Franny i Zonney, de J.D.Salinger
L’autor d’aquests dos llargs relats va saltar al món de
la literatura l’any 1951 amb la única novel·la que ha escrit EL GUARDIÀ ENTRE EL SÈGOL, amb el protagonisme
d’un adolescent que s’enfronta a la hipocresia del món. Salinger és un escriptor
nord americà nascut l’ant 1919 i traspassat el 2010. Els dos relats del llibre
que comento porten el nom dels dos protagonistes, dos germans els més petits d’una
família nombrosa. Franny, la noia, Zonney, el noi, presenten dues personalitats
força excèntriques com reconeix el germà petit. El llibre l’entenc com un tractat
de psicologia familiar aprofitant una sèrie de situacions per definir la
personalitat dels dos protagonistes centrals. Bàsicament més que una narració
ens trobem amb un diàleg desconcertant entre els dos germans amb una presència
no gaire ben acceptada de la mare, que volent fer de mare, la tracten com una
madrastra. Els dos germans es mouen en el món de les arts dramàtiques, en el teatre,
en el cinema, ràdio i televisió, i és precisament que en la definició d’aquesta
centralitat es produeix l’excentricitat que finalment ha conduit a reconèixer
quin és el seu espai en la vida. La noia no entén el perquè la seva vida li
demana una identitat religiosa, basada en una fórmula de pregària a Déu. I és
en aquesta circumstància que es produeix l’enfrontament entre els dos germans,
que la mare no entén i ells passen dels seus consells. Cal reconèixer que la
conducció de la trama és magistral perquè crea desconcert i curiositat de quin
serà el final i és precisament el diàleg final amanyat i finalment descobert
que dóna la solució de la personalitat dels dos germans. Descobrir la seva
identitat i com s’hi ha arribat crea una sensació de coneixement psicològic de
la persona humana que es va definint al llarg de la seva vida entre èxits i
entrebancs. En una paraula esdevenir psicòleg d’un mateix, fet que sovint sense
la col·laboració de l’entorn no és tan fàcil.
L’autor d’aquests dos llargs relats va saltar al món de
la literatura l’any 1951 amb la única novel·la que ha escrit EL GUARDIÀ ENTRE EL SÈGOL, amb el protagonisme
d’un adolescent que s’enfronta a la hipocresia del món. Salinger és un escriptor
nord americà nascut l’ant 1919 i traspassat el 2010. Els dos relats del llibre
que comento porten el nom dels dos protagonistes, dos germans els més petits d’una
família nombrosa. Franny, la noia, Zonney, el noi, presenten dues personalitats
força excèntriques com reconeix el germà petit. El llibre l’entenc com un tractat
de psicologia familiar aprofitant una sèrie de situacions per definir la
personalitat dels dos protagonistes centrals. Bàsicament més que una narració
ens trobem amb un diàleg desconcertant entre els dos germans amb una presència
no gaire ben acceptada de la mare, que volent fer de mare, la tracten com una
madrastra. Els dos germans es mouen en el món de les arts dramàtiques, en el teatre,
en el cinema, ràdio i televisió, i és precisament que en la definició d’aquesta
centralitat es produeix l’excentricitat que finalment ha conduit a reconèixer
quin és el seu espai en la vida. La noia no entén el perquè la seva vida li
demana una identitat religiosa, basada en una fórmula de pregària a Déu. I és
en aquesta circumstància que es produeix l’enfrontament entre els dos germans,
que la mare no entén i ells passen dels seus consells. Cal reconèixer que la
conducció de la trama és magistral perquè crea desconcert i curiositat de quin
serà el final i és precisament el diàleg final amanyat i finalment descobert
que dóna la solució de la personalitat dels dos germans. Descobrir la seva
identitat i com s’hi ha arribat crea una sensació de coneixement psicològic de
la persona humana que es va definint al llarg de la seva vida entre èxits i
entrebancs. En una paraula esdevenir psicòleg d’un mateix, fet que sovint sense
la col·laboració de l’entorn no és tan fàcil.
Estic llegint Oona i salinger, la història d'amor d'aquest autor amb la filla d'Eugene O'Neill. A veure com acaba. Aquest llibre que ressenyes no me l'he pogut llegir, en canvi El guardià entre el sègol, llegit als divuit anys, em va captivar.
ResponElimina