dimecres, 29 d’abril del 2015

PILOTO DE UN CÁNCER, d’Albert López Ortega




Un llibre en el que el cor hi batega amb força. Una vida trencada i retornada inversemblantment per una malaltia greu. Un jove il·lusionat que tenia en l’esport la il·lusió de la seva vida, ser professional de l’handbol militant em l’equip capdavanter de l’handbol nacional com és el BM Granollers. Però la naturalesa té cops amagats i canvia  l’orientació amb subtilesa i també amb intensitat. Una malaltia canvia la vida. Però el jove, com significa el títol, continua pilot de la seva existència conduint el cotxe de la vida per altres carreteres, però amb un àrbitre que hi posa condicions, el càncer. La lectura d’aquest llibre és corprenadora i, a la  vegada, alliçonadora. Ell pilota el seu vehicle, però sortosament l’acompanya un copilot, la seva companya, fidel al compromís d’una vida compartida. Amb un llenguatge senzill i entenedor, és difícil deixar la seva lectura perquè es desitja conèixer la trajectòria. Veritablement la trajectòria d’un  heroi davant la gravetat dels problemes, intel·ligent a l’hora de viure’ls, i conscient de com serà la seva trajectòria. Una vida que té en l’esport la seva primera il·lusió, que el càncer desvia, i decideix ser arquitecte de fet, i a la vegada també metafòricament, arquitecte de la seva vida, que comparteix amb la de pilot. Orientar i conduir, dues tendències que convergeixen amb la col·laboració d’una copilot excepcional, la companya. I en aquest construcció i cursa un objectiu primordial i global, viure intensament per quan arribi el moment sigui veritat que la seva vida ha estat intensament infinita. Un llibre que recomano la seva lectura i a la vegada expresso el meu desig de poder llegir el segon que per les seves paraules penso que ja està escrivint. Una trajectòria, esport, malaltia, arquitectura igual a vida.


Un llibre en el que el cor hi batega amb força. Una vida trencada i retornada inversemblantment per una malaltia greu. Un jove il·lusionat que tenia en l’esport la il·lusió de la seva vida, ser professional de l’handbol militant em l’equip capdavanter de l’handbol nacional com és el BM Granollers. Però la naturalesa té cops amagats i canvia  l’orientació amb subtilesa i també amb intensitat. Una malaltia canvia la vida. Però el jove, com significa el títol, continua pilot de la seva existència conduint el cotxe de la vida per altres carreteres, però amb un àrbitre que hi posa condicions, el càncer. La lectura d’aquest llibre és corprenadora i, a la  vegada, alliçonadora. Ell pilota el seu vehicle, però sortosament l’acompanya un copilot, la seva companya, fidel al compromís d’una vida compartida. Amb un llenguatge senzill i entenedor, és difícil deixar la seva lectura perquè es desitja conèixer la trajectòria. Veritablement la trajectòria d’un  heroi davant la gravetat dels problemes, intel·ligent a l’hora de viure’ls, i conscient de com serà la seva trajectòria. Una vida que té en l’esport la seva primera il·lusió, que el càncer desvia, i decideix ser arquitecte de fet, i a la vegada també metafòricament, arquitecte de la seva vida, que comparteix amb la de pilot. Orientar i conduir, dues tendències que convergeixen amb la col·laboració d’una copilot excepcional, la companya. I en aquest construcció i cursa un objectiu primordial i global, viure intensament per quan arribi el moment sigui veritat que la seva vida ha estat intensament infinita. Un llibre que recomano la seva lectura i a la vegada expresso el meu desig de poder llegir el segon que per les seves paraules penso que ja està escrivint. Una trajectòria, esport, malaltia, arquitectura igual a vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada