EL FILL DE L'ITALIÀ, Rafel Nadal

Una novel·la de base histórica de credibilitat creativa. El desenvolupament de la narració palesa un treball de recerca histórica, que veritablement hi fou, sense perdre mai el carácter novel·lístic. El temps de la narració és doble, el corresponent a la guerra europea i el corresponent a la postguerra on es genera la veritat. La personalitat dels protagonistes es perfila al llarg de la novel·la fins al punt que el desllorigador del problema rau en la igualtat de comportaments dels dos protagonistes centrals. Personalment m’ha interessat el rerefons formatiu o defermotiu de les carácterístiques dels temps en particular com la guerra i els models politics incideixen en els comportaments de les persones i per altra banda com les persones palesen la seva identitat. La centralitat de la novel·la se centra en la recerca post bellum, del pare per part del fill. Alló curiós del cas rau en el fet que el fill, ja casat, decideix buscar el seu pare desprès de la mort de la seva mare. I l’espai d’aquesta recerca dóna cos a la novel·la perquè el suposat pare era un soldat de marina italiana, salvat de l’enfonsament del vaixell de guerra per l’aviació alemanya. Cal recordar que Itàlia havia estat aliada dels alemanys i aquesta aliança dóna un toc especial a la novel·la perquè els marins italians en aigües espanyoles visqueren refugiats en l’Espanya franquista amiga d’Alemanya, circumstància que afegia nous problemes al repatriament dels italians,quan Itàlia s’havia trencat l’aliança. El convenciment de la veritat de la filiació   per part de les dues famílies, malgrat la mare del fill italià com també el pare, es deguè a la capacitat psicològia de relacionar fets i circumstàncies perquè les anàlisis mèdiques foren negatives. I en aquesta circumstància s’hi afegeix el fet que en la  primera trobada el pare no reconeix el seu fill. Peró neix una forta amistat entre les dues famílies, convençudes que la realitat del fill de l’Italía era veritat. La novel·la es llegeix molt bé, encara que, a vegades, t’obliga de demostrar que s’és un bon lector.