El BM Granollers continua engreixant el seu compte de
rècords. El darrer l’ha assolit l’equip cadet B, aconseguit que el BM
Granollers classifiqui dos equips per jugar el Campionat d’Espanya. El darrer
partit, i decisiu, no ha estat, precisament un model de tècnica depurada, per que
més aviat ha estat força pobre. Les raons les han d’analitzar el tècnics i els
jugadors. Hi ha moltes preguntes a fer i
respondre. Però, seriosament, ha estat el guardó que per la seva trajectòria i
la seva evolució esportiva, els jugadors es mereixien. El partit ha estat un
autèntic calvari sobre tot pels familiars i amistats dels jugadors que no ho
veien gens clar. És veritat que l’esperança és allò que no es pot perdre mai. I
els minuts finals han estat providencials, d’una manera especial els dos minuts
a un jugador contrari quan el Granollers ja jugava en inferioritat i la
diferència, encara que favorable, podia canviar per raó de segons. Una mica de
sort l’han tinguda, però cal dir, que l’han buscada. Remuntar una diferència de
6 gols d’un partit de nervis, com el que jugaven per les conseqüències que
suposava, és un mèrit que cal anotar en el compte positiu malgrat les massa
errades, algunes d’elles força incomprensibles. Estic content per la victòria
perquè és un premi a la trajectòria, però els hi recomanaria que fessin una
anàlisi d’allò que han jugat i no haurien d’haver fet. La primera part, ho dic
amb dolor i franquesa, és una demostració de com no s’ha de jugar. Una de les errades
més freqüents, la precipitació responsable de molts trets a porta fallits o mal
dirigits; una altra, una defensa massa permissiva amb uns posicionaments que
facilitaven el tir a porta del contrari; un oblit dels extrems, tant a l’hora
de donar joc als de casa, com de marcar al contrari; alguns jugadors juguen d’esquena
a l’equip i centren l’atac apilotant jugadors en l’espai de la pena màxima, no
obrint-lo; una de les lliçons que vaig aprendre de les lectures de tècnica
esportiva rau en el fet que tots els jugadors en cada moment de joc i ocupin el
lloc que ocupin, el seu camp visual ha de captar tots els companys, i aquesta
condició no complerta ha portat moltes errades. No és la meva intenció ser negatiu,
m’estimo massa l’handbol granollerí amb un afecte especial al Cadet B., que
estic segur que aconseguirà molts èxits i donarà molt bons jugadors al primer
equip i a l’handbol granollerí i català. M’ho he passat malament durant el
partit perquè no han jugat com saben i poden. Estimen el seu esport i aprendran
les lliçons pertinents d’aquest partit per millorar i no repetir errades. I ho
faran perquè en la fase del Campionat d’Espanya volen arribar molt lluny. Endavant,
cada partit es guanyi o perdi és una lliçó, apreneu-la futurs campions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada