EL SHOCK PANDÈMIC

 

Ivan Krastev membre de l’Institut de Ciències Humanes de Viena aporta aquesta afirmació en el n.221 de Cristianisme i Justícia: “Persones d’arreu del món hem tingut la mateixa conversa i compartit les mateixes pors, hem experimentat el que de veritat significa viure en el mateix món”. Causant d’aquesta sensació la Covid-19. Una epidèmia conseqüència d’una mala política havent patit l’any 2008 la crisi econòmica del Lehman Brothers, el 1918 la grip espanyola i el 2014 l’ebola. Una pandèmia que denuncia, acusa i afecta als sis punts següents: 1.- Transnacionalitat. 2.-Transició geopolítica. 3.-Poder distribuït: governança fragmentada. 4.-Incertesa social i desafecció política.5.-Crisi climàtica i crisi de civilització i 6.- Atomització social, crisi de valors. En conjunt, causa de les crisis democràtica, social i econòmica. Provocat per la cultura de l’excés i del consumisme desenfrenat. Tot plegat ens exigeix un nou contracte social. Slavoj Zizek afirma que ens encaminem cap a un comunisme internacionalista adaptat al segle XXI o a la barbàrie. Una acusació molt greu. I es plantegen tres possibles escenaris: 1.- replegament i retrocés democràtic. 2.- escenari lampedusià i 3.- resposta emancipadora i construir alternatives revolucionàries políticament, socialment i culturalment vers una nova organització econòmica. Estem en un gran moment perquè el món canviï. Com s’afirma en la CONCLUSIÓ, “NO VOLEM TORNAR A LA NORMALITAT PERQUÈ LA NORMALITAT ÉS EL PROBLEMA”. El filòsof senegalès Felwiine Sarr va afirmar: “Soc dels que pensa que les coses han de canviar. Si continuarem com abans o no, non ho sé. Però puc dir què desitjo i en quin sentit treballaré. Jo posaré la meva petita energia en els meus espais perquè el mon canviï. La gent que vol que el mon canviï no ha de parar-se només a voler-ho, ha de reflexionar sobre quines accions cal prendre perquè això passi. Tenim tots els elements per fer una acció, i la gran lliçó a extreure és que aquest és un gran moment per actuar perquè el món canvií.”