Religió, poesia i música definint
l’esperit d’un poble, independentment de les diferències que no perjudiquen la
qualitat i la intensitat de la trobada cultural del dia de Tots Sants al
cementiri. Un espai de trobada on al menys una vegada a l’any es fa palesa la convivència
entre els presents i els traspassats. És la continuitat d’una convivència
ciutadana qua valoritza l’ahir i l’avui per a un futur millor. Els records dels
que ens han deixat i les emocions que
han deixat gravades en els cors dels seus denuncien en la trobada del Camp de
la pau silenciosa aquell amor que continúa fent de la convivència dels pobles
la gran esperança d’una humanitat més humana amb la seva projecció divina. Un
acte religiós amb el reconeixement d’un futur de felicitat eterna donava als
recitals de poesia i música aquella capacitat creadora que desperta en cada
persona el seu sentit humà i perquè és humà ha de ser solidari, just, creïble i
sobre tot portador de la pau amb la força de l’amor. I fou la poesia amb el
torn del recital del Niu d’art que amb una abraçada als que des d’el silenci
escoltaven i la dels que amb la seva presència aplaudien que es feu més palesa
la capacitat de la paraula per definir situacions i moments despertadors d’esperances
i animadors de creences perquè cada ésser humà fos una imatge global de la
humanitat. I la música, amb la participació de l’Escola Municipal de Música
creà aquell ambient global amb la universalitat i la individualitat necessari
per assolir la convivència universal en pau. Una trobada cultural en un espai
sagrat per fer arribar als ciutadans aquell objectiu místic de la vida amb el
que cada persona reconeixi en el seu jo el que ha de ser la humanitat. Es feu
molt palès des de la religió, la poesia i la música que el viure de cada dia ha
de ser la veritat terrenal del futur espiritual i etern. Les poesies del record
dels familiars i amics que no estan entre nosaltres esdevenien aquell alè del
respir de l’amor que la música mistificava i ensenyava que les vibracions del
cor són la pedagogía de vida més justa, necessària i digna. Una trobada
cultural en la que no hi podía faltar la germanor amb les institucions
polítiques, en la trobada viscuda, l’Ajuntament de Parets perquè esdevingués
més autèntic i clar l’exemple de globalitat d’una convivència en pau. El
missatge va ser enviat. Ara cal esperar els fruits.Hi seran perquè fins i tot
aquella fe que es diu que no es té hi aportarà el seu important gra de sorra.
Una jornada cívica i cultural en l’espai que és i ha de ser la casa de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada