ULLS DELS TEMPS PLOREN
A les 20 h. del dia 3 de novembre de 2017 se celebrava a Olot
en la intimitat una trobada artística mentre a la Plaça de la Vila centenars
d’olotins demaneven justícia i l’alliberament dels consellers catalans
empresonats per defensar el dret d’una Catalunya lliure. La veu del poble
demanant llibertat li donava a la trobada del Cafèart una dimensió humana de la
veritat de la convivència basada en la cultura. Per què l’empresonament dels
polítics catalans és un atac directe i un greuge inacceptable contra la dignitat
de les persones i la seva llibertat de pensament. La intimitat de l’acte
cultural des d’el silenci aportava el valor de la veritat de l’ésser humà en
una convivència en la que la política ha perdut els seus papers. L’exposició ULLS DELS TEMPS PLOREN és un diàleg
crític de la realitat humana en el que la pintura i la poesia donat-se les mans
desvetllen situacions socials cíviques que reclamen amb la mirada soluccions
als problemes de les persones des de la cultura al civisme digne, en que cada
persona palesi la veritat de la vida. La justícia i la humiliació, la bellesa i
l’absurditat, les llàgrimes i les alegries, els somriures i els mals de cap, en
una paraula, totes les vibracions humanes troben en l’art de la paraula i de la
imatge una lliçó de riquesa interior. Arribar al cim de la muntanya no és fàcil,
els obstacles reclamenn força psíquica i física i l’anàlisi artístic i poètic comporta una manera de ser i de fer de projecció cap a l’infinit. L’essència de
les llàgrimes d’uns ulls que ploren o somriuen genera la realitat d’una
existència sota la llum de bellesa universal.
Trobar en el ser humà aquesta
bellesa universal és el missatge de l’art
i de la poesia. Art i poesia alliçonen a la intel·ligència per que desenvolupi
aquella filosofia que ensenya a moure’s sobre la terra en sintonía amb l’infinit i
que aconsellà dirigí la mirada a l’horitzó infinit de la llum. Viure en temps
difícils amb una visió poética-artística genera confiança i seguretat en la
essència vital de cada instant. Mentre Olot demanava llibertat en l’interior
del Cafeart Fontanella XII l’art i la poesia es solidaritzava amb la història
de la capital de la Garrotxa. Una humil explosió volcànica de la cultura
il·luminant el camí de les reivindicacions de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada