ESPAI LA GRALLA PRESENTA “ULLS DELS TEMPS PLOREN”

Art, poesia i música protagonitzaren l’acte de presentació de l’exposició i llibre del mateix nom “Ulls del temps ploren”. El crític d’art Josep M. Cadena, amb el seu mestratge glosà les pintures i el llibre reflexionant amb el seu acurat criteri artístic sobre la bondat i els mèrits de les pintures i el significat d’un treball conjunt entre l’artista i el poeta. Previ a les paraules de presentació la jove compositora cubana resident a Granollers oferí als assistents una emotiva composició que acompanyava amb la música del teclat. I el Sr. Cadena aprofità la presència musical a l’acte per remarcar la importància i incidència de les tres maneres de manifestació artística en el desenvolupament cultural dels pobles i de les persones.

Molt aplaudides les paraules sàvies del crític català, seguides per una exposició explicativa del sentit i el perquè de la seva obra per part de Jesús Costa. Anteriorment el Sr. Cadena havia remarcat la significativa visió humanista de la història per part del pintor, que explicà el seu procés i per què en les obres de l’exposició presentada i que són part i motiu del llibre, també presentat, els ulls hi tenen un paper protagonista. Saber llegir les visions de les diferents situacions de la humanitat porta a entendre el perquè succeeixen moltes històries de les persones i de la humanitat a tots nivells. En el seu comentari, el crític d’art s’havia referit al significat de plorar i somriure com capacitats del ser humà en el procés de creixement i convivència.

Una nova intervenció de la pianista Yani afavorí l’aprofundiment del significat de l’exposició i a les meves paraules que es fonamentaren en la lectura de quatre poemes. Poemes que interpretaven missatges de les pintures. Un poema amb referències a les pomes contemplades des de la finestra d’una presó que facilitaren la metàfora de l’amor com una presó que s’allibera amb el mossec d’una poma que significa la voluntat d’estimar. I amb un versos del poema STOP i una nova cançó va acabar l’acte. Els darrers versos del poema diuen: “Necessites temps per ser tu, / quan n’estiguis segur / l’ull de la teva mà retirarà l’stop / i davant teu / una nova muntanya / amic grimpador de la vida.” La vida continua, és un cim que cal ser grimpador per assolir-lo. La metàfora de l’acte significava que per grimpar estris bàsics són l’art, la poesia i la música.