EL SANT JORDI DE TOTHOM

 

Seure en la taula de signar llibres és una talaia d’observació plena de missatges. L’interès, sotmès, a la curiositat es perd fullejant l’oferta de llibres. Sant Jordi és la festa catalana del llibre, però la festa de la ma estesa. Vaig descobrir que allò més important no era signar el meu llibre sinó signar els missatges rebuts. L’oferta individual es pot perdre en la gran varietat de l’oferta col·lectiva. Però en la recerca del  llibre desitjat hi actua una tempesta que doblega la llibertat imposant la compra. La llibertat d’escollir es troba massa sovint limitada per la proclamada qualitat de guanyador. L’economia actua de pedagoga. I l’economia es pot equivocar i no sempre és testimoni de valor. En la festa de Sant Jordi tothom hi és cridat, escriptors i compradors. La diferència és un valor, però la diferència és sempre respectada? És veritat que la tècnica li dona a l’oferta un atractiu de perfecció que convenç i és desitjable que tothom en pogués gaudir. Però en la societat actual no es compleix. La forma exterior enlluerna i enfosqueix el fons, que és la veritat. I és una llàstima que llibres d’un fons extraordinari no tinguin sort per culpa d’una sintaxis i ortografia. En el   mon de les lletres encara resta molta feina per fer, malgrat el treball de les noves tecnologies. I l’enemic fa milions d’anys que és el mateix el poder en mans de l’economia. I l’economia enlluerna i cega la mirada. Entorpeix el procés vers la convivència defensada per la cultura. El Sant Jordi celebra una festa del llibre en una convivència en pau en la que es respectin les formes i els fons i tothom aporti la seva saviesa. Assegut a la taula de signatures vaig aprofundir la meva idea del dret d’expressió amb veu popular, que desitja la perfecció de la forma. La política dels nostres dies no ho afavoreix, ans el contrari, perquè el pressupost dedicat a la cultura és el més minso i menystingut si el comparem amb el pressupost militar. El tema de les contradiccions, si hi pensem bé malgrat les diferències, Sant Jordi el fa seu i l’afalaga amb els perfums de les roses perquè totes les lectures esdevenen lliçons de convivència que porten a un port, la pau de veritat de l’existència.