Cada Castell i totes les ombres, de Baltasar Porcel

No és un dels meus autors preferits, però era un repte pendent la lectura d’alguna de les seves obres. Reconec que he fet un esforç per acabar de llegir-lo i en les darreres pàgines he descobert que en el fons del fons era una novel·la amorosa. Però d’unes relacions molt especials amb idees de tota mena i que a mi se’n feia difícil deduir quin era el pensament central de l’autor. Una novel·la amb una relació central que porta el fil de les diferents referències de tota mena i que serveix per fer un viatge literari per diferents indrets i paisatges que metafòricament poden valorar-se amb les corresponents ideosincràcies naturals. Sincerament no m’ha agradat la forma de tractar certes idees, fossin culturals, religioses, polítiques, històriques o artístiques independentment de la independència conceptual de l’autor i en algunes afirmacions li demanaria, ja sé que és impossible, un tracte més respectuós de les persones. Independentment de la meva mentalitat força oposada a algunes idees expressades, confeso que estic satisfet d’haver-la llegit i m’ha ajudat a entendre una mica més i millor la societat dels nostres dies, si bé els ambients que retrata bàsicament pertanyen als temps de la república, de la guerra i postguerra per acabar en l’etapa democrática. Entenc que la seva lectura agradi a molta gent. Ull, el seu estil literari ha suposat una verdadera lliçó.