El missatge més clar de com cal organitzar la convivència
humana el dóna la configuració de l’ésser humà amb uns elements físics que
s’adapten al procès formatiu i amb uns altres psíquics que també milloren amb
els temps i integrats en un tot defineixen l’ésser humà en les dues modalitats,
home i dona. I aquest missatge sembla ser que els humans no el saben llegir i
conseqüentment al no complir-lo se succeixen els fracasos. I és molt important perqué
un element molt decissiu en el procès de ser és la llibertat, que incideix
també en el físic. La interelació físic psíquic és tan intensa que
s’autolimenten mútuament. En el meu record personal la incidència del psíquic
en el físic ha estat tan important que gràcies a la intel·ligència humana
(psíquic) d’una invalidesa que no em permetia caminar, dels noranta anys que
tinc en fa vuitanta sis que sí camino amb normalitat. La psiquè humana pot
corregir el físic defectuós. I aquesta lliçó viscuda d’infant m’ha ensenyat que
el pensament és l’instrument més valuós
que tenen els humans per organitzar-se. I dissortadament aquest valor humà
massa sovint és menystingut i sovint privat d’actuar. La llibertat de pensament
és el primer pas necessari i insustituible per progressar. I el pensament
contrari a la realitat vigent és el leimotiv per reconvertir-la i millorar-la.
I la humanitat té, per assolir-ho, el servei de la paraula. Però amb un incís,
les veritats humanes són efímeres com ho és la seva existència. La persona que
avui hi és, demà pot no ser-hi. I aquesta realitat també és aplicable al model
de convivència. Quan en una col·lectivitat sorgeixen pensaments crítics de la
seva forma de ser, cal reciclar per millorar si no vol estancar-se o anar
enrere. És exactament la realitat actual de l’estat espanyol en relació amb el
moviment independentista. És una idea que fa tres cents anys i escaig que el
govern d’Espanya rebutja i no vol sentir-ne parlar i que en l’actualitat, cada
dia que passa, es trova en situacions que entorpeixen la veritat, que es vol
fer creure, perquè la natura i la història proclamen que aquesta veritat no
s’adapta al sistema democràtic indispensable pel segle XXI. Els models politics
de convivència si volen avançar han d’entendre les il·lusions dels pobles amb
la mateixa confiança que els científics creuen en la il·lusió d’un desig que
els porta a descobrir noves formes de medecina per la salut de les persones.
Els boicots dels partits polítics de l’estat espanyol al pensament i procès
independentisme de Catalunya i del Païs Basc és el culpable de progrès que la
filosofía del globalisme defensa en la necessitat d’una unitat respectuosa amb
les individualistats. Aquesta filosofia fou valorada amb un summa cum laude pel
tribunal universitari i l’independentisme català no desitja altra cosa que la
seva portada a la pràctica. A Espanya i Catalunya hi ha pensadors molt intel·ligents
per raonar i programar alló que la política hauria de fer. Però la política espanyola
no té fe en el pensament filosòfic. És el greu error que està cometent l’estat
espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada