SEMPRE HEM SIGUT…, d’Imma Forment

Lluis M. Xirinacs, en el seu llibre SUBJECTE,  sintetitza la creativitat de l’èsser humà, sigui adult o infant, en aquestes quatre paraules:”DESIG-EXALTACIÓ-PLAER-REPÓS”. La lectura del poemari d’Imma Forment m’hi ha aportat força llum. El títol del llibre i la il·lustració de la portada són un argument clarificador. PERLES AL VENT, és el títol de la pintura de la portada, obra de la filla de l’Imma, Marta Forment, que convida a rebre cada poema com una perla que el vent de la poesia ens regala. El desig que porta a escriure el poemari ens el descriu el primer poema que ens recorda de que està feta la gent, aigua,terra, foc i vent, i que el seu destí està més enllà de les estrelles. És la realitat, la veritat i el futur de la humanitat. El poemari d’Imma Forment en el segon poema defineix el desig de la paraula forment, que pot ser nom de persones o fruit de la terra, blat. Diu:”Fill de la terra, del sol, / de l’aigua i del vent / n’ets forment, / per la gent ets aliment / i nosaltres/ portem el teu nom / pels segles dels segles/ amen.” En el poemari s’hi intueix una doble dimensió: l’espècie humana i la seva subsistència. Si el desig rau en el fet de col·laboració, l’exaltació és una constant en els poemes palesant tant les bondats com les misèries dels humans que descobreixen els plaers de la seva veritat en el devenir de la vida exercint les seves capacitats creatives per continuar altres vies sense deixar de gaudir del repós d’una obra ben feta. Repós de l’obra acabada, que dóna pas a una altra futura. I ens ho explica quan  escriu:” I una nit/ quan la lluna sigui plena,/ caaminarem junts / cercant el que som,/ potser tinguem sort / i trobem la resposta / que doni sentit / al caminar nostre.” La vida continua i en el camí nous desitjos, noves il·lusions, però sempre una confirmació de la veritat humana. I en aquesta veritat humana el poemari d’Imma Forment té molt clar i present la veritat de la dona. La lectura del llibre, defensa de la humanitat, però en aquesta defensa unes referències molts suggerents de la presència indiscutible i necessària de la dona malgrat els greuges rebuts al llarg de la història. Però té molt clar que sense la seva presència la història no hauria sigut. El títol del llibre és molt clar. I el darrer poema ens diu amb molta fermesa quin és el desig de la dona, la seva exaltació, el seu plaer i el seu repós:”No volem ser dirigides / ni influïdes, / ni tan sols, aconsellades / i callem, potser…/ pel costum dels segles,/ però és l’hora / de dir prou;/ ja hem après el joc…/ i és que sóm, / de fet,/ sempre hem sigut…”  Tant el som, com l’hem sigut, diuen amb molta claretat que la dona sempre ha existit i sempre ha estat en el seu lloc. Un poemari que poèticament exposa una filosofia del feminisme però integrat en la globalitat humana, que sense la dona, no seria ni humana, ni global. Un llibre que cal llegir per la seva qualitat emocional, la seva sinceritat i la seva aportació al bon enteniment que és la base d’una convivència global en pau. La poesia una filosofia de vida.