Quadern 181

            Ai de vosaltres…! Distopies evangèliques, de José Laguna

Una anàlisi de la societat a patir de la utopia i del seu oposat la distopia. Ens diu l’autor que les utopies assenyalen cap a un futur idíl·lic universalment desitjable. A l’altre extrem, el neologisme distopia anuncia un horitzó apolíptic del qual cal fugir. L’estudi de la realitat de les dues paraules en la societat dibuixa dues maneres de convivència diametralment oposades però existeixen i són aplicables en la realitat. La utopia que per a una part de la societat és el màxim desig per a la majoria és una situació precària d’un mal conviure. I per el contrari la utopia de la gent pobre esdevé inacceptable per als rics. I en aquesta questió ens trobem en l’enfrontament de la doctrina evangèlica amb la filosofia econòmica. I l’autor n’analitza a la llum de l’evangeli cinc enfrontaments.

Primer: en que consisteix la felicitat. I parteix d’aquella paràbola que un molt ric va tenir una gran collita. Construí uns grans graners i com tenia la vida assegurada es va donar a la gran vida. Però es va trobar que la vida s’acaba i amb ella la felicitat. Es necessari una altra filosofia de la felicitat que es pugui gaudir en tot moment, en la riquesa i en la pobresa. En aquesta primera discussió utopia i distopia cal cercar-hi on rau veritablement la felicitat en la persona o en la riquesa, i com cal coordinar-ho.

Segon: l’enfrontament està en la questió econòmica amb les paraules perdó i gratuitat. I en aquesta questió el xoc frontal està en les hipoteques. Quan s’han perdonar o no cal perdonar mai i quina és la postura a imposar la del que concedieix la hipoteca o la del que l’ha rebuda i per alguna raó no pot tornar els diners. I ens trobem en la problemàtica de la responsabitat i quina és la centralitat, si el diner o la dignitat del ser humà que té drets als bens materials per a la subsistència.

Tercera: la paga dels treballadors. Com s’ha de mesurar, per les hores dedicades o pel dret que tota persona té a una vida digna. Posa l’exemple de la parábola dels treballadors a la vinya, que van rebre la mateixa paga els de primera hora que el de la darrera. És just? Òbviament que els barems són diferents i la centralitat no acostuma ser la dignitat de la persona. La doctrina de l’evangeli és inaceptable per la gran economia. Un xoc de trens considerable de consequències molt greus.

Quarta: perdó incondicional. S’ha de perdonar tot. I posa l’exemple del fill pròdig. En el tema cal distinguir que vol dir perdonar. S’han de perdonar totes les persones, però no s’ha de perdonar l’obligació de respondre pel mal fet. El que cal és en cada cas estudiar com i de quina manera. Òbviament la societat ens ensenya com la doctrina evangélica no és la seva pràctica. La persona no és la centralitat. La utopia evangèlica és la distopia política i econòmica. I és difícil arribar a acords.

Cinquè: qué és més important la llei o la dignitat de la persona. I aquí un altre xoc de trens entre evangeli i política. On hi ha amor no es menester la llei, per la religió és la utopia desitjable i per la política és la distopia en la pràctica.

És un quadern d’unes trenta pàgines que convida a reflexions profundes sobre la realitat i la veritat de la vida i la convivència i ens fa veure com les utopies econòmiques esdeven distopies de la majoria de la societat i a la vegada ens ho compara amb la doctrina evangélica com a solució verificable al problema. No és fácil però és desitjable una vida digna per a tothom i aquesta hauria de ser la utopia esdevinguda veritat.