La presència de
treballs de Lluis Estopiñan en una exposició reclama l’atenció del visitant
vers un missatge aparentment informal que esdevé íntimament encisador. El
nostre artista és un enamorat de l’esperit del color i de les figures que es
mou en l’encant d’un univers curull d’informalitats gràfiques que desitgen la
formalitat del subconscient. Algunes pintures aquesta informalitat la presenten
d’una manera dual, talment com dos
missatges de dues pintures en una, amb dues parts, la superior cromàtica
i l’inferior blanca amb algunes taques insinuadores. Els colors més aviat són
una carícia a la mirada i una invitació a un passeig sideral dibuixant
constel·lacions íntimes. Una pintura de Lluis Estopiñan, quan la contemplo, interiorment
recito el poema que llegeixo en els seus colors i en el diàleg que escolto
tenen. És una pintura que demana intimitat perquè dorm en el subconscient i
quan desperta es produeix un esclat de llum. Entens el poema cromàtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada