El quadern 139 de Cristianisme i Justícia és una crítica
raonada de les deficiències de la informació manipulada per innteressos d’estat
i de les grans fortunes. En resum que el “paper de la informació contè masssa
desinformació”, que obeeix a la consigna mercantil de “tot el que fa pensar
aborreix”. El quadern consta de tres capítols: 1.- Una visió determinada del
SUD als diaris. 2.- Un sistema internacional injust i 3.- Del coneixment a l’acció.
La informació que es dóna del SUD no s’adequa a la realitat del país sinò a les
exigències dels poders exteriors que demostren el que no són amb el que fant. Dues
consideracions de la injustícia internacional: 1: Despeses que acusen: un bilió
d’euros a l’any en seguretat i defensa, i en desenvolupament cinquanta mil
milions. 2.-Els cinc membres permanentrs del Consell de Seguretat de les Nacions
Unides són els cinc primers exportadors d’armes del món i el cinc prinicpals
posseidors d’armes nuclears. I una curiositat de com es manipula el concepte de
l’exportació d’armes: El febrer de l’any 2004 Espanya enviava OBUSOS als països
africans en concepte de material de caça. Amb només aquestes dades n’hi ha prou
per entendre el motiu de les manipulacions informatives de les accions al
tercer món per part dels estats més poderosos. Qui són els que dominen la información
mundial? Copìo:”Es calcula que el 90% de les informacions que circulen pel món
les administren QUATRE agències de premsa occidentals: AP i UPI dels Estats
Units; AFP de França i REUTERS d’Anglaterra. Tres agències d’imatges dominen el
mercat i les difonen.CNN, VISNEWS i WRN. De les 75 primeres empreses de premsa:
39 són dels EEUU, 25 d’Europa i 8 del Japó” Penso que aquesta informació és
prou clara i potent per entendre per on va i com la manipulació. I l’autor
conclou la necessitat que la informació sigui factor de pau i de desenvolupament
de la cultura global. Cal tenir cura del dret a la informació de tota la
humanitat i per aquesta raó és fonamental la cooperació de les ONGD i dels
ciutadans per analitzar la informació total, comprovar com la crisi humanitària
és tractada per la premsa, treure conclusions própies cada lector dels
continguts, denunciar les desigualtats i actuar directament fent saber als
directors dels diaris les manipulacions que s’hi descobreixin. En una paraula,
la solució, una vegada més, la té la veu del poble que cada dia ha de ser més
clara, contundent i valenta davant els manipuladors, siguin polítics,
economistes o religiosos. La premsa ha de ser un col·laborador de la pau i del
benestar no un escolanet del poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada