Ai de
vosaltres…! Distopies evangèliques, de José Laguna
Una anàlisi de la societat a patir de la utopia i del seu
oposat la distopia. Ens diu l’autor que les utopies assenyalen cap a un futur
idíl·lic universalment desitjable. A l’altre extrem, el neologisme distopia
anuncia un horitzó apolíptic del qual cal fugir. L’estudi de la realitat de les
dues paraules en la societat dibuixa dues maneres de convivència diametralment
oposades però existeixen i són aplicables en la realitat. La utopia que per a
una part de la societat és el màxim desig per a la majoria és una situació precària
d’un mal conviure. I per el contrari la utopia de la gent pobre esdevé inacceptable
per als rics. I en aquesta questió ens trobem en l’enfrontament de la doctrina evangèlica
amb la filosofia econòmica. I l’autor n’analitza a la llum de l’evangeli cinc
enfrontaments.
Primer: en que consisteix la felicitat. I parteix d’aquella paràbola
que un molt ric va tenir una gran collita. Construí uns grans graners i com
tenia la vida assegurada es va donar a la gran vida. Però es va trobar que la
vida s’acaba i amb ella la felicitat. Es necessari una altra filosofia de la
felicitat que es pugui gaudir en tot moment, en la riquesa i en la pobresa. En
aquesta primera discussió utopia i distopia cal cercar-hi on rau veritablement
la felicitat en la persona o en la riquesa, i com cal coordinar-ho.
Segon: l’enfrontament està en la questió econòmica amb les
paraules perdó i gratuitat. I en aquesta questió el xoc frontal està en les
hipoteques. Quan s’han perdonar o no cal perdonar mai i quina és la postura a
imposar la del que concedieix la hipoteca o la del que l’ha rebuda i per alguna
raó no pot tornar els diners. I ens trobem en la problemàtica de la
responsabitat i quina és la centralitat, si el diner o la dignitat del ser humà
que té drets als bens materials per a la subsistència.
Tercera: la paga dels treballadors. Com s’ha de mesurar, per
les hores dedicades o pel dret que tota persona té a una vida digna. Posa l’exemple
de la parábola dels treballadors a la vinya, que van rebre la mateixa paga els
de primera hora que el de la darrera. És just? Òbviament que els barems són
diferents i la centralitat no acostuma ser la dignitat de la persona. La
doctrina de l’evangeli és inaceptable per la gran economia. Un xoc de trens
considerable de consequències molt greus.
Quarta: perdó incondicional. S’ha de perdonar tot. I posa l’exemple
del fill pròdig. En el tema cal distinguir que vol dir perdonar. S’han de
perdonar totes les persones, però no s’ha de perdonar l’obligació de respondre
pel mal fet. El que cal és en cada cas estudiar com i de quina manera.
Òbviament la societat ens ensenya com la doctrina evangélica no és la seva
pràctica. La persona no és la centralitat. La utopia evangèlica és la distopia
política i econòmica. I és difícil arribar a acords.
Cinquè: qué és més important la llei o la dignitat de la
persona. I aquí un altre xoc de trens entre evangeli i política. On hi ha amor
no es menester la llei, per la religió és la utopia desitjable i per la
política és la distopia en la pràctica.
És un quadern d’unes trenta pàgines que convida a reflexions
profundes sobre la realitat i la veritat de la vida i la convivència i ens fa veure
com les utopies econòmiques esdeven distopies de la majoria de la societat i a
la vegada ens ho compara amb la doctrina evangélica com a solució verificable
al problema. No és fácil però és desitjable una vida digna per a tothom i
aquesta hauria de ser la utopia esdevinguda veritat.
