RAFEL SALA OLLÉ, MÚSIC EN EL NOU JARDÍ

 

La primera estrofa de la cançó espiritual negra LA VALL DEL RIU VERMELL  ens recorda que la teva anada, Rafel, no és una separació i ens ho diu cantant com també la teva vida. “Trobarem a faltar el teu somriure / dius que ens deixes, te’n vas lluny d’aquí / però el record de la vall on vas viure / no l’esborra la pols del camí”. Amic Rafel, jo no t’he dit a déu, ans fins sempre. La nostra no és una separació, és un passeig pels jardins de la humanitat, el passeig del jardí terrenal que porta al jardí celestial. La teva vida ha estat musical, en la nova ets música. La cultura ha estat l’aire que hem respirat, primer a l’escola on l’alumne fou alliçonador del professor, en la vida social, la música i la poesia ens tornaren a agermanar. Els temps de relació ha estat curt però intens. Tu vas posar música en la presentació de poemaris meus. La teva anada a l’eternitat ha prohibit “a la pols del camí” esborrar els records. El teu pas pel jardí terrenal ha complert un objectiu, que la música embolcalli la història. Et plaïa la companyia de la poesia. El so i la paraula modelen la imatge mística de la persona. La paraula es va fer carn, diu la Bíblia, i jo hi afegeixo, la música esdevingué l’esperit. La teva pedagogia, amic Rafel, ha divulgat a casa i arreu on has viatjat, l’esperit musical de la vida. La teva vida no hauria tingut sentit sense la docència  musical. Mestre de música a La Garriga i a Caldes de Montbui i a Granollers profeta d’una cultura que sublima la humanitat. Les notes musicals de les teves guitarres el vent de Catalunya les feia escoltar arreu. Amic, la intensitat del record escoltant els teus concerts és preludi de la infinita felicitat que viurem quan ens retrobem en el jardí celestial. La segona estrofa de LA VALL DELM RIU VERMELL retrata la teva veritat que espero compartir: ”El teu front du la llum de l’albada / ja no el solquen dolors ni treballs,/i el vestit amarat de rosada / és  vermell  com el riu de la vall”. El riu de la vall té un nom: amor, vermell com la sang que vivifica el cos humà. Rafel, la propera abraçada en la vall del riu vermell del jardí celestial.