“Jesús busca Jesús” presentat a Torelló

Presentar el llibre de Jaume Rodri a la biblioteca Dosrius de Torelló ha estat una de les experiències més enriquidores humanament i cultural dels darrers anys. Llibre que en el subtítol adverteix que la recerca que explica és perillosa. I ho és des de la definició del personatge que es busca i de la visió que d’ell en té la societat. I és, a la vegada, difícil perquè per definició no respon en la seva totalitat a la definició natural del ser humà. És veritat que gaudeix de tots els atributs humans però per definició la seva personalitat, tot i patir les passions, no pot caure en les febleses humanes que li resten credibilitat. En una paraula no pot caure en els perills morals que tota persona pateix. Des de la vessant humana no gaudeix de llibertat per delinquir. I aquesta condició fa perillosa la recerca quan es condiciona només a la vessant natural humana. I és precisament en l’existència com ésser humà de Jesús que la història ens deixa, per ara, totalment a les fosques. I amb aquesta problemàtica Jaume Rodri ens ha ofert un assaig a l’estil novel·la que obliga a una reconsideració profunda sobre el coneixement de Jesús, que sense documents històrics, ha revolucionat la història. “·Jesús busca Jesús” sembla plantejar una incongruència, incongruència que ens ajuda a rebatre el fet de la doble naturalesa que per definició té el personatge. Dóna a entendre que en la realitat de Jesús hi conviuen dues presències, que malgrat semblar incompatibles es coordinen, la presència històrica i la presència mística. Si històricament no es tenen arguments existeixen indicis i rumors que han existit, que estan en algun indret, i que, a la vegada, no es permet trobar-los i menys estudiar-los. L’assaig novel·lístic de Rodri està dirigit per estímuls que l’autor intueix i la seva formació li marca el camí. Personalment m’apassiona, segons el meu entendre, la intervenció de la naturalesa perquè el responsable del treball fos Jaume Rodri. Per què aquest llibre, assaig o novel·la, exigia un autor amb unes característiques que la seva persona presenta. I la presència de l’atzar, el camí determinant. La novel·la estudi de Jaume Rodri ens ensenya com de la mà de la naturalesa el ser humà pot intuir un futur transcendent. Però cal conèixer-se molt bé a un mateix per què la seva intel·ligència amb un perfecte equilibri amb la passió estudiï i analitzi els indicis per arribar a una conclusió. I els indicis humans i històrics menen a una consideració mística. Ultra els documents que els indicis porten a la biblioteca d’Alexandria enterrada sota el mar i a un desert, quines runes insinuen argumentacions, són prou importants les opinions de personatges que han fet història com també la mort que ha ajudat a definir el personatge i, a la vegada, a obrir els ulls cap a la mística. La manca de documentació de la realitat humana de Jesús s’enfronta a una altra realitat històrica molt poderosa, la incidència del missatge en el món i la seva incidència en la configuració d’Europa a partir de l’evangelització de Sant Pau. He fet referència a la mort com factor definidor del tema de la recerca novel·lada i com a configurador de la història i del pensament. Morts en diferents circumstàncies i de significats i conseqüències fins i tot contradictòries però que independentment de la seva raó de ser incideixen en l’estudi del tema. Morts polítiques, morts amorals i potser immorals i morts desitjades i buscades. Però totes elles amb un rerefons d’un misticisme que insinua la història i la seva dimensió temporal o transcendent. “Jesús busca Jesús” de Jaume Rodri porta a l’experiència mística que defineix la història personal i col·lectiva. Però per entendre-la i posteriorment viure-la cal buscar-la. I un pas important és que la figura de Jesús, veritablement superhistòric, provoqui curiositat i desig. Què succeeix si no es desperta, senzillament que tot dependrà del grau de veritat i justícia de cada persona. Una persona pot considerar-se ateu, agnòstica o creient, però la seva integritat personal esterà sempre condicionada per la qualitat de la seva veritat i justícia, veritat i justícia que, n’estic convençut, sempre obren ells ulls, que per a molts pot esdevenir a l’hora de la mort. El llibre de Jaume Rodri amb un humanisme natural i profund m’ha refermat en el meu convenciment de la transcendència, el del jo sóc, de Lluis M. Xirinacs.