FLAIROSA, LA BRUIXA DELS SABONS, de Carles Sala Vila

 

La bruixeria fou un moviment social principalment en els segles XVI i XVII força extens a Catalunya atribuint forces sobrenaturals a dones i també a homes, bruixes i bruixots que amb poders demoníacs causaven mals considerables a la societat. El llibre de   Carles Sala Vila ens narra una relació que em porta a pensar ser una denúncia molt  amagada dels mals que l’economia i la política causen a la humanitat. M’ho fa pensar el fet que la bruixa Flairosa defensa el be natural i el bruixot Nastapat vol destruir el paisatge del poble on es mou. Una història molt ben tramada que els lectors infantils poden passar-s’ho molt bé i els que no són tant nens poden aprendre la lliçó. Nastapat només pensa com neutralitzar la Flairosa que els seus sabons allò que busca és defensar els drets de la terra i dels pobles. Un enfrontament entre el bé i el mal, que porta a valorar  les injustícies que es van cometre a Catalunya en la seva persecució que als vols dels anys 1616 i 1622 es van ajusticiar més de quatre centes dones, essent algunes d’elles remeieres i llevadores. El llibre que comento esdevé des de la seva senzillesa i naturalitat una lliçó de com s’ha de perseguir el mal, donant la bruixa Flairosa un exemple de constància en la recerca de mitjans, com ho demostra en el pitjor moment quan el bruixot l’ha desarmada dels seus sabons, circumstància que ella tenia prevista molt femeninament amb el seu collaret, que fou l’arma del seu èxit i de la salvació de la natura del poble que ella estimava. Una narrativa infantil que ensenya el valor de la intel·ligència i el raonament per descobrir camins i maneres  de solucionar problemes per molt difícils que semblin. Que els infants no se n’adonin, és possible, però no m’ho crec per experiència personal en les classes de literatura als  infants. Les historietes queden encara que només sigui en el subconscient i al seu moment suren amb els efectes conseqüents.