitral el formen quatre col·legiats, que ho trobo molt bé, però no tant quan la seva presència sembla una exhibició de patinatge. Els jugadors del Puigcerdà es buidaren per guanyar el partit lluitant contra decissions massa desfavorables per permissives, unes, i per adverses, unes altres. Deixant de banda alló que no és esportivitat, i parant esment en l’esport en ell mateix, la presència de tres exjugadors majors de setanta anys i d’un pedagog promotor, de més de vuitanta, donant fé d’una historia d’un gran club d’esports d’hivern esdevenia ser un testimoni que reclamava més atenció no només envers l’esport del gel sinó també en vers els clubs i les seves gestes que li donen vida i creen afició. A Puigcerdà la nota negativa la va donar la federació i els mitjans audiovisuals. Per avui n’hi ha prou d’esmentar-ho. En una altra oportunitat possiblement s’obri un debat. Per avui, encoratjar al Club Gel Puigcerdà, que el sento meu talment com jo fos el seu pare i la seva mare. Endavant Club Gel Puigcerdà.