Misticismo y lógica, de Bertrand Russell
La lectura d’aquest llibre m’ha obligat a una intensa atenció
i m’ha portat a una distinció del concepte mística, no contrari, però sí
raonable, valorat per un filòsof no cristià. No he estat un lector adicte a
Russell, només fa uns anys vaig llegir un altre llibre, PERQUÈ NO SÓC CRISTIÀ i des de la lectura dels dos llibres entenc
millor l’afirmació de Raimon Pannikkar que l’ateísme és una mena de religió.
Russell un pensador coherent amb les seves idees que per dues vegades el portaren
a la presó però que per la seva qualitat i profunditat meresquè també el Nòbel
de Literatura. “Misticismo y lógica” m’ha refermat en la idea de la transcendència
del ser humà que amb la seva capacitat intel·lectual pot endinsar-se en les
entranyes més amagades del pensament i del sentiment. La lectura d’aquest
llibre m’ha endinsat en la convicció de la relació possible del ser humà a una realitat ultranatural, que
no se sap explicar però que és possible intuir. I la consequència l’he deduída
del poder de la ment descobrint veritats no tangibles però generades
precisament per evidències materials que generen discursos basats en la força
de les idees. La realitat de l’existència de formes de pensament allunyades estudiada
per intel·ligències privilegiades m’ha convidat a traslladar el meu pensament a
valorar les diferents formes d’entendre i programar la vida per les persones,
independentment de si erren o encerten. Aquesta dicotomia entre el sí i el no,
veritat i mentida, des d’una anàlisi filosòfica l’he entesa millor a mesura que
llegia el llibre de Russell. És un llibre de deu assaigs publicats entre 1901 i
1914, en els que s’enfronta a diferents formes de coneixement, els problemes de
la filosofia i la narturalesa última de la matèria. No és fàcil la seva lectura
però a mesura que m’hi endinsava, m’encoratjava a descobrir la meva capacitat lógica
del coneixement i de la valoració i comprensió de la realitat i veritat dels
nostres dies en els nivells més palpables. M’ha animat a dedicar més hores a
pensar. Gràcies Russell.
La lectura d’aquest llibre m’ha obligat a una intensa atenció
i m’ha portat a una distinció del concepte mística, no contrari, però sí
raonable, valorat per un filòsof no cristià. No he estat un lector adicte a
Russell, només fa uns anys vaig llegir un altre llibre, PERQUÈ NO SÓC CRISTIÀ i des de la lectura dels dos llibres entenc
millor l’afirmació de Raimon Pannikkar que l’ateísme és una mena de religió.
Russell un pensador coherent amb les seves idees que per dues vegades el portaren
a la presó però que per la seva qualitat i profunditat meresquè també el Nòbel
de Literatura. “Misticismo y lógica” m’ha refermat en la idea de la transcendència
del ser humà que amb la seva capacitat intel·lectual pot endinsar-se en les
entranyes més amagades del pensament i del sentiment. La lectura d’aquest
llibre m’ha endinsat en la convicció de la relació possible del ser humà a una realitat ultranatural, que
no se sap explicar però que és possible intuir. I la consequència l’he deduída
del poder de la ment descobrint veritats no tangibles però generades
precisament per evidències materials que generen discursos basats en la força
de les idees. La realitat de l’existència de formes de pensament allunyades estudiada
per intel·ligències privilegiades m’ha convidat a traslladar el meu pensament a
valorar les diferents formes d’entendre i programar la vida per les persones,
independentment de si erren o encerten. Aquesta dicotomia entre el sí i el no,
veritat i mentida, des d’una anàlisi filosòfica l’he entesa millor a mesura que
llegia el llibre de Russell. És un llibre de deu assaigs publicats entre 1901 i
1914, en els que s’enfronta a diferents formes de coneixement, els problemes de
la filosofia i la narturalesa última de la matèria. No és fàcil la seva lectura
però a mesura que m’hi endinsava, m’encoratjava a descobrir la meva capacitat lógica
del coneixement i de la valoració i comprensió de la realitat i veritat dels
nostres dies en els nivells més palpables. M’ha animat a dedicar més hores a
pensar. Gràcies Russell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada