JOAN MASNOU TÉ PER MUSA EL MONTSENY

Al bell mig de la natura del Montseny, la Montanya d’amatistes, de Guerau de Liost, és, podría dir, la pàtria petita i més directa de Joan Masnou. La pintura que acompanya aquest comentari ens dóna una impressionant imatge amb el comiat del sol que amara tot l’entorn i respira aspiracions de viatjar per l’espai, entre núvols. L’espectacularitat natural dels diferents paisatges de la Montanya emblemàtica de Catalunya ofereixen a l’inspiració del nostre pintor el seu concepte de l’art en relació amb la natura. El Montseny és la musa preferida del nostre artista que li dicta a cau d’orella aquelles impressions que millor traslladarà a la tela, paper o fusta. Amb una pintura directa, fuig del realisme fotogràfic, per endinsar-se en un impressionisme i, a vegades, expressionisme psicológic per despertar emocions. No és la realitat perfecta, sinó els batecs de la matèria, terra, aigua, vegetació, fauna que el fred i el calor, el vent i la pluja, i, sovint, els núvols la vesteixen de matissos de tal manera que un mateix paisatge pot esdevenir inspiració de diferents obres d’art i que, a la vegada, sien distintes per les tonalitats i modulacions del clima. Ens trobem davant d’una pintura en la que primen les sensacions més que no pas les perfeccions amb un cromatisme que busca impactar. La composició i el cromatisme tenen per objectiu donar veu al color i personalitat a la imatge.