El llibre publicat sota la direcció de Lolo Garcia, autor de
la introducció dedicada a la personalitat de Francesc Maspons i Anglasell el
configuren una sèrie d’articles en la seva majoria publicats els anys 20 i 30 del
segle passat a revistes catalanes, com REVISTA DE CATALUNYA, REVISTA DEL CENTRE
DE CUILTURA DE REUS, REVISTA JURÍDICA DE CATALUNYA, LA PARAULA CRISTIANA, DIARI
DE VIC, CLARÍS i QUART CREIXENT. Lolo
Garcia en la introducció ens glossa la figura de Maspons i el seu arrelament a
Bigues i Riells. En la commemoració de 50 è, aniversari de la seva mort, el
llibre s’ha publicat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Bigues i Riells.
El llibre caldria que el llegíssin tots els catalans perquè s’endinsarien en el
perquè de Catalunya com a Nació lliure i independent i quina ha estat la seva
presència al món. Maspons reconeix que desprès del 1714 Catalunya ha patit,
durant dos cents anys, pèrdua d’aquella qualitat política que gaudia, però no
és una pèrdua sinò un arrabassament per les armes dels seus drets. Llegint la
introducció i els articles que s’hi publiquen de Maspons ens adonarem de la
revifalla i de la consciència recuperada d’ella mateixa, que ja en els anys
esmentats Catalunya es dirigía cap a la recuperació dels drets arrabassats per
formar part d’un estat europeu. És molt important parar esment en la tasca duta
a terme per Catalunya en l’Europa pots-guerra mundial del 1914, assolint llocs
preferents en el Congressos de les Nacions Minoritàries, malgrat no ser-ne de
dret, però sí per història i mèrits. Les aportacions catalanes foren ben vistes
per la Societat de Nacions, òrgan que també, sovint, donava veu als
representants de les Nacions minoritàries amb presència, a vegades, de
catalans. Molt important el discurs de Francesc Maspons en la sessió pública
del 1er. de juliol de 1932 en la celebració del CONGRÈS DE NACIONALITATS
MINORITÀRIES D’EUROPA. El paràgraf dels objectius de les nacionalitats
minoritàries és la filosofia basada en el dret de ser. Diu: “Aquest camí és el
de sostenir, contra tota resistència, la nostra voluntat de mantenir el dret
natural per sobre tot interés que pràcticament o teòricament el negui; i, per
tant, per sobre els interessos polítics que, en lloc d’ajudar els pobles a
viure segons els seus principis, es redrecen per fer-los impossible l’aspiració
d’identificar-s’hi. No hi ha força humana prou potent per a destruir la
voluntat d’un poble quan de veras la vol sostenir.” De la lectura dels articles
de Francesc es dedueix que Catalunya anteriorment a la guerra incivil espanyola
i abans de la dictadura de Primo de Rivera caminava ja cap a l’assoliment de la
independència. I aquest dret, confessa en els seus articles, malgrat la
submissió, continúa intacte d’acord amb la Societat de Nacions, també, de la
postguerra del 14.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada