Eulàlia Pallarès, veïna de La Garriga, pintora apassionada per presentar en les seves obres la figura humana, no fotogràficament sinó psicológicament, donant a les emocions i als sentiments aquell cromatisme que convida a refllexionar. El color i també el traç tenen un sentit emocional preferentment col·lectiu. La seva pintura és un notari de la convivència i per aquesta raó les seves pintures de les trobades de cafè, de passejades pels parcs i de les converses en els bancs de les places evidencien pau, desig, satisfacció i també, a vegades, sofriment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada