DE L’HOSTILITAT A L’HOSPITALITAT

 

El quadren de Cristianisme i Justícia n. 196 ens convida a reflexionar les relacions humanes oposades que entre les dues defineixen la realitat de la convivència humana. La hostilitat és el panorama polític que emparat en les fronteres divisòries entre les nacions dibuixa un panorama en el que els drets naturals dels individus i de les col·lectivitats acostumen a ser víctimes de la llei. Les persones passen a segon terme. Espanya ens en proporciona un exemple clar amb els fets de Tarajal quan un grup de migrants  intentaven arribar nedant a Ceuta. La Guàrdia Civil ho va impedir amb pilotes de goma amb el resultat de quinze joves morts ofegats. És un dels molts exemples dels que Europa n’és també responsable i culpable. Dissortadament les anomenades màfies en tenen el control sembrant la por per evitar oposició i continuar acaparant el poder. La contrapartida d’aquest comportament és l’hospitalitat practicada per entitats i ciutadans que tenen per centralitat la defensa dels drets humans exposant-se fins i tot a ser empresonats. L’hospitalitat, tant en l’Antic com en el Nou Testament, hi troba la defensa basada principlment en la doctrina de l’evangeli. I és precisament aquesta defensa la lliçó de quin ha de ser el comportament de les relacions humanes que han de respectar i estimar l’enemic no tenint por al risc de morir. Jesucrist morí clavat en la Creu per redimir la humanitat. El que feu als pobres, m’ho feu a mi. L’evangeli esdevé la verdadera constitució de la humanitat perquè la llei fonamental de la convivència és l’amor. El quadern 156 de Cristianisme i Justícia ens alliçona sobre la realitat de les dues postures i quina és la diferència entre la política i les religions en la defensa dels drets humans que son la base de la convivència humana universal.