El quadern és una síntesi de la II Jornada de Pensament, Fe i
Justícia amb el títol “Davant el segle de la gran prova”, celebrada a Barcelona
l’any 2017. Els tres ponents del quadern són tres persones, quines creences fan
més creïble el tema de la jornada: un no creient, un sacerdot i una feminista.
A qué fan referència quan parlen d’un humanisme descentrat. Senzillament d’un
humanisme que classifica els humans d’acord amb el seu poder bàsicament
económic i de color blanc. I el tema a plantejar és l’assoliment d’un
ecohumanisme en el que la centralitat es basés en la dignitat dels éssers del
planeta i que els humans esdevinguèssin no dominadors explotadors sinò
responsables de la seva realitat i desenvolupament. Aquesta manca de respecte a
la natura per part dels humans s’ha traduit en una sèrie de problemes que
amenacen greument a tota la humanitat i el ponent Jorge Riechmann en cita els
de més risc: escalfament climàtic, acidificació dels oceans, deforestació,
despoblament de la fauna, destrucció de sols fèrtils, inundació de zones
costaneres, escassedat d’aigua dolça i amb una llarga llista. Per fer front a
la crisi, ens recorden que l’objectiu comú humà ha de ser: 1) tenir clara la
importància de les cosmovisions i 2) no oblidar la veritat de la mort. La
urgència de reciclatge de les ralacions humanes amb la natura porta a recordar
com des dels inicis la humanitat era responsable d’una coordinació respectuosa
i la presència de la mort en el tema rau en el fet de la inconsci`rncia dels
efectes que el seu tractament per part de massa humans esdevindrà greu per a
tothom. José Ignacio Gonzàlex Faus, en la seva intervenció va citar les
paraules de Leonardo Boff, de la teologia de l’alliberament: “el sistema que destrueix
la terra és també el que produeix les víctimes humanes.” Carmen Magallón,
feminista, hi aportà la realitat de l’apartament de la dòna en el devenir històric
i llença aquesta advertència acusadora: “Hi ha circumstàncies en que es posa de
manifest que les grans paraules, els absoluts, van en contra dels éssers humans
de carn i os, i estic pensant en casos en que per defensars els drets humans
s’ha arribat a bombardejar éssers humans.” En una paraula, la dignitat d’una
vida humana no serà una realitat global sense una consciència de solidaritat,
dignitat, igualtat, veritat i justicia. I aquest reciclatge és urgent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada