CONCURS DE PINTURA RÀPIDA DE LLINARS DEL VALLÈS

L’Associació Pro-Miranda, de Llinars del Vallès entre les seves activitats culturals hi figura, ja fa uns quants anys, el Concurs de Pintura Ràpida. Enguany he estat convidat a formar part del Jurat i encara que la participació no fou molta, la qualitat dels guanyadors és alta. La coincidència amb el Concurs de Tossa de Mar va fer minvar el nombre de participants, però els que s’ hi presentaren mereixen l’aplaudiment cultural corresponent. Un dels objectius del Concurs rau en la voluntat de reconstruir la torre La Miranda, obre de Gaudí, que fou enderrocada en temps del boom dels blocs de pisos sense tenir en compte el valor cultural, històric i arquitectònic de la torre i el valor patrimonial que representava per a la població. L’Associació que porta el seu nom treballa per a la reconstrucció de la torre, que era un monument artístic de primera categoría, ja fa uns anys i en la seva campanya propagandística i recaudatòria per arribar a bon port, l’art és un extraordinari balcó. Els temes com és lògic havien de ser motius de Llinars del Vallès i dintre de l’execució, la técnica i la imaginació dels artistes hi havia de jugar fort. El quadre guanyador és obra de Ricard Terraza, de Granollers, artista que des de molt jove es dedica a l’art, com ho demostra el fet que als 14 anys va exposar per primera vegada. Una interpretació de la carretera de Llinars amb un tractament figuratiu realista però amb insinuacions cromàtiques que li donen al paisatge un caliu humà de participació ciutadana. El segon premi, obra d’una senyora de Trenta Passes, força original en la composició i el tractament del color amb una mena d’agermanament entre la figuració i l’abstracció, que formaven una X i entre els seus espais angulars els temes que defineixen el joc força inspirat. Una obra valenta. El premi local és una tema figuratiu força fotogràfic amb el mèrit d’una lloable voluntat artística.La pintura és el segon premi.  

EL SILENCI D’UN POBLE SENZILL

Pintura d’Eulàlia Pllarès, quardonada en el Concurs de Pintura Ràpida d’Hostalets de Balenyà. La profunditat en la composició no només parla de proporcions i llums, sinò que la presència detallista d’una persona solitària li dóna un regust de solitud, gràcies al seu company, el silenci i a les seves sensacions. El cromatisme de les dues parets que donen imatge a la pintura ens parle de dos silencis, el de la foscor i el de la llum. El silenci de la foscor interioritza i amaga per provocar la reflexió i el de la llum esclata i provoca per descobrir on s’amaga la vida. I ambdós tenen un denominador comú: viure. Eulàlia Pallarès ha captat amb un cromatisme blavós del sol jugant amb el joc de blancs i blaus de la paret la pau dels pobles rurals, l’ha interioirtzada i l’ha expressada. A la llunyania el campanar del poble amb els seus sons ha rubricat el missatge pictòric. Però la pintura es reserva una sorpresa, un requadre blanc amb dues imatges insinuades donant-se les mans, en una actitud d’espera davant la tardança del personatge solitari. Es tracta, potser, del  missatge del misteri que de lluminós esdevè vbida?

exposició pintures Grup Prisma

LA IMMOBILITAT MISSATGE VITAL

L’obra artística de Lluis Estopiñan és una mà estesa al pensament i convida a filosofar en el marc d’un món poètic. La creació que comento és impactant amb la centralitat d’una suposada o, no, taca de la que neix una visió profètica amb desig d’infinit. El cromatisme dominant convida a tocar de peus a terra, com si la immobilitat fos intocable, però un raig de llum blanca, esdevé brida conductora per desvetllar de l’endormiscament i no oblidar la trajectòria de l’existència. La gran taca negra, amb dues senyals vermelles incrustades, que fan del sofriment una injecció de vida, demana a l’entorn cendrós que actui d’agent volador perquè la immobilitat trobi la vitalitat en l’espai de l’existència, cel blanc, amb incristacions de grisos i marrons que li donen més credibilitat a l’humanisme del missatge. La immobilitat inductor artístic en el camí del missatge vital.

II FIRA DE LLETRAFERITS DE LLINARS DEL VALLÈS

El dia 30 d’agost, per la tarda, vaig visitar la II Fira de Lletraferits amb la presència d’una quarantena de petites editorials que donen una imatge cultural enriquidora de Catalunya. Una lluita per la subsistència cultural que enforteix l’esperança de l’èxit de la fe d’un poble amb el màxim respecte a tots els idiomes. Certament l’envelat, espai dels expositors, amb un ambient d’estimació del llibre, alenava al visitant a una ullada encuriosida de totes i cadascuna de les editorials, amenida amb la circumstància agradable de trobades d’escriptors amics. Des del punt de vista d’escriptor se sentia un plaer especial al comprovar la presència de llibres teus en la taula de l’editorial que et publica els llibres, en el meu cas, TÈMENOS EDICIONS i escoltar l’interès dels joves pels títols que hi presenta, L’ESPORT EN LA GLOBALITAT HUMANA i ELS ÀNGELS JUGUEN A FUTBOL. El goig de canviar impressions amb l’amic escriptor en una trobada casual, Manuel Fortis i la conversa amb el sociolingüista Soler Camerlons, a qui li vaig presentar un llibre a Granollers, ajuda a no defallir i encoratja amb més força a continuar portant el teu granet de sorra a la cultura catalana. Gaudir, enriquir culturalment i desvetllar nous projectes és una excel·lent contribució de la Fira de lletrafreits del llibre independent, de Llinars del Vallès. A l’acomiadar-te amb un bon regust de boca la salutació significa fins a la III edició.